Tot Barcelona | Notícies i Informació d'actualitat a Barcelona
El ‘carrer dels mobles’ de Barcelona lluita per sobreviure a la superilla
  • CA

La Barcelona del 1967 poc té a veure amb l’actual. Encara sota la dictadura franquista, la capital catalana començava tot just a obrir-se a l’exterior i moviments com la gauche divine provaven de sacsejar una societat que encara vibrava amb els gols de Carles Rexach al Camp Nou. Aquell any també s’inaugurava en el número 87 del carrer de Rocafort la segona botiga de Mobles Miranda, un negoci familiar que havia arrencat anys abans amb un petit establiment al municipi de Cornellà de Llobregat. Més de mig segle després, aquest establiment continua sent un dels comerços de capçalera d’aquest carrer barceloní, una via que encara avui dia manté la seva reputació com a punt de referència a la ciutat per a la compra de mobles.

Però les prop d’una dotzena de botigues de mobles del carrer de Rocafort afronten aquest curs un repte majúscul. L’inici de les obres de la superilla de l’Eixample no només condemna els establiments a conviure amb el soroll, la pols i el tràfec constant d’operaris durant almenys vuit mesos, sinó que també suposen la constatació d’un canvi de mobilitat a la zona que podria amenaçar la seva continuïtat.

Clients de fora de la ciutat

“Els canvis sempre fan por quan tens un negoci. Que el client no pugui arribar en cotxe amb facilitat a la teva botiga ens preocupa. La veritat és que estem una mica acollonits“, assenyala Joan Belmonte, gerent de Mobles Miranda. El responsable d’aquest històric establiment es mostra convençut que el projecte de la superilla serà beneficiós pel comerç en general, però remarca que, precisament, la majoria de clients que venen a la botiga actualment no són del barri, sinó que provenen de tota la demarcació barcelonina i gràcies al boca a boca.

Pel que fa a les afectacions per l’inici de les obres, Belmonte reconeix que, en comparació amb l’actuació d’urbanisme tàctic que es va fer al carrer el juny del 2020, el consistori ha provat aquest cop d’informar millor els comerços afectats i assegura que en el seu cas concret els hi han posat facilitats per garantir que no tenen problemes a l’hora de descarregar i carregar material.

Un operari en un dels trams del carrer de Rocafort en estan en obres / A.R.

Menys optimista amb les incidències que poden provocar els treballs es mostra un dels responsables de la botiga Green, ubicada només uns metres més amunt, a la cruïlla amb el carrer Diputació. En el cas d’aquest establiment especialitzat en mobiliari per a la llar, les obres els han bloquejat l’accés al magatzem, de manera que, quan arribin dilluns les primeres comandes de material després de les vacances, els operaris hauran d’estacionar el camió temporalment davant del comerç per facilitar la descàrrega dels mobles. En la mateixa línia es pronuncia un dels treballadors de la botiga Divan, que prediu uns mesos caòtics pel que fa al subministrament de material a causa de les actuacions al carrer.

Caos circulatori i problemes d’aparcament

Les afectacions per les obres ja han portat els primers maldecaps als responsables de la botiga de mobles AC Mobles Abitare, un establiment que fa gairebé 60 anys que resisteix al número 133 del carrer Rocafort, molt a prop de la cruïlla amb Consell de Cent. Joan Carreras, propietari del negoci, s’ha convertit des de l’inici dels treballs en una espècie de controlador del trànsit. Cada cop que un client vol accedir o sortir del pàrquing que tenen a l’edifici annex al comerç, Carreras abandona per un moment la seva feina al capdavant de la botiga per donar indicacions als vehicles i evitar en la mesura del possible un caos circulatori que s’ha convertit en una tònica en les últimes setmanes.

Obres davant d'una de les botigues de mobles històriques del carrer Rocafort / A.R.
Obres davant d’una de les botigues de mobles històriques del carrer de Rocafort / A.R.

“Imagina’t les maniobres que hauran de fer els camions per descarregar material. Al final, això no deixen de ser problemes de les obres. Només espero que siguin vuit mesos clavats i que no s’allarguin més els treballs“, apunta el propietari de la botiga. Carreras sí que es mostra més preocupat pel futur de negocis de tota la vida com el seu un cop materialitzat el projecte de la superilla de l’Eixample. “La majoria dels nostres clients venen d’altres punts de la província i han de poder accedir al pàrquing. Tinc por perquè no sé com pot afectar tot això a les vendes en un futur”, conclou.

