L’estudi ambiental de la Zona de Baixes Emissions augura que no es compliran els límits de la UE

L'informe de Barcelona Regional també reconeix que la major part de la reducció de gasos contaminants s'hagués produït de forma "natural" per la renovació dels cotxes vells

L’estudi ambiental en el qual es basa l’Ajuntament de Barcelona per calcular l’impacte de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) sobre la contaminació a la ciutat deixa entreveure que la restricció als vehicles més contaminants no seran suficient per si sola per complir amb els límits que estableix la Unió Europea. L’informe, elaborat per Barcelona Regional i que fins ara no s’havia publicat íntegrament, estima que quan la ZBE s’apliqui totalment i sense moratòries (el 2021) hi haurà una baixada de la concentració mitjana anual –el que es coneix com immissions– de l’11% en els òxids de nitrogen (NO2) i del 7% en el del material particulat (PM10), dos dels agents contaminants que més preocupen.

Amb aquesta previsió, les estacions de l’Eixample i Gràcia, que sistemàticament incompleixen els límits, seguirien superant la concentració màxima que estableix la normativa europea, que fixa el topall en 40 micrograms per metre cúbic d’aire. Segons la Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica (XVPCA), el 2017 –any de referència de l’estudi– l’Eixample va registrar una mitjana anual de 59,5 micrograms de NO2, mentre que a Gràcia va ser de 52,1. La previsió de reduir un 11% aquesta concentració implicaria que el 2021 a l’Eixample encara es registrarien 52,9 micrograms per metre cúbic i a Gràcia, 46,3. Molt per sobre del límit.

Barcelona Regional conclou que les modelitzacions de la implantació de la ZBE produeixen “bons resultats” fins i tot per al mateix 2020, tot i que reconeix que una part de la reducció d’emissions es produirà perquè “d’alguna manera s’accelera la renovació del parc mòbil per vehicles nous” i prediu que serà una “eina clau” per millorar la qualitat de l’aire a curt termini. Amb tot, l’informe assegura que cal fer un “major esforç” per reduir la concentració d’emissions contaminants –anomenada immissió– a les zones més afectades per la densitat i la intensitat de la circulació.

Barcelona Regional reclama més esforços per millorar la qualitat de l'aire / BR

Barcelona Regional reclama més esforços per millorar la qualitat de l’aire / BR

Un estudi molt sol·licitat

Entitats com la Plataforma de la Qualitat de l’Aire –que agrupa una setantena d’associacions– denunciaven la setmana passa que encara no se’ls havia presentat oficialment l’informe. “Fa quatre anys que demanem un estudi d’impacte ambiental”, lamenta en declaracions al TOT Barcelona Maria García, una de les portaveus de la plataforma. El temor de les entitats és que la Zona de Baixes Emissions no sigui prou “ambiciosa” i per això han presentat al·legacions per ampliar l’horari d’aplicació fins a les 22 hores i per estendre la zona d’afectació fins a la Zona Franca.

Fonts municipals han explicat al TOT Barcelona que l’estudi de Barcelona Regional es va elaborar a principis d’any i han matisat que es tracta d’una “versió inicial”. Les conclusions inicials es van presentar a la Taula contra la Contaminació de l’Aire celebrada el passat mes de març. “El redactat final de l’ordenança pot canviar diversos paràmetres que poden afectar a les modelacions de l’informe i, per tant, s’ha d’entendre com una base de treball”, afegeixen. També han recordat que la ZBE és només una de les “moltes mesures que s’estan posant en marxa” i que el govern municipal sempre s’ha mostrat disposat a revisar el seu funcionament.

El regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia, va assegurar aquest dilluns en una entrevista al Bàsics de Betevé que amb les noves mesures l’Ajuntament preveu complir amb els límits que imposa la UE, tot i que va reconèixer que no van “sobrats” de marges. Per això va descartar aplicar més moratòries generals i va avançar que s’està estudiant seriosament la implantació d’un peatge de congestió o l’aprovació de fiscalitat verda que contribueixi a reduir encara més les emissions contaminants. “Anem tard i hem de recuperar el temps perdut”, va argumentar.

La renovació del parc de vehicles, clau

Un dels temors de les entitats –i també del govern municipal– és que la Zona de Baixes Emissions es converteixi en un simple “pla renove” per substituir  sense subvencions els cotxes més vells. Però el cert és que el mateix estudi d’impacte ambiental ja preveu que una bona part de la reducció de les emissions provingui de la progressiva jubilació dels cotxes més antics i contaminants. “Està molt demostrat que la renovació del parc de vehicles no té un efecte tan gran com es calculava, sobretot perquè no hi ha hagut la renovació tecnològica que es preveia ni es sol tenir en compte el frau de les emissions que va implicar diversos fabricants d’automòbils”, recorda Maria García.

Al seu informe Barcelona Regional inclou tres escenaris en funció del grau de restricció. En el primer escenari, que no contempla cap mena de mesura, ja es preveu una reducció del 10,6% de les emissions d’òxids de nitrogen (NOx) i d’un 8,7% del material particulat (PM10). Quan s’implanti la Zona de Baixes Emissions a ple rendiment, la reducció creixerà substancialment, tal com es veu al gràfic, però també mostra que sense fer res en la majoria de casos ja es preveu un decreixement notable de les emissions –tot i que el mètode de càlcul no convenç les entitats–. En el cas del NOx, per exemple, sense aplicar mesures especials la reducció és de l’10,6% i amb la ZBE puja fins al 23%, és a dir, que pràcticament el 50% de la millora s’obté sense necessitat d’implantar la mesura. 

Reducció de les emissions segons cada escenari / BR

Reducció de les emissions segons cada escenari / BR

Una altra crítica important a l’estudi és que en tots els escenaris contempla una reducció de la mobilitat –mesurada en vehicles-quilòmetre– de gairebé el 3%, una assumpció que influeix en els càlculs finals sobre la reducció d’emissions contaminants. En canvi, estudis recents com el presentat pel RACC estimen que des del 2016 el trànsit al accessos de Barcelona s’ha incrementat un 14,6% des del 2016 i ha assolit nivells similars als d’abans de la crisi. 

Nou comentari