ENQUESTA | Quin futur vols per a l’Estació de França?

L’estació de França té els dies comptats, però és un recompte llarg. Almenys una dècada més s’allargarà segur la seva agonia, com avança el TOT Barcelona. Si fins ara esperava l’estrena de l’estació de la Sagrera, ara la indefinició s’estén també al que durin les obres de la Torrassa (l’Hospitalet), ha reconegut el director del Pla de Rodalies, Pere Macias.

I és que l’Estació de França té un bé preuat per als gestors ferroviaris: metres de vies mortes. El sistema de Rodalies necessita 27 quilòmetres de vies per estacionar de nit els 270 trens que alimenten les línies actualment, que fan cadascun entre 80 i 100 metres de llarg. I això sense comptar els nous trens que vol incorporar el servei per millorar freqüències de pas. Ara molts dels combois dormen a Ribes i Blanes, però Macías avisa que “com més a prop de Barcelona estiguin millor servei es pot donar”.

Per a Barcelona, però, tenir una gran platja de vies mortes al bell mig de la ciutat és una hipoteca molt costosa. Impedeix ampliar el parc de la Ciutadella, molt estressat per la densitat d’usos. El passat mandat el govern d’Ada Colau va recuperar dels calaixos municipals un pla d’època maragalliana per fer arribar el parc fins al mar, com feia originàriament quan es va crear per a l’Exposició Universal de 1888.

Bàsicament l’operació consistia en salvar l’escassa distància que hi ha amb la Barceloneta, però amb la costosa operació d’ocupar els metres que ara ocupen les vies posteriors i la ronda Litoral. No obstant, res més se n’ha tornat a saber del pla, perquè el consistori s’ha trobat lligat de mans a causa de l’estació de França.

Avui, consultat per aquest diari, l’Ajuntament diu que la gran parada de trens marítima “està sent objecte d’anàlisi” per les diferents administracions, sense precisar si s’ha avançat gaire o no. Això sí, s’ha posicionat sobre el dilema d’eliminar o rellançar l’estació: de tancar-la, res. “No es poden perdre infraestructures de transport públic”, sosté ara el govern barceloní, matisant que “aquestes no vagin en detriment de la connectivitat de l’entorn”.