“Ens van dir que per culpa nostra, per haver denunciat a la premsa la situació, haurien de pagar un servei de seguretat perquè no entressin okupes als pisos”. Ho explica Benito Cabeza, adjudicatari d’un dels habitatges de protecció oficial del carrer Cal Cisó (la Marina del Prat Vermell). La frase li va dir un responsable del Consorci de la Zona Franca, assegura. Després de més de dos anys d’espera des que es va acabar l’obra dels 68 pisos i sense tenir cap certesa que es resolgués aviat, però, Cabeza va renunciar al seu pis i va haver de marxar de Barcelona.
Per contra, la vigilància presencial segueix als edificis buits. Un efecte col·lateral del retard en l’entrega dels pisos que ha suposat al voltant de 237.000 euros de l’erari públic, en contractes atorgats a l’empresa Transportes Blindados SA (Trablisa), segons ha pogut saber el TOT Barcelona.
La caseta de guàrdia, tipus mòdul, els dos gossos lligats i el treballador que fa la vigília en torns de dotze hores, amb el pas del temps, han engreixat una despesa de la qual s’ha fet responsable l’ens públic promotor dels habitatges deserts: el Consorci de la Zona Franca de Barcelona (CZFB).
Així, el greuge dels pisos buits, 32 dels quals han d’anar a parar a mans de l’Ajuntament per fer lloguer social, ha deixat dues cares d’una mateixa afecció. Per un costat, famílies particulars que havien pagat la reserva per un dels immobles han hagut de marxar a viure a casa dels pares amb una filla nascuda durant l’espera o han perdut grans quantitats de diners entremig. I per un altre, els fons públics destinats a la seguretat d’un entorn despoblat han arribat a fregar una quarta part d’un milió d’euros. Tot plegat amb unes explicacions del retard poc clares adduint “criteris tècnics complexos”. La principal justificació, però, ha estat que hi havia un desajustament entre els plànols del que s’havia de construir i el que finalment es presentava al Registre de la Propietat.
L’origen dels 237.000 euros
Els 237.000 euros de sobrecost en la seguretat de Cal Cisó apareixen en sumar els dos concursos que ha guanyat Trablisa juntament amb el temps que se l’ha seguit contractant tot i estar fora del termini.
El primer contracte li va ser concedit per un total de 105.879 euros i va acabar el 31 d’agost del 2018, després d’esgotar les dues pròrrogues màximes de tres mesos cadascuna. En total, nou mesos. Més endavant, l’1 de març de 2019 s’atorgava una licitació a la mateixa companyia més extensa. Aquest cop per 144.978 euros i per a tot un any. La meitat d’aquest període, que expira el 31 d’aquest agost, representa 72.489 euros. A aquesta xifra, a més, cal agregar-li l’espai temporal entre el setembre del 2018 i el febrer de 2019, quan es va seguir proveint el servei de vigilància tot i no estar regulat per concurs públic.
Fonts de Trablisa ha confirmat a aquest diari que es va continuar operant durant aquells mesos. “És veritat que entre un contracte i l’altre vam sol·licitar al Consorci que ens enviés una sol·licitud de continuïtat fins que finalitzés el servei o s’adjudiqués un de nou. I així ho van fer”, detallen des de la companyia. A més, concreten que durant aquell període es va seguir cobrant amb unes condicions econòmiques similars a les plantejades al concurs. Si de mitjana, en la primera licitació, es cobrava 11.764 euros al mes, en els cinc mesos sense contracte públic això hauria representat un extra de 58.821 euros.
Així, aplegant la xifra total del primer concurs, l’etapa d’entremig i la meitat d’aquesta última adjudicació, ja a tocar, s’arribaria a un total de més de 237.000 euros. El Consorci de la Zona Franca no ha respost les preguntes d’aquest diari sobre el tema sol·licitades al correu electrònic habitual per a les consultes de la premsa a l’organisme.
Un malson a punt d’acabar
Tot i això, el sobrecost en vigilància, així com l’espera eternitzada dels futurs veïns, podria acabar-se aviat. Almenys aquesta és l’esperança de tots els implicats, ja que, finalment, s’ha aconseguit desembolicar la troca al voltant del Registre de la Propietat. A finals de juliol es van inscriure oficialment els habitatges, segons assegura una de les persones afectades pel retard en l’entrega dels pisos i el mateix Ajuntament.
Fonts municipals també han celebrat que, després d’haver estat pressionant el Consorci de la Zona Franca durant mesos, segons argumenten, s’hagi aconseguit desencallar l’entrebanc burocràtic. Tant és així que, a hores d’ara, el govern d’Ada Colau ja ha decidit a quins col·lectius aniran dirigits els pisos de protecció oficial. En aquest sentit, fonts del consistori anuncien que ja s’ha iniciat els processos d’adjudicació per avançar feina i que, en el moment en què s’acabin de resoldre els últims detalls necessaris, es pugui fer entrega de les claus als futurs veïns quasi immediatament.
Actualment falten, grosso modo, dos tràmits que s’iniciaran al setembre. El primer, traspassar la propietat dels habitatges. 32 aniran a parar a l’Ajuntament; 18, als agents de la Guàrdia Civil que actualment viuen al carrer Motors; i els 18 restants alguns d’ells seran per a propietat privada de particulars que els tenen adjudicats i d’altres se’n desconeix la destinació. I el segon pas és la comprovació i activació tècnica de tots els subministraments de l’edifici. Que funcioni l’ascensor, l’aigua, la llum, etc. Tot dos passos corresponen, principalment, al mateix CZFB com a promotor de l’obra.
Mentrestant, aquesta mateixa setmana, un tros de paviment del carrer Cal Cisó lluïa obert, al costat del quadre de comandaments elèctrics que dona al carrer. Encara a l’agost del 2019 s’hi estan fent obres.
En canvi, a l’interior dels edificis almenys hi havia llum. El fluorescent que il·lumina cadascuna de les escales així ho confirmava. Una notícia que serà un bon senyal per a 68 famílies i dolent, com a mínim, per a una. La de Benito Cabeza, que després de dos anys d’espera sense fruits ni concrecions va haver de tirar la tovallola. Van marxar a Ripollet, a un pis més car.
1 
