Arribar a l’estació de Sants a peu no és fàcil. Els vianants han de sortejar el mar d’obres que ocupa la pràctica totalitat de la plaça dels Països Catalans per trobar l’accés a la infraestructura. Un cop dins, els més optimistes esperarien poder localitzar l’andana correcta ràpidament per agafar un tren que en el millor dels casos passaria a l’hora prevista. Aquest món ideal gairebé és una anomalia a les instal·lacions d’un quant temps ençà. Quan no és l’alta velocitat, la protagonista de les disfuncions és Rodalies. Quan no és una avaria o incidència a les vies, és una vaga de maquinistes. Aquest darrer ha estat l’escenari amb el qual s’han trobat els usuaris que aquest dimarts al matí han acudit a l’estació barcelonina per moure’s per la xarxa ferroviària catalana.
Des de primera hora, Rodalies informava que s’estaven incomplint els serveis mínims de l’aturada convocada pel sindicat Semaf. El 60% dels trens previstos s’havien hagut de suprimir i es recomanava a la ciutadania “buscar transports alternatius”. Una de les persones afectades ha estat l’Olga. Aquesta dona volia anar fins a Ocata, al Manou, on treballa. “No sé si podré arribar, per això volia preguntar als operaris”, explicava. Després de consultar-ho amb el personal de l’operador, la seva cara era un poema. “Em diuen que no està passant cap tren cap allà. Hauré d’avisar que no puc anar a treballar avui“, afirmava resignada.
Amb més filosofia s’ho prenia la Pepa, que també havia d’anar aquest matí cap al Maresme. “He vingut de Tiana a deixar el cotxe al taller aquí a Barcelona. Ara haig de tornar almenys fins a Montgat. No tinc pressa, provaré, a veure si hi ha sort“, assenyalava. La dona assegurava que entén perfectament la vaga dels maquinistes i lamenta que l’estat de la xarxa per falta de manteniment i inversió és argument de sobres perquè els maquinistes es mobilitzin. Com aquestes dues usuàries, molts altres s’han acostat al llarg del matí als taulells de Rodalies demanant informació sobre el servei. “Esteu atents a megafonia, s’informarà per allà”. “Cap a l’aeroport? El metro sí que va”. “Vagi millor a les taquilles de l’1 a la 3 per agafar Ferrocarrils”. Aquestes són només algunes de les respostes que han donat els treballadors en un lapse de pocs minuts.
Atrapada a l’estació de Sants (gairebé) sense alternativa
Molt a prop del taulell de l’operador, la Montse mirava el mòbil amb incredulitat provant de trobar una ruta per tornar a casa seva al Garraf. “He sortit de Sitges a les set per agafar un tren a les deu cap a Madrid per anar a Càceres. Hem arribat embotits com sardines i, quan ja estava dins del vagó, ens han informat que els maquinistes no volien treballar”, explicava la dona. Després d’informar-se sobre l’estat del servei de Rodalies, la dona tenia la sensació de veure’s atrapada en una ratera. “Em diuen que com a mínim fins al migdia no sortiran trens. Ara vull tornar cap a Sitges, no hi ha trens i no ens donen alternatives per bus ni res“, lamentava. Tot just acabar la frase, la pantalla que tenia just davant mostrava de cop la sortida d’un tren cap a Vilanova i la Geltrú. La Montse sortia corrents en direcció a l’andana número tretze en un altre dia de la marmota a l’estació de Sants.
