Fa una dècada llarga que l’aeroport de Barcelona es va convertir, ja obertament, en una arma de destrucció política i de pols econòmic entre Madrid i Catalunya, quedant en un segon pla la seva naturalesa infraestructura de transport clau per al país en l’àmbit social i econòmic.
Tenallat per la gestió centralitzdada d’AENA, i per tant, sotmès als efectes devastadors dels interessos dels lobbys polítics i econòmics madrilenys per afavorir Barajas i residualitzar El Prat, l’aeroport és cíclicament objecte de batusses polítiques. No en canvi, de debats tècnics reposats. De fet, és el patró més habitual a Espanya: les infraestructures es fan i es desfan a conveniència del color dels governants, dels cicles electorals, d’amiguismes a les constructores. Les estacions d’AVE sortides com bolets en pobles pràcticament deshabitats i els aeroports fantasma en són l’exemple més il·lustratiu.
El cas de Barcelona, però, és digne d’estudi. És un aeroport rendible i amb una ubicació estratègica al sud d’Europa. A escassos minuts d’una de les ciutats amb més projecció internacional de món i amb un potencial turístic i en sectors com la tecnologia i la ciència envejables. Tot i així, AENA, l’Estat –encara té el 51%- el maltracten. El maltracten perquè Barajas tingui encara millor tracte, però el maltracten sobretot com a forma de repressió a Catalunya. Una forma de castigar la seva economia, i per tant, els seus ciutadans, és deixar abandonada la seva principal infraestructura.
I si bé en el darrer episodi de confrontació la Generalitat ha tingut una posició erràtica, fruit de les desavinences entre els dos socis, però també per la pressió dels Comuns sobre ERC per no ampliar la tercera pista a canvi de suport en els pressupostos, el cert és que no és descabellat pensar que Madrid tenia decidit des del primer moment fer xantatge a Catalunya amb l’aeroport posant-li una inversió sobre la taula que, en realitat, es paga sola amb l’activitat del Prat, com si fos una concessió extraordinària d’Espanya a Catalunya a canvi de fer callar els catalans per una bona temporada. Si calleu, anirem bé, si no, tindreu un aeroport col·lapsat. I naturalment, no és gratuït que s’inclogués la invasió de la Ricarda en un document d’AENA que el Govern jura i perjura que no era l’acordat el 2 d’agost. De fet, ha tingut el seu efecte, dividir per enèssima vegada ERC i JxCAT.
Ara Madrid ha fet marxa enrere i vol treure’n rèdit polític escampant -i se’n surt a la premsa espanyola- la idea que l’independentisme és irresponsable. I de passada, engreixa les inversions a Barajas. El resultat és el de sempre: guanya Madrid.
