L’embat per limitar els creuers que ha protagonitzat aquesta setmana l’alcaldessa de Barcelona em té estupefacta. No el fet de limitar-los, que mira, segons com es plantegi puc estar-hi d’acord. Sinó la forma: surto a la tele i llanço la bomba. Com que no acaba de fer efecte, al cap de 3 dies surto a la ràdio a reclamar que em facin cas la resta d’institucions implicades.
Ni una roda de premsa, ni un informe que analitzi de cap a peus l’impacte actual dels creuers i escenaris alternatius… és que ni una trista xifra nova durant l’entrevista de ràdio! Zero rigor, zero exemplaritat. Als polítics els paguem per fer polítiques, no per tenir idees. Perquè d’idees, en tenim tots. Més bones o més dolentes. El que diferencia una política d’una idea és la feina que hi ha al darrere: treballar els conceptes i les eines, consultar experts, fer projeccions de futur, comparatives internacionals… No serà que Ada Colau no tingui un exèrcit de funcionaris, anomenat Ajuntament de Barcelona: professionals la mar de capaços i amb experiència donant base i forma a les polítiques de la ciutat. Bé que Colau els va encarregar 8 informes sobre subvencions, per al jutge que li porta la querella! Bé que s’han fet desenes d’informes sobre la Zona de Baixes Emissions!
Que Ada Colau es llanci a pels creuers sense cap número ni pla és la prova del cotó que està usant els creuers per fer campanya electoral i tenir contentes les seves bases. Casualment just després d’anunciar que opta a un tercer mandat l’any que ve. No es pot veure d’altra manera. Per si fos poc, la idea ni tan sols és seva: ho acaba d’aprovar Palma i au, Barcelona ho copia. Almenys no ha dit que era una “política valenta” de Barcelona.
Els comuns han estat sempre crítics amb els creuers, és públic i notori com a mínim des de la seva arribada al poder el 2015. I és just ara que veuen irrenunciable la necessitat d’un límit diari? El 2018 quan van firmar un pacte històric amb el Port, sobre creuers justament, llavors l’absència d’un límit diari no era a l’agenda? Aquell acord ni tan sols s’ha acabat de desplegar! Les ciutats i les societats evolucionen amb plans de mirada llarga i grans acords que perdurin. No els podem posar en qüestió i demanar addendes d’aquest calibre tan sols 4 anys després.
La campanya apunta cap al centre-esquerra, amb tres partits –ERC, PSC i Comuns, per aquest ordre– disputant-se l’hegemonia i l’alcaldia d’aquí un any. Els tres han de fer un difícil exercici de circ: acariciar les oïdes dels votants més d’esquerres sense moure els peus del centre ideològic caracteritzat pels tòpics de l’ordre i la recuperació econòmica. Com jugar al Twister, aquell joc dels cercles de colors: la mà esquerra que toqui Nou Barris i el peu dret sobre l’Eixample. Els creuers, em temo, són un mer mitjà per aconseguir aquesta difícil contorsió política.
10 
