Quan Manuel Valls va deixar l’Ajuntament –legalment, perquè feia molt de temps que dedicava les hores a fer piulades sobre França- es va vantar d’haver barrat el pas a l’independentisme. D’aquí a uns anys ningú no recordarà res que l’exministre francès fes per Barcelona, però sí que tenia dificultats greus per acceptar la diversitat social i ètnica –a França ja va muntar una croada contra el poble gitano- o la seva concepció masclista de la política i la societat.
Valls ja no hi és, però ha deixat empremta a Barcelona pel Canvi i al consistori han saltat algunes alarmes preocupants. La prova és el ple extraordinari del consell municipal del districte de Sant Martí a petició dels Comuns, ERC, PSC, Junts per Catalunya i Cs –el PP no té representació al districte- per fer una declaració institucional contra la violència de gènere, en suport a les entitats que treballen aquest àmbit i per deixar clar que “no tolera ni permetrà discursos que neguin la violència de gènere”.
Per què ara? Duran el plenari de districte del mes de novembre, la consellera de districte de Barcelona pel Canvi Paula Año va fer una intervenció en què va reduir la violència masclista a la terminologia “domèstica”, va subestimar la violència vicària i va donar a entendre que els infanticidis són culpa de les dones.
El masclisme i la normalització d’aquestes actituds no és només cosa de la ultradreta. Que VOX no tingui representants a Barcelona no eximeix la ciutat del perill que aquesta ideologia vagi prenent posicions. Lentament i de forma prou dissimulada, sense els escarafalls de VOX, però avançant posicions. És necessari tenir a punt un cordó sanitari de totes les forces que faci de tap d’actituds contràries a la igualtat i els valors democràtics.
