Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Per què el model de superilles s’expandeix a altres ciutats del món

Les superilles són tot un fenomen. Fins fa poc ho eren només a Barcelona i ara ho són també a altres grans ciutats del món. Com tots els fenòmens, té grans partidaris i grans detractors. Tot i això, Barcelona ha sabut comunicar el seu projecte perquè s’estengui arreu del món i moltes ciutats han pres aquest model de mobilitat i sostenibilitat urbana com una referència per a la seva transformació urbanística.

Fa pocs dies, a la Cimera Mundial C40, l’alcalde de LondresSadiq Khan, va elogiar el model, assegurant que els barcelonins “poden estar orgullosos de les seves polítiques”. Amb tot, veient l’oposició que genera la superilla entre una part de la població local, hi ha una pregunta que sobrevola Barcelona: Què tenen les superilles que agraden tant a altres alcaldes?

“La millor opció per crear ocupació verda”

A Barcelona li han sortit fans per tot arreu. A l’alcalde de Londres cal sumar-li ciutats com París, Viena, Bogotà o Los Angles. El britànic és el que més il·lusionat s’ha mostrat amb les superilles, de les quals ha assegurat que “donen esperança” al món. A més, veu en elles la millor opció per “crear llocs de treball verds i sostenibles” i ha assegurat que està decidit a “robar” el model per a la capital britànica.

Khan no és l’únic que saliva amb les superilles. Bogotà és una altra de les ciutats que ha copiat el model barceloní, en aquest cas, sota el nom de ‘ciutats vitals’. La ciutat ha començat a impulsar-lo al barri de San Felipe, però té previst ampliar-lo a quatre més pròximament. En aquest cas, els cotxes poden seguir circulant pels carrers afectats, si bé aquests guanyen molt d’espai pels vianants. Bogotà també incorpora una zona d’aparcament temporal.

Dues persones a una superilla de Bogotà / Govern de Bogotà

Per a l’alcaldessa de Bogotà, Claudia López, mitjançant aquests projectes s’està complint “el compromís que tenim amb la ciutadania, estem creant més zones transitables, més llocs de treball i més espais verds”. Així, l’argument dels llocs de treball torna a sortir a la llum en el cas de la ciutat colombiana.

Apropar-se a objectius com la captació d’aigües pluvials o la reducció de morts

Los Angeles és la ciutat que més s’arrisca amb aquest model, segurament. Els Estats Units és un dels països més grans del món i molta gent es desplaça amb cotxe d’un districte a un altre. El passat 10 d’agost, el regidor del Districte 14, Kevin de León, va proposar el projecte pilot ‘Park Blocks’, que pretén tancar carrers als cotxes per alliberar espai per a vianants i ciclistes.

De León ho té clar: “És hora que Los Angeles sigui líder als Estats Units demostrant que les grans ciutats americanes construïdes al voltant d’una infraestructura centrada en els cotxes es poden transformar en ciutats habitables” diu el regidor en un comunicat on també exposa el potencial de les superilles per crear nous espais verds i zones d’esbarjo, mentre compleixen altres objectius com la captació d’aigües pluvials i la reducció de morts per trànsit.

Superilla del barri de Sant Antoni, a Barcelona / Europa Press
Superilla del barri de Sant Antoni, a Barcelona / Europa Press

“La xarxa de transport públic no s’ha de veure afectada”

I per últim, Viena. La capital d’Àustria, que destaca per les seves grans avingudes i edificis reials, ha impulsat el projecte de pacificació ‘Supergrätzl’, que començarà en 6 carrers de la ciutat. L’Institut Austríac de la Tecnologia (AIT) ha conclòs, un cop valorada la proposta, que és important escollir bé quina és la zona implementada i tenir clar que “la xarxa de transport públic no s’ha de veure afectada”. Això implica que qualsevol zona on es creuen tramvies i autobusos queda descartada. Tot i això, consideren que una bona aplicació pot canviar l’elecció dels austríacs a l’hora de fer “distàncies curtes que es poden recórrer fàcilment a peu o amb bicicleta”.