Una oportunitat de negoci

Malgrat el pessimisme general que es pot percebre entre els comerciants de mobles, la implantació dels eixos verds no va aconseguir frenar el desembarc d’una popular cadena de botigues del sector en un dels pocs locals que quedaven disponibles al carrer Rocafort. Sommcasa va obrir fa gairebé un any i mig al número 135 d’aquesta via el seu primer establiment a la capital catalana.

“Els propietaris consideraven que aquest carrer era un bon punt de referència per col·locar la botiga. L’aparcament sempre ha sigut complicat en aquesta zona, això no canviarà amb la superilla”, explica la responsable de l’establiment, que reconeix inclús que la transformació de la mobilitat d’aquesta part de la Nova Esquerra de l’Eixample es veu com una oportunitat de negoci per a l’empresa.

Un dels trams del carrer Rocafort en obres / A.R.
Un vianant i operaris en un altre dels trams del carrer de Rocafort en obres / A.R.

De fet, la majoria dels clients que ha atès Sommcasa des de la seva arribada al carrer de Rocafort fa un any i mig són veïns de la zona o dels barris més pròxims. “És veritat que nosaltres tenim un perfil de client molt diferent pel tipus de producte, però no crec que afecti negativament la pacificació del carrer. De totes maneres, encara és molt aviat per treure conclusions“, remarca la responsable de la botiga.

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a agost 31, 2022 | 21:53
    Ricard agost 31, 2022 | 21:53
    Els invents estan molt més ben planificats que les ocurrències urbanes de l'ajuntament de Barcelona.
  2. Icona del comentari de: Joan a setembre 01, 2022 | 09:57
    Joan setembre 01, 2022 | 09:57
    Colau i Janet Sanz. Esteu rebentant Barcelona. La ciutat no es vostre. Teniu l'autoritat legal, però no la moral, per destruir el que es nostre.
  3. Icona del comentari de: Viva Barcelona, Fredie Mercury dixit. a setembre 01, 2022 | 15:09
    Viva Barcelona, Fredie Mercury dixit. setembre 01, 2022 | 15:09
    No os podeis quejar, votasteis demagogia y fantasias pensando que os iva a pagar las hipotecas y ahora lo pagais. Aqui pasara como en otras zonas de BCN donde comenzo el experimento eliminando plazas de aparcamiento de superficie, tiendas de toda la vida reconvertidas en parquins muchos ilegales, calles tristes sin transeuntes y via libre al delincuente. Pero eso si, los de fuera que paguen por entrar.
  4. Icona del comentari de: Cristina a setembre 01, 2022 | 20:13
    Cristina setembre 01, 2022 | 20:13
    Molt prudents em semblen aquests comerciants! Superilles=desaparició de la varietat de comerços i monocultiu dels únics que ho trobaràn bé: bars i restaurants en línia contínua (ja es perfila al carrer Consell de Cent). Pels veïns: xivarri assegurat fins les tantes i dificultats a l'hora d'entrar, sortir, descarregar, etc. Pels veïns d'altres carrers: volum insuportable de tràfic, soroll, pol.lució = ciutadans penalitzats (de segona?) Tot plegat, destrucció d'allò que defineix una ciutat: dinamisme, activitat, vida... Una ciutat NO ES un balneari i, molt menys un parc temàtic. Alentiment de la vida de l'Eixample fins a escanyar-ho. Per no parlar del manteniment ( pressupost) que un espai així requerirà per no sofrir la degradació que ja es veu en un carrer com el de Borrell, pioner en aquest invent de la "pacificació"...
  5. Icona del comentari de: Joan a setembre 02, 2022 | 18:16
    Joan setembre 02, 2022 | 18:16
    Jo ho tinc molt clar, visc fora de Barna i era client de mobles La Fàbrica i baixava subint a la ciutat. Ara tot això s'acabat. Desde que hi ha la perroflauta Colau i el seu gos, Janet, no he tornat, no tornaré. Ells s'ho perden.
  6. Icona del comentari de: FRANK-TIRADOR a setembre 02, 2022 | 20:51
    FRANK-TIRADOR setembre 02, 2022 | 20:51
    La guerra contra el vehicle privat ve de fa més de 35 anys. Fa temps que se sap que el cotxe éS LA VACA DELS AJUNTAMENTS (i de Fomento). Espero que un dia aquesta vaca ja no vulgui donar més llet i Barcelona es quedi amb el RAVAL (ampliat i sense superilles) i un parell de dotzenes de laberints a l´actual Eixample on cada dia s´hi perderan uns milers de ciutadans que només volien anar a veure uns familiars a la BARCELONA TEMÀTIC PARK. Fa temps que he fotot el camp d´aquest camp de tortura i torturadors en que s´ha convertit Barcelona.

Respon a FRANK-TIRADOR Cancel·la les respostes

Comparteix

Icona de pantalla completa