El metro de Barcelona ja té tota la maquinària reactivada per tornar a funcionar com abans de la pandèmia. S’ha recuperat el servei ininterromput durant la matinada de dissabte a diumenge i, fins i tot, s’ha anunciat també la fi de l’obertura de portes automàtica als trens. Poc a poc, la intenció és recuperar també les xifres d’utilització del metro a la ciutat. Uns indicadors que han quedat durament colpejats per la crisi del coronavirus durant molts mesos i que tenen en l’any 2019 la seva última referència de normalitat. En aquest sentit, el TOT Barcelona ha tingut accés a les dades d’aquell any que mostren els passatgers de cadascuna de les parades de la xarxa subterrània. En aquest document es veu com l’estació de Catalunya, que barreja dues línies, és la que absorbeix més usuaris en total: fins a 17.052.557 en un any, segons les estimacions. Ara bé, si es tenen en compte només les parades individuals, l’andana de la línia blava (L5) de Diagonal és la que registra les xifres més altes (10.578.069) d’activitat, per sobre de la línia verda (L3) de Catalunya.
Aquests registres inclouen el que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) etiqueta com a “viatgers reals”. Això suposa que no només es comptabilitzen les validacions de bitllets per estacions, sinó que també s’apliquen els càlculs interns d’ús del metro. Segons expliquen fonts de TMB, periòdicament es fan estudis d’origen i destinació sobre el terreny i així es resolen patrons de desplaçament que inclouen, per exemple, “els fluxos de transbordament”. Després, aquesta estadística se suma als números registrats a les validadores —on el passatger comença el viatge— i es té una imatge més acurada dels veritables usuaris de cada parada.
Si bé és cert que aquestes dades tenen molta més precisió que la informació disponible actualment en el portal de transparència de TMB, que només mostra els viatgers per línies de metro, en aquest informe no apareixen les parades de les línies automàtiques L9, L10 i L11 i, per tant, es perd una part de la informació. Tanmateix, aquests recorreguts són també els menys utilitzats de llarg.
Així, amb les dades analitzades per aquest diari, es pot veure com hi ha tres estacions capitals a Barcelona que condensen dues línies cadascuna d’elles i que es converteixen en un formiguer habitual de passatgers. Es tracta de Catalunya, Diagonal (15.436.261) i Espanya (14.382.809). Aquestes estacions, a més, es caracteritzen totes elles per tenir un vincle directe amb altres serveis de transport com la Renfe o els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.
La llista del top 10 d’estacions amb més usuaris la segueixen la de Sagrada Família, Passeig de Gràcia i Sants Estació, totes elles amb registres superiors als 10 milions de passatgers anuals. I finalment, Sagrera, Paral·lel, Universitat i Urquinaona.
Ara bé, estudiant individualment cadascuna de les línies, es pot veure també una altra estadística rellevant que diu quines són les parades amb més ús per parts dels barcelonins en aquell trajecte, i les que menys. És una manera de saber els punts calents del recorregut dels trens i indica on és més probable que trobem més gent a l’interior del metro.
Línia vermella (L1)
En el cas de la línia vermella, que uneix l’Hospitalet de Llobregat amb Santa Coloma de Gramenet, el pòdium el formen la parada d’Espanya, amb 9.743.052 usuaris anuals, la de Catalunya, que es queda a prop dels vuit milions de viatgers, i Glòries, a tocar dels set milions. Les segueixen Arc de Triomf i Santa Eulàlia. I a l’altra banda de la classificació trobem el Baró de Viver, que es queda amb 331.534 usuaris, juntament amb Trinitat Vella, que aplega poc més d’un milió, i Hospital de Bellvitge, que frega el milió i mig de viatgers reals a l’any.
Línia lila (L2)
La línia lila té com a parada reina Sagrada Família, amb 4.509.033 usuaris, seguida de Badalona Pompeu de Fabra i d’Artigues Sant Adrià, que totes dues registren poc més de 3.767.000 passatgers. El top 5 el tanquen Sant Antoni i Paral·lel. Així, aquesta línia compta amb la paradoxa que les estacions dels extrems del recorregut, que normalment sumen menys viatgers, estan entre les més utilitzades. Per contra, les que tenen menys presència habitual d’usuaris són la Verneda, que es queda en el mig milió anual, Gorg (1.100.101) i La Pau (1.486.946).
Línia verda (L3)
A la línia verda es dona un canvi destacat en la relació entre les estacions de Catalunya i Espanya. Si a la línia vermella dominava Espanya, en aquesta ocasió ni tan sols apareix entre les cinc amb més activitat. En canvi, Catalunya registra el màxim d’usuaris de tot el recorregut, amb més 9.248.207 persones comptabilitzades durant un any. Les següents a la llista són Liceu, amb més de set milions de viatgers reals, i Diagonal, amb prop de cinc. Tot seguit, es troben Lesseps i Drassanes. Les parades que registren menys presència de passatgers, per contra, són Trinitat Nova, Valldaura i Penitents, totes elles al voltant del milió d’usuaris per dalt o per baix.
Línia groga (L4)
La groga és l’única línia on es pot trobar com a estació més utilitzada una parada que no compta amb transbordament. Es tracta de l’estació de la Barceloneta, amb cinc milions d’usuaris anuals. Li trepitgen els talons, però, Joanic i Jaume I, amb més de 4.700.000 passatgers cadascuna d’elles. I el rànquing de les més trepitjades el clouen Urquinaona i Alfons X. En el sentit oposat, les menys freqüentades són la Trinitat Nova i La Pau, que no arriben als 750.000 passatgers en cap dels casos i que sí que compleixen la teoria dels registres més minsos a les estacions de principi i final de línia. La tercera amb menys activitat és Besòs, amb 1.132.648 viatgers.
Línia blava (L5)
La línia blava es caracteritza pel domini absolut de la parada de Diagonal pel que fa a les xifres. Més de 10 milions de persones fan ús d’aquesta parada a l’any. Quedant-se a prop dels set milions de passatgers es troben Hospital Clínic, primer, i Sants Estació, després. També són especialment visitades les andanes de la L5 a Sagrada Família i Collblanc. I a la cua de la llista es troben Can Boixeres (999.487), Gavarra i Vall d’Hebron, totes dues superant el 1.200.000 viatgers.
L’actual activitat, al 70%
Amb tot, fonts oficials de TMB subratllen que aquelles dades encara estan lluny de la utilització actual del servei, i més encara dels registres excepcionals del 2020 i 2021. En aquest últim any i mig, el nivell d’activitat ha fluctuat per l’efecte de les restriccions sanitàries i altres elements d’impacte, com la pèrdua de llocs de feina. Així doncs, des de l’empresa pública de transports ressalten que la recuperació progressiva segueix el seu ritme i que l’ús del metro a la xarxa barcelonina ja està “prop del 70% dels nivells prepandèmia”.
