De la mateixa manera que la cara en una persona és el reflex de la seva ànima, en el cas d’una ciutat, l’estat dels seus carrers i places és també el mirall de la seva vida interior, del conjunt de persones que hi transiten diàriament. Alguns la gaudeixen i la celebren mentre d’altres la pateixen. Barcelona és una ciutat que fa anys que aguanta els assots de crisis de diversa índole. Crisis que l’han travessat sense deixar-la assossegar. De la depressió del 2008 a les convulsions polítiques dels darrers anys, una pandèmia global i ara, seguint el fil de desastres, estem a l’espera de comprovar quin és l’abast d’una crisi econòmica derivada d’una guerra al cor d’Europa que ja hem començat a patir.
No es pot negar que Barcelona és avui una ciutat degradada, bruta i en molts punts hostil. Això ja no respon a una mania personal contra els dirigents polítics, sinó que cadascú, partint de la seva pròpia experiència, podria aportar els arguments per defensar l’afirmació. És impossible viure a Barcelona i no acumular experiències que servirien per il·lustrar perfectament els problemes de neteja i de seguretat. A mi mateix em van entrar a robar a casa mentre estava de vacances fa dos anys. Per això cada cop que he d’estar fora de la ciutat per un període llarg de temps em preocupo pel que pot estar passant en la meva absència.
És per tot això que les declaracions de l’alcaldessa, Ada Colau, en una entrevista a Betevé assegurant que “a trets generals” la ciutat està neta i és segura han sorprès a més d’un. Tot i que per defensar-se apel·la a les “dades” durant la conversa amb la periodista només es refereix en una ocasió a les 14 vegades que es buiden les papereres de les Rambles de Barcelona. Tot i així, diu, l’ús intensiu de l’espai públic pot fer que la brutícia pugui ser més visible en alguns moments del dia. Aleshores, doncs, el que caldria potser és canviar papereres 28 vegades al dia?
Té Barcelona els recursos per sortir d’aquesta situació? Té el consistori els recursos per poder afrontar el problema o els està dedicant a d’altres actuacions que li semblen més prioritàries? L’alcaldessa Colau s’equivoca en intentar neutralitzar la crítica desprestigiant l’emissor quan el que hauria de fer és escoltar-lo molt més. perquè no tothom té interès en campanyes de desprestigi contra la ciutat, però potser sí en millorar l’entorn que l’envolta, i aquest sí és un denominador comú que pot aglutinar ciutadans d’esquerra, centre i dreta.