La connexió del tramvia per la Diagonal ha estat des dels seus inicis un projecte amb una gran càrrega política. Al llarg de prop de dues dècades, els criteris partidistes s’han imposat, moltes vegades, als criteris tècnics. Ara, per fi, el tramvia fa un pas més i aquest diumenge es posa en marxa el tram entre Glòries i Verdaguer després de més de dos anys d’obres. Després dels mandats de Jordi Hereu i Xavier Trias, en què el tramvia va quedar-se en els calaixos municipals, l’arribada a l’alcaldia d’Ada Colau va permetre recuperar el projecte. Colau va deixar l’Ajuntament a finals d’octubre, però l’estrena d’aquest diumenge escenificarà l’última victòria política -per ara, a l’espera si en un futur decideix tornar- de l’exalcaldessa. Si no hi ha cap sorpresa, quan es dugui a aprovació la connexió entre Verdaguer i Francesc Macià al plenari municipal, PSC, Barcelona en Comú i ERC hi votaran a favor i el projecte tirarà endavant.
L’estrena del nou tram del tramvia, però, està sent molt accidentada. En primer lloc, s’havia de fer aquest dissabte enmig d’una festa ciutadana que l’Ajuntament va ajornar en solidaritat amb les víctimes de la DANA de València. Amb posterioritat, la convocatòria d’una jornada de vaga per part dels treballadors va dur a suspendre l’acte institucional previst amb la presència del president de la Generalitat Salvador Illa, l’alcalde de Barcelona Jaume Collboni, la consellera de Territori Sílvia Paneque, i la primera tinenta d’alcaldia d’Urbanisme Laia Bonet. Finalment, el tramvia entrarà en servei a les 05.00 hores del diumenge sense la presència d’Illa i Collboni. Sí que ha convocat als mitjans Barcelona en Comú, amb la presidenta del grup municipal Janet Sanz, al capdavant, el partit que va impulsar aquest tram del tramvia.
Poc després d’arribar a l’alcaldia, l’estiu del 2015, Colau va encarregar els estudis tècnics per a la connexió del tramvia. El camí d’aquests nou anys ha estat ple d’entrebancs, sobretot polítics i pressupostaris. L’abril del 2018, el plenari va tombar la unió amb els vots en contra del PDeCAT, ERC, Ciutadans, PP i la CUP. ERC estava en aquells moments liderada per Alfred Bosch i plantejava una gestió pública del tramvia, una opció que Colau va descartar el 2018 pels elevats costos -fins als 440 milions d’euros- de rescatar la concessió a les empreses privades que formen el grup TRAM, que no acaba fins al 2032. Nou mesos després, el gener del 2019, el canvi de lideratge a ERC, amb Ernest Maragall d’alcaldable, va canviar el sentit del vot dels republicans i la unió per la Diagonal va tirar endavant, també amb el posicionament favorable de la CUP. Aquell acord es va tancar sense una data concreta de construcció. I les obres del tram entre Verdaguer i Glòries no es van iniciar fins al març del 2022, un cop enllestits els projectes i que Ajuntament i -més tard- la Generalitat disposessin del pressupost necessari. La construcció va acabar a mitjans de juliol, amb l’inici de les proves de circulació dels combois sense passatge.
Amb el nou recorregut, el tramvia farà uns dos quilòmetres pel centre de la ciutat en uns set minuts, amb un total de tres noves parades -la Monumental, Sicília i Verdaguer- entre Glòries i Verdaguer. S’espera que el nombre de validacions diàries s’incrementi en 24.000 i que el nou transport tregui uns 2.000 cotxes de la Diagonal, segons les dades facilitades per l’Ajuntament.
La consulta que va tombar la connexió
Quan es compleixin 20 anys de l’entrada en funcionament del TramBaix i del TramBesòs, i un cop completat el tram entre Verdaguer i Glòries, només queden les obres entre Verdaguer i Francesc Macià per acabar la connexió per la Diagonal. De fet, aquesta és, des de fa anys, la part més controvertida del projecte. El 2010, Hereu va organitzar una consulta per reformar aquesta part de l’avinguda. Es van plantejar tres opcions, fer un bulevard o una rambla, o no tocar el carrer. No es va preguntar directament pel tramvia, però les dues primeres opcions -la preferida del PSC era fer un bulevard- incorporaven aquest transport. Els resultats van ser inqüestionables i prop del 80% dels que van votar es van inclinar per deixar la Diagonal com estava. Els resultats van obrir una crisi política sense precedents a l’Ajuntament que van dur l’alcalde a destituir al primer tinent d’alcaldia i ideòleg de la consulta, Carles Martí. I un any després -la consulta- va ser un dels detonants que van fer perdre Hereu les eleccions municipals de la primavera del 2011 davant de Trias.