L’AIT, però, avisa que les superilles han d’estar ben connectades perquè funcionin. En aquest sentit, la Coordinadora Temàtica de Sistemes Integrats de Mobilitat de l’AIT, Stefan Seer, diu en una entrevistaInnovation Origins que “les escoles han de ser fàcilment accessibles des de zones perifèriques”. I afegeix una proposta a estudiar: “Les carreteres que passen per dins de les superilles es poden tancar o obrir temporalment” en funció del trànsit de vianants.

Barcelona, el punt d’inspiració

Totes aquestes ciutats han pres Barcelona com a referència, un fet que ha aprofitat el govern Colau-Collboni per recollir el guant i reafirmar-se en la seva proposta; un sistema de pacificació que per ara és gairebé únic a l’Estat. De moment, però, l’expansió de les superilles no es produirà a la gran majoria de ciutat espanyoles, que encara miren de lluny el model barceloní.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a novembre 08, 2022 | 10:43
    Anònim novembre 08, 2022 | 10:43
    Les superilles malauradament són encara un projecte que li falta recorregut. I què ha fet l'ajuntament en gairebé vuit anys, a banda de propaganda? Gairebé res. La primera superilla del poblenou a més va ser un autèntic nyap. Hi ha taules de pícnic just al costat de la calçada, perfecte per estar fent un picnic en família, passi un cotxe pel costat i t'atropelli el nen. La mateixa superilla és travessada a més per una línea de bus que passa just pel costat d'una zona de lleure infantil, molt perillós doncs. I per últim, la zona està ple de magatzems i fàbriques que necessiten també utilitzar l'espai públic ni que sigui de manera temporal i no s'ha urbanitzat pensant en això. La superilla de Sant Antoni en canvi si que està millor feta i és més segura pel vianant. Tanmateix, la pacificació del carrer Borrell em sembla qüestionable donat que els cotxes hi tenen un espai molt ample per circular i resulta molt perillós passejar-hi, els cotxes hi circulen molt depressa i no respecten un espai prioritari per vianants. Per últim val a dir que el model no ha estat excepmt de polèmica pel soroll que provoquen per la nit els carrers pacificats, i per la proliferació de terrasses que hi ha, com està passant al carrer Enric granados o a alguns carrers de gràcia ciutat vella o sants, una qüestió que està encara lluny de resoldre's.
  2. Icona del comentari de: Anònim a novembre 08, 2022 | 15:58
    Anònim novembre 08, 2022 | 15:58
    Les superilles malauradament són encara un projecte que li falta recorregut. I què ha fet l'ajuntament en gairebé vuit anys, a banda de propaganda? Gairebé res. La primera superilla del poblenou a més va ser un autèntic nyap. Hi ha taules de pícnic just al costat de la calçada, perfecte per estar fent un picnic en família, passi un cotxe pel costat i t'atropelli el nen. La mateixa superilla és travessada a més per una línea de bus que passa just pel costat d'una zona de lleure infantil, molt perillós doncs. I per últim, la zona està ple de magatzems i fàbriques que necessiten també utilitzar l'espai públic ni que sigui de manera temporal i no s'ha urbanitzat pensant en això. La superilla de Sant Antoni en canvi si que està millor feta i és més segura pel vianant. Tanmateix, la pacificació del carrer Borrell em sembla qüestionable donat que els cotxes hi tenen un espai molt ample per circular i resulta molt perillós passejar-hi, els cotxes hi circulen molt depressa i no respecten un espai prioritari per vianants. Per últim val a dir que el model no ha estat excepmt de polèmica pel soroll que provoquen per la nit els carrers pacificats, i per la proliferació de terrasses que hi ha, com està passant al carrer Enric granados o a alguns carrers de gràcia ciutat vella o sants, una qüestió que està encara lluny de resoldre's.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa