El 2018, el govern d’Ada Colau va impulsar una normativa que obligava els constructors a destinar el 30% dels habitatges d’una nova promoció o d’una gran reforma a pisos socials. La regulació va rebre en el seu moment els vots favorables de Barcelona en Comú, PSC, ERC, PDeCAT, CUP i els regidors no adscrits (Gerard Ardanuy i Juanjo Puigcorbé). L’objectiu era aconseguir una mitjana de 330 pisos de protecció a l’any, però aquestes xifres han estat força més modestes. Segons dades municipals, entre els anys 2019 i 2024 s’han aconseguit només 26 pisos públics nous, va dir l’alcalde Jaume Collboni en el plenari de gener. I el PSC vol revisar la normativa, la qual cosa no ha fet més que agreujar la guerra oberta amb els Comuns després que els socialistes donessin per trencades les negociacions dels pressupostos per al 2025 i decidissin prorrogar els comptes del 2024. El grup que ara lidera Janet Sanz s’oposa a introduir qualsevol canvi en el 30%, però el PSC en té prou amb tancar un acord amb Junts per Barcelona per aprovar una modificació, ja que ambdós partits tenen majoria en el Consell Plenari.
La crisi del 30% ha pujat de to quan s’ha sabut que el govern del PSC va arxivar cinc expedients sancionadors contra promotors per incomplir la reserva del 30%, ha avançat el diari Ara. Les multes van ser imposades el 2022 per l’executiu dels Comuns, amb sancions que oscil·laven entre els 419.000 i els 735.000 euros. Aquests fets es van produir el setembre del 2023, tres mesos després que Collboni fos nomenat alcalde. Segons l’Ara, el PSC justifica la decisió en “dubtes jurídics” que expressaria un informe dels serveis jurídics municipals que no s’ha fet públic. La mesura presa no ha agradat gens als Comuns ni a ERC. Sanz l’ha qualificat “d’estafa a la ciutadania” i ha recordat que a conseqüència d’aquests fets s’han perdut 70 habitatges a preus assequibles. Els ecosocialistes han demanat explicacions urgents a l’alcalde, igual que ERC, que a més ha sol·licitat per escrit que el govern faci públic l’informe jurídic que ha servit per prendre la decisió d’arxivar els expedients sancionadors, ha dit la presidenta republicana a l’Ajuntament Elisenda Alamany.
Restituir la legalitat urbanística, segons el PSC
Davant la tempesta política i les exigències de Comuns i republicans, la primera tinenta d’alcaldia de l’àrea d’Urbanisme Laia Bonet ha hagut de comparèixer davant la premsa. Ha reconegut que els expedients es van arxivar, però ha alertat que d’haver seguit amb la tramitació, aquests podien haver acabat amb querelles contra el consistori, insinuant que els Comuns no havien fet la feina bé. Es tracta de casos en què els permisos d’obres que s’havien demanat no s’ajustaven a la normativa i l’Ajuntament va obrir un segon expedient perquè l’empresa pogués tornar a la legalitat urbanística. Segons el govern, amb la legalitat urbanística restablerta, es pot imposar una sanció -si es constata l’incompliment- i que aquesta no sigui tombada si hi ha un recurs contenciós administratiu. “Els expedients oberts sobre possibles incompliments segueixen vius i amb possibilitat d’acabar en una sanció“, ha assegurat Bonet.
Les paraules de Bonet no han convençut els Comuns. Sanz ha carregat amb duresa contra Collboni i ella. De fet, ha acusat la primera tinenta d’alcaldia de “mentir” i ha considerat que si l’executiu socialista ha aturat les sancions ha estat per manca de voluntat política per tirar-les endavant i “complicitat amb el lobby immobiliari”. Amb els Comuns al govern, Sanz ha detallat que van finalitzar dos dels 17 expedients incoats, la qual cosa demostra, a parer seu, que la seguretat jurídica existia. “Es tracta d’un intent desesperat de tapar l’escàndol”, ha dit sobre les paraules de Bonet.
