Competència portarà a tribunals l’Àrea Metropolitana per dos contractes de bus milionaris

Els concursos per operar dues línies a Horta i un servei interurbà al Baix Llobregat, al punt de mira després de l'expedient contra l'Aerobús

L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) portarà a tribunals aquest setembre l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) per dues noves licitacions d’autobús que considera “anticompetitives”. Es tracta, respectivament, de dues línies de bus del barri barceloní d’Horta i d’un servei interurbà que recorre diferents municipis del Baix Llobregat.

L’ACCO veu “massa restrictius” els plecs dels dos concursos públics i tem que estiguin dissenyats per afavorir que les actuals adjudicatàries renovin el contracte pels propers 10 anys. El valor estimat dels contractes és de 30 milions d’euros pel de Barcelona i 316 milions d’euros pel del Baix Llobregat. El revés arriba mig any després que Competència tombés també la concessió de l’Aerobús en detectar un intent de manipulació del concurs per part de cinc empreses privades, una d’elles participada per la pública TMB.

[r:1]

L’ACCO ja va requerir al maig i juny a l’organisme supramunicipal, que presideix Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona, que rectifiqués els plecs i els fes més competitius. En altres paraules, li demanava que flexibilitzés els requisits perquè més empreses puguin optar a gestionar aquests autobusos i així s’adjudiquin presumiblement a un preu més baix. Va iniciar la via contenciosa-administrativa però va retirar el recurs perquè l’AMB va accedir a esmenar els plecs.

Les modificacions aplicades, però, no han satisfet gens a l’ACCO. “Els nous plecs són gairebé iguals, pràcticament només poden guanyar les actuals concessionàries”, explica al TOT Barcelona el director general de l’ACCO, Marc Realp.

Requisits difícils de complir

Entre les exigències per als busos del Baix Llobregat hi ha “haver gestionat durant més de tres anys dels últims cinc un servei públic de transport urbà de viatgers en autobús que compti amb una producció de com a mínim 4 milions de quilòmetres anuals”. L’objectiu és acreditar que es té la capacitat d’operar la concessió amb garanties, però donat que el mercat de línies d’autobusos és reduït, poques empreses tenen tanta experiència i tan recent. “I si diverses empreses es presenten juntes com a UTE, no els permeten sumar els kilòmetres”, critica Realp.

Seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona / AMB

Seu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona / AMB

L’ACCO també assenyala la puntuació que s’atorga a qui disposi de cotxeres dins d’un radi de 20 kilòmetres en línia recta. La justificació de l’AMB és que intenta reduir la distància que recorren els busos buits per contaminar menys i millorar el temps de reacció en incidències. No obstant, es tracta d’un actiu immobiliari que difícilment tenen empreses que no prestin ja un servei similar a la zona.

Competència ha enviat un segon requeriment, però l’AMB no ha mogut fitxa durant l’estiu: “No hem rebut resposta, pel que seguim endavant amb la impugnació dels plecs a través d’un recurs davant del jutjat contenciós-administratiu”, avança el director. Donat que agost no és hàbil per a l’administració, l’ACCO té temps per presentar els dos recursos –Barcelona i Baix Llobregat– fins al 27 de setembre i el 21 d’octubre respectivament. La previsió és no esgotar els terminis i presentar-los alhora en les properes setmanes.

Un únic precedent

Si el jutge admet a tràmit els dos recursos, podrà presentar tot seguit la demanda definitiva, que podria comportar l’anul·lació de les licitacions. Competència –que finança la Generalitat però té gestió independent– només ha fet ús una vegada de la seva potestat per demandar administracions i també va ser contra l’AMB. Va ser per impugnar el reglament de VTC, un cas sense relació amb aquestes licitacions.

“L’AMB ha de fer una reflexió profunda sobre com externalitza els seus serveis de transport”, assevera Marc Realp, director general de l’ACCO

Realp nega taxativament que l’Autoritat tingui cap motivació contra l’AMB i argumenta que en el cas de l’Aerobús van intervenir arran d’una denúncia anònima i que ara actua d’ofici contra les dues licitacions de busos per “preocupació”: “Ens van sobtar molt aquests dos contractes, perquè parlem de dos mercats que no es tornaran a obrir fins d’aquí una dècada i que suposen 330 milions per a l’erari públic”. “L’AMB ha de fer una reflexió profunda sobre com externalitza els seus serveis de transport i fer un canvi de model, perquè li falta cultura de la competència”, reclama Realp.

Suspensió prèvia per una altra via

De fet l’ACCO no és l’única que s’ha oposat a aquestes dues licitacions. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic ja va suspendre cautelarment a l’abril la del Baix Llobregat, arran de la queixa d’una empresa d’autocars que volia concursar-hi i veia injustes les condicions. Al maig el plenari de l’AMB va decidir anul·lar el concurs i obrir-ne un de nou, que va ser suspès altre cop pel mateix tribunal al juliol. Aquest diari ha tingut accés a les dues resolucions i ha pogut comprovar que es fonamenten en el mateix supòsit de restrucció de la competència. 

Pel que fa al concurs per als busos d’Horta, l’AMB s’ha curat en salut: al maig va suspendre la licitació de motu propio a través d’un decret de Presidència signat per Ada Colau. De moment no s’ha tornat a licitar ni s’ha anul·lat, sinó que està congelada. El TOT Barcelona s’ha posat en contacte amb l’AMB, amb marge suficient i de forma reiterada, per recollir la seva visió dels fets. No ha estat possible obtenir resposta en trobar-se la institució en període vacacional.

D’Horta a Gràcia sense passar per TMB

Les línies 86 i 87 enllacen els barris d’Horta, Can Baró, el Carmel i Gràcia sense sortir de Barcelona. Els vehicles es distingeixen fàcilment perquè són de color verd o groc en lloc de vermells com els de la xarxa de TMB. Són l’últim vestigi del servei històric de bus d’Horta, que el 1988 es va articular com a concessió. Aleshores incloïa una tercera línia, el 85, coneguda com “El Casas”. Era deficitària i el 2001 va ser transferida a TMB, que la va suprimir un any més tard per crear el Bus de Barri 185.

El 86 i 87 els ha operat sempre l’empresa privada Authosa (Autos Horta, S.A.), adquirida el juny de l’any 2000 pel grup Transports Ciutat Comtal. Es dona la paradoxa que aquest grup l’integren des de la seva fundació l’any 1991 el hòlding privat Moventia i la pública TMB. Els busos són de capital mig públic, doncs, però han de sortir a concurs. A més l’empresa pública TMB forma part de l’Àrea Metropolitana, que és qui fa la licitació.

Els busos vertebradors del Baix

El servei de busos del Baix Llobregat “vertebra” la mobilitat de la comarca, en paraules de l’AMB. Enllaça els municipis de Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí, Cornellà de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat, als que a més connecta amb Barcelona. És una bona oportunitat de negoci, perquè els darrers anys ha registrat un creixement continuat (més de 9 milions de validacions el 2017).

Els opera la unió d’empreses Baixbus, que integren Mohn, Oliveras i Rosanbus. Gaudeix d’una clara hegemonia a la comarca amb 57 línies diürnes i nocturnes i disposa de cotxeres a Gavà, Viladecans i l’Hospitalet. A la seva web confirmen la tendència alcista del servei i celebren les “xifres històriques de passatge” durant el primer semestre de 2019. Fa dos anys el grup va tancar exercici amb un creixement del 3,2%, l’any passat ho va fer amb un +6,6% i enguany ja porta un 8% d’augment.

La investigació de l’Aerobús segueix en curs

En paral·lel, el cas de l’Aerobús segueix obert. L’ACCO va obtenir indicis, a través de registres domiciliaris, d’una presumpta manipulació del concurs per adjudicar el servei d’Aerobús per part de cinc empreses participants. La fase d’instrucció dura 12 mesos i la tramitació de l’expedient sancionador pot allargar el procés fins a 18 mesos. “Entre finals de 2019 i principis de 2020 arribarà la resolució definitiva”, augura Realp.

Fins aleshores, la concessió seguirà prorrogada i en mans de l’anterior gestor: Serveis Generals de Mobilitat i Transport (SGMT). L’integren la badalonina Tusgsal i Transports Ciutat Comtal, justament la companyia de Moventis i TMB que opera els busos d’Horta. El contracte en disputa ascendeix a 90 milions d’euros, tot i que el seu principal atractiu és que es tracta d’un dels serveis de transport metropolitans amb un marge més alt de benefici.

Més informació

Nou comentari