La ronda Universitat clama per deixar de ser una estació d’autobusos encoberta

La ronda Universitat fa temps que s’ha convertit en una estació d’autobusos a l’aire lliure i els seus veïns –que també n’hi ha– ja no saben com fer-se sentir perquè algú hi posi remei. Pràcticament a qualsevol hora del dia hi ha una cua d’autobusos que esperen per començar el seu recorregut i no és estrany veure’n d’estacionats en doble fila o a sobre d’un pas de zebra per pura mandra de fer una maniobra o per evitar que els turistes hagin de caminar gaire estona arrossegant la maleta. Tot acompanyat d’una banda sonora de motors en marxa, clàxons impacients i crits esporàdics per reclamar que el vehicle del davant avanci uns centímetres per reincorporar-se al trànsit.

“Els veïns fem nosa”, explica al TOT Barcelona Màrius Armengol, un dels portaveus de SOS Ronda Universitat. Potser és una llicència poètica, però un estudi publicat recentment per Barcelona Regional posa xifres a les queixes de la plataforma. Entre els autobusos metropolitans de l’AMB i els interurbans de la Generalitat hi ha més de 400 operacions diàries en un tram de carrer que té poc més de 350 metres. Amb aquestes dades, si la ronda Universitat fos una estació –que no ho és, encara que ho sembli– seria una de les més atrafegades de Barcelona amb 8.000 viatgers diaris. “Fa tres anys que estem en converses amb l’Ajuntament i no hi ha hagut cap canvi significatiu”, afegeix Armengol.

Autobusos en “sessió contínua”

En realitat no és ben bé així. Hi ha hagut un canvi, però no ha estat positiu ni l’han propiciat des de les administracions. Des de fa un any la congestió de la ronda Universitat s’ha estès cap al carrer Balmes, on paren desenes d’autocars que recullen o deixen turistes que van d’excursió a Montserrat, la Roca del Vallès o Andorra. Els veïns, que no han perdut l’humor malgrat la desesperació creixent, l’anomenen la Terminal 2. “Volem viure tranquils, tampoc creiem que sigui demanar tant”, reclama Armengol. “La contaminació, la congestió i el soroll afecten la nostra qualitat de vida. Sembla que per viure al centre de Barcelona ho haguem d’aguantar tot”.

En els últims anys els pocs comerços de proximitat que hi havia han estat substituïts per franquícies de Taco Bell, McDonald’s i altres multinacionals. Els pisos turístics també van entrar amb força i han suposat un gran trasbals per al seu dia a dia. I a la nit la cosa no millora. “Quan s’acaba l’horari dels busos interurbans comença el del NitBus i el dels serveis de càrrega i descàrrega, que no tenen inconvenient a venir a les 2.00 de la matinada”, lamenta Armengol. “És una sessió contínua”. L’Ajuntament ha promès en diverses ocasions posar-hi ordre, però no s’hi acaba de posar.

Un pla de ciutat

Fonts municipals han assegurat a aquest diari que el consistori treballa “en un pla per reordenar els autobusos discrecionals i interurbans de la ciutat”, però no dona més detalls ni cap termini d’execució. Al seu estudi, Barcelona Regional reconeix que “la dispersió de les parades terminals per la ciutat és elevada i cada operador sol tenir les seves pròpies, amb ubicacions que responen més a raons històriques que a aspectes atribuïbles a les condicions de mobilitat”. És a dir, que fa falta una estratègia a llarg termini perquè treure parades d’un lloc implica posar-les a un altre i, sense un pla ben estructurat, simplement es desplaça la problemàtica, però no es resol.

L’aposta de BR es basa a concentrar bona part dels serveis interurbans en intercanviadors modals de gran capacitat –com la futura estació de la Sagrera, per exemple– situats als corredors d’entrada a la ciutat i que permetran duplicar la capacitat actual del sistema. Com a complement, s’haurien d’habilitar espais específics a dins de Barcelona per “reforçar la flexibilitat i la intermodalitat al sistema general de terminals”, una combinació que també permetria garantir la capacitat del sistema mentre no entren en funcionament les grans terminals intermodals, que pateixen retards i dèficits d’inversió des de fa anys.

El 2020 pot ser el seu any

Les protestes dels veïns de ronda Universitat van començar fa tres anys quan una veïna del número 35, a l’edifici on hi ha un Bracafé que s’ha convertit en el centre d’operacions de la plataforma, va decidir que ja en tenia prou i va omplir les bústies de l’immoble amb una convocatòria per discutir el tema. La sorpresa va ser quan va descobrir que no era l’única que estava farta del soroll i la congestió. Des de llavors han anat a plenaris de districte, consells de barri i taules veïnals de tota mena per reclamar algun canvi, però de moment no han obtingut resultats concrets. Ni tan sols els comerços en treuen profit. “Els viatgers arriben amb pressa per anar a la feina i quan marxen també van amb el temps just perquè volen ser a casa ben d’hora”, explica Armengol.

El que demanen els veïns és que es treguin tantes línies com sigui possible –no entenen per què les que “venen del Maresme han d’arribar fins al bell mig de la ciutat”– i que s’aprofiti el canvi per pacificar el carrer, que ara té set carrils, dels quals dos són d’ús exclusiu per a autobusos. Eixamplar la vorera i fer un carril bici que enllaci amb plaça Universitat i ronda Sant Antoni seria la cirereta per completar la transformació del carrer. La bona notícia és que la proposta de Barcelona Regional ja contempla bona part dels canvis que reclamen, només falta que algú es decideixi a posar en marxa la maquinària.