“Generar consensos” per revisar la normativa
Més enllà del conflicte obert per l’arxivament dels expedients sancionadors, fa uns dies Bonet va dir que havien iniciat converses amb els grups de l’oposició per “generar consensos” per revisar la normativa del 30%. Per al PSC és del tot necessari. “El ritme de construcció ha caigut en picat”, va destacar Bonet en una entrevista en el programa Cafè d’Idees de RTVE. En cap cas, els socialistes han plantejat derogar la regulació, però creuen que tal com s’aplica en l’actualitat no està funcionant i cal redefinir-la. Bonet va recordar que s’esperaven uns 2.000 pisos socials i només se n’han construït una vintena llarga. Hi ha llicències per altres 80 i estan en tràmit permisos per fer-ne uns 50 més.
PSC i Comuns també xoquen en aquest punt i la formació que fins fa pocs mesos liderava Ada Colau a l’Ajuntament molt probablement votarà en contra dels plans del govern de modificar la norma. “Aquesta mesura garanteix que el 30% de les finques noves o rehabilitades de tota la ciutat es destinin a habitatge protegit, és a dir que no es puguin vendre a preu de mercat”, defensa Barcelona en Comú en un post a Instagram protagonitzat per la regidora Lucía Martín. En opinió seva, els promotors immobiliaris volen eliminar el 30% perquè només pensen a guanyar el màxim benefici a costa del dret a l’habitatge, i Collboni i Junts els volen donar “via lliure per continuar especulant i expulsant” el veïnat de casa seva, especialment en els barris més cèntrics.
Junts: “Collboni té la modificació de la norma des d’inici del mandat”
Amb els Comuns a la contra, Collboni haurà de tancar un acord amb Junts per revisar la norma. No obstant això, el regidor Damià Calvet ha criticat el PSC en declaracions al TOT Barcelona. “Collboni és víctima de la seva pròpia irresponsabilitat. Des de l’inici del mandat que té sobre la taula la modificació de la norma. I no ho ha fet i no ho està fent perquè ha primat els càlculs polítics partidistes i les seves necessitats d’arribar a acords, bé per aprovar els pressupostos o bé per aprovar les ordenances fiscals, entre altres aspectes. Lamentablement, la ciutat de Barcelona no és la prioritat de Collboni. No hi ha rumb, ni model, ni projecte. Només la cadira”, ha subratllat Calvet.
Des de Junts no han entrat a valorar la guerra de xifres d’expedients sancionadors que estan oberts, en tràmit o arxivats, o si aquests estan pendents de cobrar o les sancions han caducat. “Els serveis tècnics i jurídics de l’Ajuntament són els mateixos l’any 2022, 2023, 2024 i 2025. A Barcelona, les normes estan perquè es compleixin. I l’Ajuntament té la responsabilitat i l’obligació de perseguir als infractors. Creiem que cal arribar fins al final i demanar al govern municipal del PSC que assumeixi responsabilitats si hi ha algú que no està fent la feina que li pertoca”, ha indicat el regidor de Junts.
Un “nyap urbanístic”, diu el PP
Qui s’ha mostrat contrari al fet que la norma del 30% segueixi vigent és el PP. El president dels populars al consistori Daniel Sirera l’ha qualificat de “nyap urbanístic”. “Ha resultat ineficaç per construir habitatge a Barcelona i cal eliminar-la. Que en sis anys s’hagin construït 26 habitatges -públics- és una xifra acceptable per un poble petit, però ridícula per una ciutat com Barcelona, la qual cosa demostra que la reserva del 30% no ha funcionat”.
Edificis amb dos accessos diferents
Fa uns dies, l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE) va culpar la reserva del 30% del fet que la construcció d’obra nova caigués un 10% a Barcelona l’any passat, una xifra que contrasta amb l’increment del 8% a la resta del territori catalana. El president de l’APCE Xavier Vilajoana va demanar l’alcalde que “es posi les piles” en la modificació de la norma. “Estem pendents des de fa un any i mig. Esperem que sigui una realitat ben aviat“.
El divendres passat, la vicepresidenta de l’APCE Elena Massot va arribar a plantejar que els edificis afectats per la normativa el 30% es construïssin amb dos accessos diferents, un per a les persones que compren els habitatges a preu de mercat i un altre per als ciutadans amb un pis de protecció oficial en l’immoble. En un comunicat d’aquest dilluns, l’APCE s’ha desmarcat de les paraules de Massot i “rebutja frontalment” la proposta que l’empresària va fer “a títol personal”. L’APCE “mai ha plantejat, ni valorat o estudiat cap proposta en aquesta línia o similar”.
