El primer cop que la Paloma López es va posar davant del micròfon va ser el 23 de novembre del 2022. Ho va fer amb un nadó de pocs mesos entre els braços per denunciar la situació límit que vivien a la finca del número 15 del carrer de Tapioles, al barri del Poble-sec. La compra de l’edifici per part d’un fons voltor havia deixat en l’aire la continuïtat al bloc d’almenys quatre famílies, que ja tenien el contracte de lloguer vençut i que des d’aleshores anaven renovant-lo mes a mes, i també n’amenaçava tres més, que en aquell moment tenien alguns mesos encara de marge per al seu venciment.
Dos anys després d’aquella primera compareixença pública, López tornava aquest dilluns a situar-se davant del micròfon en el mateix escenari. També ho feia amb un nadó de pocs mesos a coll, el germà petit de l’anterior. La imatge era pràcticament idèntica a la del novembre del 2022, però la situació de la finca no podria ser més diferent. La resistència estoica dels veïns d’aquest immoble ha donat els seus fruits: cap dels inquilins que tenien contractes vençuts o a punt de fer-ho hauran d’abandonar les seves llars. El fons Second House -un entramat empresarial fundat el 1994 que és propietari de més d’una desena de blocs de pisos repartits per la capital catalana- ha acabat claudicant davant la pressió dels llogaters, que ja han signat una nova vinculació amb els seus domicilis amb una vigència d’un mínim set anys, sense comptar els casos d’inquilins amb contracte de renda antiga.
“Ara per fi podem parar-nos a pensar com distribuirem les habitacions per fer espai als nens”, reconeix alleujada López, que és una de les inquilines que ha renovat per set anys després de més de dos d’incertesa amb un contracte vençut. Poc s’imaginaven els veïns del carrer de Tapioles en el moment de fer la primera denúncia pública que la seva difícil croada contra Second House es convertiria en una lluita compartida. Compartint faristol amb López aquest dilluns es trobava Cristina Ortiz, la filla d’una de les famílies que ha residit durant més de 25 anys al bloc ubicat en el número 10 del carrer d’en Cortines, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera. Els inquilins d’aquest edifici ja feia temps que havien emprès una lluita silenciosa contra aquest mateix fons, que va comprar l’immoble l’any 2020, just després de la pandèmia del coronavirus, amb l’objectiu de buidar-lo, renovar-lo i vendre’l revalorat. Arran de la denúncia dels seus homòlegs del Poble-sec, i gràcies a la intermediació crucial del Sindicat de Llogateres, tres de les quatre famílies supervivents van decidir visibilitzar la seva situació i fer front comú per no haver d’abandonar les seves llars, aconseguint un resultat idèntic. “Ha sigut una lluita llarga, però més de vint persones tenen ara un sostre assegurat”, remarca Ortiz.
De les protestes al calvari de les obres
El camí per arribar a la renovació dels contractes d’una desena de famílies d’ambdós blocs no ha estat bufar i fer ampolles. La primera trobada entre els veïns de les dues comunitats va tenir lloc el novembre del 2023, just un any després de la primera denúncia pública. Representants d’ambdós immobles van protagonitzar una protesta davant de la seu d’una fundació vinculada al fons, encartellant tota la façana exterior per forçar la propietat a negociar una renovació col·lectiva. L’acció va coincidir en el temps amb la posada a la venda dels dos edificis sencers a través de la pàgina web de Second House per un preu de 4,4 i 2 milions d’euros, amb l’agreujant que es va fer amb una quinzena de famílies encara residint-hi. Tota una declaració d’intencions dels titulars de les finques.
A principis del 2024, els veïns del carrer de Tapioles deien prou i denunciaven el calvari que els suposava haver de conviure amb les obres que la propietat estava duent a terme des de feia sis mesos al bloc, que consistien principalment en la instal·lació d’un ascensor a la finca. Aquests treballs van obligar els operaris a obrir uns forats immensos en cadascuna de les plantes per poder encabir l’accés a l’elevador, una intervenció que es va fer sense seguir les mínimes mesures de seguretat tant per als treballadors com per als inquilins, ja que inicialment no es va col·locar cap mena de reixa per salvar la caiguda des de l’escala comunitària fins al pati interior de l’edifici. Les queixes van servir perquè el fons fes col·locar reixa verda aguantada amb brides, un sistema aparentment força feble, sobretot tenint en compte que hi viuen famílies amb nens petits i gent gran amb problemes de mobilitat.
A tot això, calia sumar-li la pols i la calç que s’acumulava des de feia mesos a l’escala i els replans de cada pis perquè cap operari s’havia preocupat de netejar els espais després de les intervencions. En definitiva, segons denunciaven els veïns, una tempesta perfecta d’obres per anar minvant la paciència dels inquilins, fent-los la vida a la finca cada cop més complicada per aconseguir que acceptessin abandonar les que havien estat fins aleshores les seves llars a canvi d’una compensació econòmica. Una estratègia semblant a la que se seguia en paral·lel al número 10 del carrer d’en Cortines.
Nou contractes per a l’esperança
Malgrat el desgast derivat d’aquests dos anys de lluita, la resistència conjunta de les dues finques ha acabat pagant la pena. En el cas dels veïns carrer de Tapioles, quatre llogaters han renovat per set anys el seu contracte vençut, una família més ho ha fet amb un lloguer social i una altra té garantida la continuïtat quan conclogui el contracte encara en vigor. També s’ha aconseguit la subrogació indefinida per a la Fabiola Montemayor, una inquilina de 61 anys que ha viscut tota la seva vida en un dels habitatges de la primera planta de l’edifici i que veia perillar casa seva perquè no podia posar al seu nom el lloguer que va signar fa dècades el seu pare, mort des de fa tres anys. “Han intentat en tot moment dividir-nos i continuar amb el seu pla per veure fins quan podíem suportar. Hem tingut moments de debilitat i frustració, però, veure que no estaves sol, ens donava forces per continuar”, afirma Elena Simioni, una de les veïnes renovades que feia una dècada que residia a l’immoble.
Pel que fa al bloc del carrer d’en Cortines, la família d’Ortiz ha aconseguit un contracte de set anys i també s’ha signat un lloguer social amb la família de la Fatima Benchik, una dona que feia prop de 16 anys que vivia a l’edifici i a qui tot el conflicte va agafar superant una malaltia. “Ella ha lluitat per tots”, diu contundent mentre assenyala Ortiz, que ha capitanejat la croada d’aquesta finca tant als despatxos com davant els mitjans. Aquesta victòria veïnal, però, no hauria estat possible sense la intermediació tant del Sindicat de Llogateres com del Sindicat de Barri del Poble-sec i del Sindicat d’Habitatge del Casc Antic. “A això ens referim quan diem que volem estendre el conflicte llogater a altres blocs. Individualment, no s’hauria arribat al pacte, però si ens plantem i organitzem podem guanyar casos com aquest“, remarcava en la roda de premsa d’aquest dilluns el portaveu del Sindicat, Enric Aragonès. Al seu costat, López assentia: “La clau ha estat la unió. Han estat dos anys i mig de lluita fins que han entès que anàvem tots a l’una“.
