El sector del taxi a Barcelona viu una revolució tecnològica amb una APP que permet als usuaris contractar el servei de prop de 10.000 taxis des del telèfon mòbil. Rere els taxis grocs i negres actuals tan característics de la ciutat hi ha una llarga història, que es remunta al 1934, quan l’Ajuntament decreta que tots els cotxes que presten servei públic han de lluir aquests dos colors. Dècades abans, el 1864, l’Ajuntament regulava els “cotxes de plaça” i el 1924 publicava un codi de circulació urbana amb normes comunes per a tots els taxistes. Un sector que fins aleshores estava escassament regulat.
Taxis de luxe amb xofer uniformat
Els primers taxis que van circular pels carrers sense asfaltar de Barcelona eren vehicles de la companyia Hispano-Suiza, fundada a Barcelona el 1904 per Marc Birkigt. Però de sobte, una petita companyia que havia desenvolupat cotxes de competició irrompia en aquest mercat. Era la companyia David, que el 1914 posa els primers 21 taxis amb xofer -vehicles de plaça- als carrers de la ciutat. Era una irrupció arriscada, però ho feia amb una particularitat: els seus taxis eren de luxe i el conductor anava uniformat. Per distingir-se en un mercat tan ampli, els taxis David van posar una franja lateral vermella, que els assenyalava com els taxis més cars de la ciutat donat el seu luxe i exclusivitat del servei. Altres taxis tenien franges grogues -preu mitjà- i altres amb franges blaves, que eren els de gamma més baixa.
Un element disruptiu que va impactar en el sector, i que va fer que la companyia creixés exponencialment. Fins que l’any 1929, coincidint amb l’Exposició Universal, la flota ja era de 1.000 vehicles.
La fama i el prestigi d’aquests taxis de luxe fa que la companyia David faci un pas de gegant i construeixi un edifici per al a seva seu, al carrer d’Aribau, 230. Aquella fàbrica d’automòbils inaugurada el 1931 va fer història, i actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Aquest espai, però, va convertir-se en fàbrica d’armament de guerra a la ciutat durant el període de la Guerra Civil.
Una desena de cotxes elèctrics, també de luxe
A partir de 1943, amb el sector del taxi consolidat a Barcelona, David fa un pas més i es llança a la construcció dels primers vehicles elèctrics per al sector privat. De fet, va fabricar el primer cotxe elèctric, amb xasís de Citroën i una carrosseria que, com publicitava David, era ideal per a una cerimònia nupcial. En total es van fabricar una desena d’unitats.
I el 1954 també els famosos micro-cotxes i tricicles a motor. De fet, la companyia va aportar la patent d’aquests vehicles, així com els plànols, projectes i estudis dissenyats per a la seva fabricació. Aquests nous vehicles dissenyats a Barcelona van ser presentats en salons automobilístics internacionals com un nou concepte de transport. Els micro-cotxes dissenyats per Josep Maria Moré Comas es van comercialitzar entre 1951 i 1957 en versió turisme i tricamioneta de cinc rodes, amb un total de 60 unitats, segons les dades difoses al web de l’edifici David -continuació de l’empresa sorgida a principis del segle XX-. Però el biscúter, més petit, simple i barat, va guanyar la partida en aquesta ocasió.
I per què la companyia es deia David? Feia referència al personatge bíblic que es va enfrontar a Goliat, i és que aquesta petita companyia automobilística de Barcelona tenia la pretensió d’enfrontar-se a les grans marques que aleshores dominaven el mercat automobilístic. Finalment, el 1959 la fàbrica va cessar la seva activitat davant la caiguda de vendes.
