Amb 2,2 quilòmetres de via i només cinc estacions –la Sagrera, Congrés, Maragall, Virrei Amat i Vilapicina–, el 21 de juliol de 1959 es va posar en marxa la línia II del Metro Transversal, que seria l’origen de l’actual L5, i que aquesta setmana compleix 60 anys. Així saludava La Vanguardia l’estrena de la nova línia: “El tram inaugurat representa l’inici d’una línia Horta – Collblanc que creuarà els barris residencials de la ciutat en direcció nord – sud i enllaçarà amb les línies de metro de Gràcia, Tibidabo i Sarrià”.
El nou ramal del Transversal, segons explica TMB, “incloïa la construcció d’una estació transformadora o subcentral a la Sagrera i un túnel per connectar amb el taller i les cotxeres provisionals de Vilapicina”. La previsió era que la línia arribés fins a Horta, però l’ampliació va trigar vuit anys a ser una realitat i no es va inaugurar fins al novembre del 1967. L’objectiu era connectar els nous barris en desenvolupament amb la resta de la ciutat.
La línia II va ser la primera gran obra al metro des dels anys 20 i va ser finançada per l’Ajuntament de Barcelona per la urgència que tenia de resoldre la mobilitat a la ciutat. Per donar-hi servei, es van adjudicar set trens de la sèrie 600 amb una capacitat de 500 viatgers i es va provar una de les primeres versions del sistema ATO, una aplicació pionera en l’àmbit mundial que permetia automatitzar la conducció de trens en una línia de metro.
Tren automàtic de la sèrie 600 a l’estació de Vilapicina / Arxiu TMB
Una de les estacions de tram de la línia II, en construcció / Arxiu TMB
Vista de l’estació Vilapicina de la línia II de metro, en obres abans de la seva estrena / Foto: Arxiu TMB
Inauguració de la línia II amb l’alcalde i l’arquebisbe de Barcelona, José María Porcioles i Gregorio Modrego / Arxiu TMB
