Barcelona ha ampliat els darrers anys la xarxa de carrils bici i ja en suma 1.500 km. La ciutat ha fet créixer la xarxa de forma paral·lela a l’auge de la bici. Segons el cinquè baròmetre del RACC, a Barcelona hi ha unes 18.500 bicicletes, xifra que supera amb escreix les 2.600 que hi havia a inicis del segle XX, i els desplaçaments dels ciclistes a Barcelona han augmentat un 77% en dia feiner els darrers 12 anys. Que vagin apareixent rutes ciclistes ja no estranya ningú, si bé encara hi ha reticències per incorporar-ne alguns, com ara el de la Via Augusta, Maragall o el d’Aragó. En tot cas, el context –i els dubtes– és ben diferent al que hi havia quan va arribar el primer carril bici a Barcelona. El govern de Pasqual Maragall va inaugurar –en part fruit de la pressió d’algunes entitats favorables a la bici– el primer carril bici “permanent” el 13 d’octubre de 1990. Tres quilòmetres que unien Francesc Macià amb el parc de Cervantes per la Diagonal.
L’hemeroteca demostra que l’arribada d’aquell primer carril bici era tot un “experiment” que despertava dubtes. Una novetat que van recollir diaris com La Vanguardia o el Diari de Barcelona. “S’haurà de veure com evoluciona aquest experiment per saber si les bicicletes respecten el color vermell [dels semàfors], o, com ho solen fer els vianants, només ho fan quan passen vehicles. Ahir, per exemple, es va poder veure algun regidor de l’Ajuntament passant-se algun semàfor per bicicletes en vermell”, escrivia el periodista del Diari de Barcelona en la crònica de la inauguració. El nou carril incorporava 32 guals i més de 26 semàfors especials per a bicis.
El carril bici de la Diagonal va ser el primer a estar operatiu tots els dies de la setmana, però se sumava a altres itineraris ciclistes que s’obrien només el cap de setmana. “Aquest nou carril-bici se suma a la creació d’un circuit urbà pel qual les bicicletes circulen els dies festius i que va ser ampliat a principis d’any de 3,2 a 4,5 kilòmetres”, explica La Vanguardia en la seva notícia de 1990, que en donava més detalls: “Aquest circuit, situat en el districte de l’Eixample, atrau cada diumenge entre 700 i 1.000 barcelonins, que poden llogar les seves bicicletes per dues-centes pessetes l’hora”.
Estrena amb Pasqual Maragall i punt d’inflexió
L’alcalde Pasqual Maragall va inaugurar el carril enmig dels dubtes lògics que suposava aquesta novetat i amb l’objectiu d’aprofitar aquests tres quilòmetres de la diagonal com a punt de partida per crear una xarxa ciclista extensa a Barcelona. Era una època diferent i molts polítics, fins i tot regidors del mateix Ajuntament, consideraven que Barcelona no estava preparada per reduir la massa dels vehicles que travessaven la ciutat diàriament.
En tot cas, les cròniques d’aquella estrena ja apuntaven que el consistori estudiava la creació d’un altre carril “similar” entre el passeig de Sant Joan i el passeig de Gràcia, que per aquelles dates havia de reformar-se. La informació del Diari de Barcelona recull declaracions de l’aleshores regidora del districte de les Corts, Teresa Perelló, demanant que el carril nou baixés des de la plaça de Francesc Macià per l’avinguda de Josep Tarradellas perquè “es pugui connectar amb bicicleta amb altres districtes”.
L’arribada d’aquests carrils bici va suposar una petita alegria per a un moviment pro bici que feia anys reclamava el seu espai. Un exemple d’aquesta pressió el trobem el juny de 1984, en el marc de la segona “Festa de la Bici” que impulsava l’Ajuntament per difondre els beneficis d’aquest mitjà. 20.000 persones van acompanyar la Guàrdia Urbana en l’estrena d’un dels carrils bici operatius només en festius. Segons llegim en algunes informacions de l’època, un grup d’activistes “disconformes amb les normatives municipals que regulen els carrils bici” van irrompre en la desfilada, desviant algunes bicis i col·lapsant el trànsit del carrer d’Aragó.