Amb el govern de Collboni, l’estira-i-arronsa polític sobre aquesta infraestructura no ha desaparegut. A finals de febrer d’aquest 2024, Collboni verbalitzava començar les obres el mandat vinent, tot i que deixava la porta oberta a canviar d’opinió segons els acords que es tanquessin amb altres formacions. Fins i tot mesos abans, després del seu nomenament com a alcalde, el PSC va estudiar altres traçats alternatius a la Diagonal com ja s’havia fet en temps pretèrits. En declaracions al TOT Barcelona, l’octubre del 2023, la regidora dels Comuns Janet Sanz, una de les principals impulsores del tramvia com a titular de l’àrea d’urbanisme amb Colau, deia que veia a Collboni amb “poques ganes” per acabar la unió del tramvia.
Collboni condiciona el tramvia als pressupostos
Enmig d’aquest guirigall, Collboni es va veure obligat a aprovar els pressupostos del 2024 amb una qüestió de confiança -un instrument que permet la Llei electoral als governs en minoria, però només dos cops en un mandat- després que tots els partits, amb l’excepció d’ERC, li tombessin els pressupostos. Amb aquest escenari, l’alcalde no es pot permetre aprovar els pressupostos actuals amb una nova qüestió de confiança i, a finals del juliol passat, va allargar la mà als Comuns, tot condicionant l’inici de les obres del tramvia -entre Verdaguer i Francesc Macià l’estiu vinent- a aprovar els pressupostos de l’Ajuntament i de la Generalitat per al 2025.
Tot i que oficialment, la tramitació dels pressupostos municipals no s’ha iniciat i no s’aprovaran fins al gener o al febrer, Barcelona en Comú i PSC ja negocien i han aproximat posicions, tant pel que fa a les ordenances fiscals (en vies d’aprovació) com pel que fa als comptes de l’any vinent. A mitjans d’octubre, els Comuns asseguraven que els socialistes s’haurien compromès a tramitar la regulació dels lloguers de temporada a la ciutat abans de finals d’any i explicaven que aquesta era una de les condicions que havien posat per aprovar els pressupostos. Amb ERC, Collboni té un preacord per formar un govern de coalició que ha de ser validat per les bases republicanes a la ciutat, però aquesta votació haurà d’esperar que passi el congrés nacional d’ERC, previst pel 30 de novembre, que ha d’escollir la nova direcció del partit.
Més de 200 milions, 114,2 municipals
El projecte executiu del tramvia fins a Francesc Macià ja està enllestit. Laia Bonet va detallar a finals de juliol els costos municipals, que pujaran a 114,2 milions d’euros, i inclouran 59,5 milions per a la construcció del col·lector, entre el carrer de Girona i la plaça de Francesc Macià, i 55 més per a la urbanització dels 2,8 quilòmetres entre Verdaguer i l’avinguda de Sarrià. A aquestes partides, caldrà afegir-hi uns 100 milions més que haurà de pagar la Generalitat i que corresponen a la xarxa tramviària, segons els càlculs fets per Bonet. En total, seran més de 200 milions d’euros. El tram entre Verdaguer i Glòries ha costat uns 120 milions d’euros, inclòs el col·lector de Verdaguer. Ara fa un any, un informe de la Sindicatura de Comptes alertava d’un sobrecost en les obres del TramBaix i el TramBesòs fins a l’any 2021 d’uns 180 milions. “El cost final de les obres del TramBaix i del TramBesòs ha estat superior en un 49,79% i en un 35,05%, respectivament”, deia la Sindicatura.
En cas de complir-se el calendari previst, les obres es perllongaran durant 40 mesos i podrien acabar a finals del 2028, més de 30 anys després de la prova pilot que es va fer el 1997 amb un tramvia portat de Grenoble i 27 des que comencés el debat polític i institucional per recuperar el tramvia (2001). S’actuarà en tota la Diagonal, des del passeig de Sant Joan fins a l’avinguda de Sarrià, uns 2,8 quilòmetres de llargària i prop de 115.000 metres quadrats. Els usos actuals de l’artèria canviaran totalment. En general, el trànsit privat quedarà reduït a dos carrils per sentit de circulació als laterals. En tot l’àmbit, es guanyaran uns 16.000 m² d’espai per a vianants i 18.900 en àrees verdes, i es destinaran 8.700 m² a les bicicletes, 1.800 més dels que hi ha en l’actualitat.
Pendents dels pressupostos de la Generalitat
Abans que la construcció del nou tram del tramvia s’iniciï caldrà que la Generalitat aclareixi si té prevista una partida econòmica per a l’any vinent. El TOT ha preguntat per aquesta qüestió al departament de Territori i les fonts consultades no han concretat cap xifra. I en l’àmbit municipal serà necessari un acord polític més enllà de PSC i Comuns per aprovar el projecte, i tot apunta que no hi haurà sorpreses, ja que com va passar l’any 2019, ERC també votarà a favor de la connexió. I pel que fa a la resta de formacions és evident que Junts per Barcelona-Trias per Barcelona -partidari des de fa anys de connectar la Diagonal amb busos d’alta capacitat, tot i que en temps d’Hereu com a alcalde, Trias defensava el tramvia i li va retreure que no feia la connexió del tramvia-, PP i Vox hi votaran en contra (17 dels 41 regidors).
