El 20 de febrer de 2008 arribava a l’estació de Sants el primer tren d’alta velocitat que connectava Barcelona amb Madrid. Aquella fita acabaria convertint Sants, inaugurada l’any 1979, en el gran hub ferroviari de la ciutat i del país malgrat que no havia estat concebuda per a ser-ho. El retard majúscul en la construcció de l’estació de la Sagrera –les obres van començar el 2009 i encara no hi ha data oficial per a l’estrena, però Adif espera que hi circulin trens sense fer parada el 2025–, li ha concedit un paper protagonista que encara exercirà durant molts anys.
És en aquest context que Sants Estació ha d’afrontar una ampliació urgent de la seva capacitat. Actualment hi fan parada la majoria de línies de Rodalies, l’AVE, els trens regionals i de llarga distancia, a més del metro i al voltant taxis i busos urbans i interurbans. També necessita un redisseny urbanístic complet perquè deixi de ser una mena de forat negre entre barris, un espai de trànsit de persones deslligat del territori que l’envolta. Però el camí per assolir aquestes millores és farragós, i encara passaran anys fins que Adif –l’ens gestor d’infraestructures de l’Estat i propietari de l’estació– li faci justícia. En les properes setmanes han de començar els treballs preliminars de preparació per al projecte de remodelació, encara no tancat amb l’Ajuntament i que afecta els barris d’Hostafrancs, Sants i la Nova Esquerra de l’Eixample.
Sense calendari fixat, però amb horitzó 2025-2026
De fet, des del gener del 2021 el consistori té en marxa un procés participatiu amb el veïnat i les entitats de la zona per determinar quina estació de Sants encaixa més amb les necessitats de mobilitat sostenible actuals i com pot alhora recosir els barris que aquesta infraestructura fractura. Ara bé, la paella pel mànec –i la caixa– la té Adif perquè el projecte s’executa en un sòl i un subsòl propietat de l’Estat i no pas municipals.
De moment Adif no ha fixat cap data concreta d’execució de les obres, però fonts coneixedores de les reunions apunten que “podria ser una realitat entre el 2025 i el 2026”. I és que l’ens gestor té interès a començar les obres com més aviat millor, com ja ha fet amb Atocha a principis del 2022, on la previsió oficial són 36 mesos d’obres.
Taxis sota terra i estació de busos a plaça d’Espanya
Si bé encara es manté un diàleg de certa intensitat, però cordial, entre Ajuntament i Adif sobre com ha de ser el projecte, que serà finançat per l’ens espanyol, sí que està clar que la gran obra serà l’ampliació de l’edifici de la mateixa estació. Guanyarà espai per l’esplanada a l’aire lliure qui hi ha en direcció al carrer Tarragona. Una transformació que comportarà canvis en la mobilitat molt evidents: un dels més significatius, que l’actual estació d’autobusos es traslladarà a plaça d’Espanya-Avinguda Maria Cristina i en el seu lloc es crearà una nova zona verda.
Pel que fa al trànsit, el projecte amb què treballen Ajuntament i Adif contempla que el trànsit rodat tant en direcció a Sants com a l’Eixample discorri pel sud de l’estació, a tocar del parc de l’Espanya industrial. I una idea molt defensada per l’Ajuntament també sembla blindada: que els taxis que ara estan a la plaça de Joan Peiró s’ubiquin al subsòl, com ja passa a l’Aeroport.
Una estació que recusi els barris
Sigui com sigui, l’Ajuntament continua en converses amb Adif per dissenyar consensuadament la nova estació de Sants. Una infraestructura que la tinent d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat, Janet Sanz, considera “clau per potenciar el transport públic en un context d’emergència climàtica”. “Hem de reformular l’estació de Sants de manera que sigui un espai de ciutat, i estem treballant amb Adif per poder presentar als ciutadans una proposta d’estació que es pugui utilitzar millor, que incorpori més serveis que tinguin relació amb els barris i que no siguin contenidors tancats on tothom entra i surt però ningú no s’hi vol quedar i no en fa ús”, relata la regidora en conversa amb el TOT Barcelona.
Sanz també posa el focus en l’ordenació de la mobilitat i la transformació de l’espai públic al voltant de l’estació: “Tenim dues places rellevants que ha de ser un lloc on poder estar, passejar i jugar, i en aquest sentit treballem per plantejar una proposta consensuada amb els veïns que obri aquestes places a la ciutadania i les faci més amables”.
L’estacio que té al cap l’Ajuntament després d’un any i mig de procés participatiu amb els veïns i entitats contempla una zona permeable als barris, que s’allunyi del recinte estanc que és a hores d’ara i que fugi dels edificis faraònics. De fet, s’aposta per crear dins de l’estació algun equipament municipal que faci de ganxo per al veïnat. Encara no està clar quin equipament podria acollir, però podria estar orientat als infants.
La plaça dels Països Catalans, una pedra a la sabata
Justament, la plaça dels Països Catalans és el punt més conflictiu de la reforma. Premi FAD d’arquitectura per l’originalitat que suposava fa quatre dècades un espai de ciment sense vegetació amb dues grans cobertes de planxa de coure. Però aquelles places dures dels anys vuitanta que transmetien tanta fredor no encaixen amb el caràcter obert que progressivament ha pres l’espai públic a la ciutat. De fet, els darrers mandats l’Ajuntament ha insistit que aquesta plaça s’ha de capgirar com un mitjó i posar-la al servei del veïnat i dels usuaris de l’estació. Una idea que no convenç Adif, que se suma a la dificultat de desmuntar un premi FAD. En aquest sentit, el consistori aposta perquè la plaça sigui “un exemple d’espai públic de qualitat, un equipament de primera on els barcelonins i els visitants hi puguin fer vida i que no tinguin ganes de fugir-ne”, remarca Sanz.
Més capacitat operativa a Sants
I més enllà de la reforma estètica, Sants també afrontarà una reforma que li ha de permetre ampliar la seva capacitat operativa afrontar la demanada que suposa haver esdevingut un hub ferroviari tan potent. En aquest sentit, el Pla de Rodalies ja contempla ampliar la via i permetre la circulació de trens més llargs, així com resoldre les limitacions temporals de velocitat que provoquen avaries i endarreriments de trens. Amb les actuacions de millora que es puguin fer, Renfe estima que entre el 2025 i el 2026 es multiplicarà per quatre la capacitat del servei de Rodalies per entrar a Barcelona.