Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) ha rectificat els requisits per triar nous conductors d’autobusos en una pròxima oferta de treball, en què no figurava que calgués superar cap prova per demostrar que se sap parlar català per ser contractat. La Plataforma per la Llengua s’ha preuat aquest dimecres d’haver fet que l’empresa pública depenent de l’Ajuntament de Barcelona hagi corregit les condicions de l’oferta de treball. En la nova versió publicada, sí menciona que els candidats hauran de sotmetre’s a un examen d’expressió oral en català.
L’organització en defensa de la llengua va alertar a Twitter aquest dimarts que les bases del concurs públic incomplien la Llei de Política Lingüística, al no requerir que qui es presentés sàpiga parlar català per aspirar a una de les places ofertades. Segons consta a l’anunci amb les condicions per accedir a fer de conductor, TMB informava que s’efectuarà una prova “en castellà i català, per tal d’avaluar la competència lingüística” dels qui hi concorrin. Tot seguit, la companyia precisava que “la competència comunicativa implicarà la superació de la comprensió i expressió en castellà i de la comprensió en català”. És a dir, els aspirants haurien d’evidenciar que entenen i parlen el castellà i només comprendre el català, però sense que fos necessari provar que saben parlar-lo.
La Plataforma per la Llengua va exigir anu·lar el procés selectiu i que es tornés a convocar publicant “unes bases que siguin legals i que no discriminin els catalanoparlants”. Després que les queixes comencessin a córrer per Twitter, TMB va respondre a la mateixa xarxa social que la distinció en les exigències entre el domini del castellà i del català es tractava d’un “error”. “Esmenarem les bases de la convocatòria de selecció i les tornarem a publicar tan aviat com sigui possible”, va afegir l’empresa municipal.
Polèmica sobre l’idioma vehicular
TMB ja va aixecar una altra polèmica lingüística l’estiu passat, quan va equiparar el català i el castellà com a llengua vehicular del personal del metro de Barcelona a l’hora d’adreçar-se als passatgers, una apreciació que després va rectificar. La controvèrsia va venir arran que un viatger critiqués a les xarxes socials que una incidència es comuniqués per la megafonia només en castellà. El mateix usuari va suggerir que s’hauria d’haver difós també en català.
A través d’un dels seus perfils a Twitter, l’empresa va contestar que “els empleats i empleades de TMB poden parlar tant en català com en castellà, ja que totes dues llengües són oficials a Catalunya” i que els treballadors poden escollir l’idioma que prefereixin dels dos per transmetre “un missatge clar i concís”. Després de diversos comentaris de desaprovació i que la Plataforma per la Llengua també es pronunciés en aquell cas, TMB va emetre un missatge 12 hores més tard per tancar la discussió: “La resposta que s’ha donat no és adequada i no respón als protocols de TMB. La llengua vehicular de TMB és el català”.
