Les eleccions municipals s’acosten i tots els partits i les administracions que tenen sota el seu control han engegat les maquinàries per tal de presentar davant la ciutadania les grans promeses de futur que ens tenen reservades a canvi de votar-los. En els darrers set dies, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat una bona colla de projectes, amb espectaculars visualitzacions en 3D d’alguns dissenys arquitectònics, allò que es coneix en l’argot tècnic com a render. També alguns departaments de la Generalitat, controlats per Junts, han fet anuncis molt favorables per Barcelona: noves residències de gent gran, pluja de milions per a serveis socials i un canvi legal perquè en el futur veïns i ajuntaments puguin accelerar desnonaments d’ocupacions conflictives.
A l’Ajuntament han optat per treure els render. Els render tenen una característica interessant i és que presenten una realitat que sembla utòpica, et conviden a evadir-te d’una realitat que se’n desmarca. L’absència de conflicte i estrès, la inexistència d’escombraries, la perfecció dels elements urbans, que estan al lloc precís i en plena harmonia amb l’entorn… Les figures que deambulen per les escenes ho fan amb calma absoluta i en algun moment l’espectador sent enveja, voldria ser un ninot més en aquell escenari virtual. Aquestes projeccions tenen un cert aire hipnòtic, val a dir, i hi contribueixen els polítics quan les venen en discursos plens de satisfacció, tot cofois.
Aquelles imatges representen el futur i els polítics t’ho exposen, convençuts, com si es tractés d’una realitat material: és igual que allò sembli un somni irrealitzable, te’n parlen com si fos una realitat física i ja palpable. Els renders representen avui l’esperança en una ciutat millor i, ara per ara, un dels elements sobre els quals els ciutadans haurem de decidir tenint en compte que la majoria de dissenys no seran una realitat fins que no s’executin les obres, i això pot significar molt de temps.
Tot just uns dies abans de la setmana en què l’ajuntament va inundar la premsa de renders, les xarxes s’omplien de denúncies veïnals per les escombraries escampades per diversos punts de la ciutat, plagues de rates i una infinitat de problemes més. És molt possible que en els propers vuit mesos, fins al 28-M, els relats oposats sobre la ciutat es reforcin i s’exagerin. Apareixeran més renders de projectes futurs gairebé utòpics, més promeses, i més atacs furibunds en contra de la situació de la ciutat. Per tot plegat, és probable que cada cop sigui més difícil discernir què és realitat i què és ficció en aquesta capital.
