Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
Els infants amb mobilitat reduïda, els grans oblidats del transport públic

Barcelona encara oblida una part de la seva població, tot i els intents de la ciutat perquè això no sigui així. Aquesta és la sensació de moltes persones amb discapacitat que s’han de desplaçar en cadira de rodes. La majoria critiquen la poca accessibilitat que tenen els serveis de metro i de bus i lamenten que, encara avui, els afectats continuen sent invisibles per a l’administració i la resta de la societat.

L’últim cas que s’ha conegut és el del Bruno, un nen que s’ha de moure amb cadira de rodes i que es va fracturar la cama per una negligència del conductor. La seva mare va denunciar a les xarxes socials que el vehicle anava massa ràpid i, en una corba, la cadira es va desplaçar i la cama del nen va colpejar amb una barra. El TOT Barcelona ha preguntat a Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) què va passar i l’empresa es limita a dir que que “ho estan investigant”.

Un cas que posa de manifest les “mesures adultcèntriques”

La Fundació ECOM, un moviment impulsat per persones amb diversitat funcional que treballa pel col·lectiu, assegura que el cas del Bruno ajuda a visibilitzar la poca importància que tenen els infants en els protocols. “Totes les mesures estan pensades des del punt de vista d’una persona adulta”, diu la responsable d’accessibilitat de la junta directiva d’ECOM, Montserrat García. Això implica, per exemple, que els ancoratges dels espais reservats “no corresponguin a les mides d’un infant”.

L’espai reservat, però, no és l’únic inconvenient amb què es troben els infants que viatgen amb bus. Segons ECOM, l’actual normativa no diu res dels cotxets infantils. En aquest cas, cal tenir en compte que els nadons amb discapacitat necessiten una cadira de posicionament, que és més gran i més pesada que un cotxet normal. García lamenta que “aquest cas no estigui contemplat al protocol” i assegura que els conductors “només treuen la rampa quan es tracta d’una cadira manual, un cotxet o un doble per a bessons”.

Què diu TMB?

Preguntat per aquest diari, TMB remet al protocol vigent. Un protocol que passa de puntetes per tots els possibles casos de mobilitat reduïda en només tres línies: “Els usuaris que vagin amb cadira de rodes estan autoritzats a pujar per la porta central (…) S’hauran de situar a l’espai reservat i convenientment senyalitzat. Les empreses explotadores podran determinar les condicions d’utilització de la rampa d’accés per a altres supòsits concrets”.

Tot i això, TMB fa gala de tenir una “xarxa de bus 100% accessible” a la seva pàgina web. ECOM discrepa totatalment. El protocol “tampoc contempla les persones que van amb caminador ni les que fan servir escúters”, assegura Montserrat García, tot i que admet que s’hi està treballant. Sobre aquest últim cas, el servei de bus ha explicat recentment que estan iniciant “una prova pilot d’accés d’escúters”.

Segons la informació de TMB, aquests semi vehicles hauran de fer servir el cinturó i col·locar-se en sentit contrari a la marxa. Un fet que no acaba d’agradar als afectats. La Carme Montore va patir un ictus i fa anys que va en cadira de rodes. Assegura que “la majoria ens maregem” i que, en alguns busos, “el cinturó no arriba a agafar cap part de la cadira”.

L’espai reservat per a persones amb mobilitat reduïda / Ajuntament

Discrepàncies amb els nous autobusos

Els nous autobusos contractats han incorporat algunes d’aquestes millores. Per exemple, disposen de dos espais reservats un davant de l’altre. Segons el que ha anunciat TMB, amb els nous vehicles “queda garantida la seguretat de l’usuari en cadira de rodes gràcies a una barra de subjecció lateral plegable i a unes cingles ajustables”.

Persones com la Carme, però, que ja ha fet servir els nous busos, fan una alerta. “Suposadament, posen una planxa forrada perquè no et donis un cop que no serveix de res”, diu l’afectada. Per això demana a l’empresa que els dissenya que provin els espais amb cadires reals i diverses: “No és el mateix una cadira d’algú amb paràlisi cerebral que la d’algú amb una altra patologia, per exemple”.

L’actitud de conductors i TMB, discutida

Un altre tema que preocupa és la velocitat amb què condueixen alguns conductors. Els afectats asseguren que molts busos tenen una “conducció temerària”. Si vas dret i et desequilibres és més fàcil agafar-te que no pas si vas en una cadira de rodes. La Carme, per exemple, va “tombar sencera” pocs dies després de l’ictus i assegura que a tres persones del seu entorn els ha passat el mateix.

Des d’ECOM creuen que els conductors van massa centrats a complir amb els horaris i no pensen en les persones amb necessitats específiques. “Molta gent amb crossa o bastó cau en el moment de l’arrancada” assegura Montserrat García, que demana als conductors “gestionar com i on paren” i, sobretot, “revisar si tothom està ben col·locat abans d’arrencar”.

El Metro també els preocupa

Del que sí que pot presumir el bus és de ser una de les opcions preferides de les persones amb dificultat per moure’s. En el cas del metro, els preocupa molt l’espai que queda entre el vagó i l’andana.

“El Metro és un parany on un dia algú morirà o tindrà un greu accident”, diu amb contundència la Cristina Garcia, una de les persones que ha creat el moviment de denúncia ‘Accessibilitat Ciutat i Platges de Barcelona’. Carme Montore va en la línia i, tot i acceptar que és més accessible que altres espais, assegura que “si no vas acompanyat segueix sent molt difícil”.

Els afectats asseguren que a TMB els despatxen constantment i que utilitzen la seguretat com excusa per no atendre les seves demandes, una hipòtesi que confirma ECOM: “Amb el pretext de la seguretat es vulneren drets i es generen discriminacions”, sentència Montserrat García.

Per tot plegat, ECOM demana diligència amb els nous protocols, que haurien de millorar una regulació antiga que “només té en compte persones que van amb cadires manuals amb una edat i característiques concretes”. Així mateix, la Carme recorda que no van “contra cap col·lectiu” i demana el suport de la resta de la societat: “Mai saps quan pots passar a formar part del nostre col·lectiu”.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa