Centenars de persones han unit aquest dissabte la Trinitat Nova amb la Trinitat Vella amb una cadena humana que ja és història. Més que una metàfora o un gest, pot ser el punt d’inflexió d’una reivindicació veïnal que demana recosir les dues Trinitats, que la Meridiana va partir en dos. Unir els dos barris és la part més romàntica d’una protesta que, a la pràctica, demana allargar l’L3 fins a l’estació Trinitat Vella i consagrar la reforma de la Meridiana. Aquest dissabte tocava centrar-se en el primer punt. “Sense acció, no hi ha reacció. És molt trist, però fa força anys que les coses funcionen així”, diu Paco Flores, un dels veïns que es manifesta. El també líder de la plataforma Trinitat Uneix –que es va crear quatre anys enrere per reivindicar millores urbanístiques i de mobilitat– confia que la cadena “aconsegueixi despertar algú”, en una clara referència a l’administració. “És important que vegin que es mouen coses i que espavilin; no ens valen paraules, volem dates”, insisteix Flores, que els recrimina que tinguin el projecte de l’L3 en un calaix.
Per entendre aquesta reivindicació cal analitzar el mapa. Sobre el terreny, les dues trinitats estan dividies pels onze carrils que conformen la Meridiana a la seva entrada a Barcelona. I administrativament, la divisió situa una de les Trinitats al districte de Sant Andreu i l’altra a Nou Barris. “A banda d’aquestes divisions, la falta d’inversió en la connectivitat terrestre és evident. Només hi ha hagut un parell de passarel·les que ens connectin i després va arribar el pont de Sarajevo. Allargant el metro també recuperaríem el nostre barri històric”, detalla en conversa amb el TOT Barcelona el president de l’Associació de Veïns de Trinitat Nova, Antonio Trenas. Actualment, no hi ha cap connexió factible en metro i només els busos 127 i 60 connecten les dues zones per un ramal annex a la ronda de Dalt.
Un benefici que va més enllà de la Trinitat
“Amb l’L3 podríem connectar tota la zona d’influència de Nou Barris amb Fabra i Puig. Es calcula que del metro de Roquetes o la Guineueta s’arribaria a Rodalies en només 8 minuts. I després tot el que suposaria connectar-nos amb la Sagrera, ara que arribarà l’AVE”, diu com a exemples Trenas. D’altra banda, recorda que hi ha veus que apunten que la T-Mobilitat podria passar-se a facturar per quilòmetres i no per zones, i que un intercanviador com el que proposen “faria els recorreguts més curts i més barats” en uns barris “on la pujada de preus preocupa molt”.
Ara bé, els veïns defensen que els beneficis de la connexió van més enllà de la Trinitat. Àlex Labad, membre de la comissió de mobilitat de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB), remarca que el transbordament de Trinitat Vella permetria a tota l’àrea de Sant Andreu i Santa Coloma arribar a l’Hospital Vall Hebron o a la zona universitària de Mundet en només 15 o 20 minuts. “És una injustícia històrica que la zona nord de Barcelona estigui tan mal comunicada”, insisteix el líder veïnal. En aquest sentit, les entitats recorden que l’L1 del metro s’ampliarà fins a Badalona i que un intercanvi a Trinitat Vella amb l’L3 connectaria les dues ciutats i uniria el nord; de Vall d’Hebron cap al mar passant per Santa Coloma.
Per últim, els manifestants veuen oportú recordar que l’allargament de l’L3 també beneficiaria tot l’arc de l’àrea metropolitana. Trenas creu que la millora del metro suposarà un afegit per “convèncer” els veïns metropolitans “perquè no agafin el cotxe per venir a Barcelona”, més ara que l’Ajuntament pretén eliminar l'”autopista urbana” de la Meridiana.
Se’n beneficiarien 9.000 persones
Els veïns de les dues Trinitats no demanen res de nou, tampoc fan referència a cap experiment inversemblant. És més, la connexió entre els dos barris amb l’L3 fa temps que està sobre la taula del Departament de Territori de la Generalitat de Catalunya. I si hi ha una cosa emprenya el veïnat, és que la connexió ja s’hagi fet enrere en dues ocasions. El Pla Director d’Infraestructures manté aquest projecte com un dels que s’han d’executar entre el 2021 i el 2030. És més, el document remarca que “el perllongament de l’L3 Trinitat Nova – Trinitat Vella presenta una bona rendibilitat, a conseqüència de la demanda captada en relació amb el seu cost (extensió d’una estació)”. És a dir, traduït: que val la pena invertir a fer una única parada més tenint en compte tota la gent que faria servir el transvord. El mateix pla calcula que 9.245 persones es beneficiarien de l’obra i estableix un pressupost de 81 milions d’euros.
Sigui com sigui, el Pla Director d’Infraestructures no deixa de ser un document polític no vinculant. D’aquí que els afectats demanin una data concreta per a presentar el projecte executiu de l’obra. Alex Labad, de la FAVB, confirma que la Generalitat els ha fixat el 2027 com a data per a presentar-los els “informes previs”: “Primer, que no hi confiem, perquè fa 20 anys que esperem. I segon, que és il·lògic esperar al 2027, perquè això vol dir que l’obra potser no acaba fins al 2035. No pot ser”, insisteix Labad.
🚇🥳 Ho hem aconseguit, hem unit el metro i apropat els barris ❤️ 💚
— Favb (@FAVBcn) June 8, 2024
Ara volem que #LaTrinitatperlaMateixaVia sigui una realitat, al 2026 han de començar les obres per connectar el metro i donar a les Trinitats i a Barcelona un model de ciutat pel veïnat!
Gràcies per venir✊🤝 pic.twitter.com/EVbF7qSZMV
Esperant a la segona fase
Mentrestant, fonts del Departament de Territori remarquen al TOT Barcelona que el projecte de les dues Trinitats està a l’espera que s’acabin els projectes encetats actualment. En aquest sentit, Territori remarca que ara s’està treballant en les obres de les línies L9 i L10 –s’han de completar–, en la connexió de l’L3 entre Zona Universitària i Esplugues, i l’L4 entre la Pau i la Sagrera, que connectarà el metro amb la futura estació de l’AVE. També es treballa en els estudis previs a l’ampliació de l’L1 per Fondo. El perllongament de l’L3 entre Trinitat Nova i Trinitat Vella –remarquen– està inclòs al PDI 2021-2030 “com una actuació de la segona fase“.
Tot plegat, enmig d’un ambient d’incertesa a la Generalitat, que espera nou president. Malgrat tot, les entitats de la zona i la FAVB no pateixen pels canvis que hi pugui haver a Sant Jaume perquè han mantingut converses, diuen, amb tots els grups polítics excepte amb l’extrema dreta. “Però amb l’acció de la cadena també volem demanar que el projecte entri en un possible acord de govern i entri per fi en una nova fase”, diu Alex Labad amb un optimisme relatiu. Els resultats de les negociacions es veuran aviat, segurament després de les eleccions europees del 9 de juny, però mentrestant, les dues Trinitats mostren múscul i s’empoderen pel que pugui passar.
