Quatre companys d’un pis rellogat denuncien que els han expulsat amb amenaces

El Sindicat d'Habitatge de Gràcia pressiona perquè es reallotgi els denunciants a l'habitatge on estan empadronats

“La dona que ens subarrendava el pis ens va amagar gambes sota el llit perquè fes pudor. Ens va apagar l’escalfador de l’aigua. Va instal·lar una minicadena i dos altaveus al centre del pis per posar música cada dia a les set del matí. Va desconnectar l’Internet. Després ens vam trobar matons amb actitud agressiva. I al final ens va fer fora a la força”. El relat és de l’Iñaki Martínez, veí de la Vila de Gràcia. Compartia pis amb tres inquilins més. Junts pagaven gairebé 2.000 euros al mes a una llogatera que els subarrendava l’habitatge. Podia ser excessiu però s’hi havien fet a la idea. A més, hi estaven a gust. Ara, de sobte, ell i els seus companys s’han vist fora de casa seva sense gaires explicacions, assegura l’home. De fet, afegeix que no els han tornat la fiança i que tampoc no han trobat empara darrere les portes que han picat –incloses la policia i la gestora de la finca–. El fet de no tenir un contracte, sinó viure d’un subarrendament aparaulat, els ha deixat amb una mà al davant i l’altra al darrere.

La llogatera en qüestió, que demana mantenir l’anonimat, nega la major. Contactada per aquest diari, confirma que va instar a que marxés algun dels rellogats després que moguessin mobles –propietat de la llogatera– a les habitacions privades, però rebutja haver emprat cap mètode d’amenaça als afectats. “Simplement els vaig comunicar amb un mes d’antelació que havien de marxar”. Tot i no concretar noms, diu que es va degradar la convivència i que “van marxar tots per diferents motius en diferents moments”, traient-hi importància. Aquest diari ha pogut comprovar, però, amb extractes bancaris que els quatre inquilins que llogaven una habitació van arribar a pagar el mes d’agost i que ara ja no hi viu cap d’ells. Després de l’agost, el compte de recepció de les mensualitats es va anul·lar. La llogatera justifica aquest moviment pel fet que va fer “diverses renovacions” en la nova etapa del pis i una d’elles era canviar el compte bancari.

Sobre la fiança, assegura que sí els l’ha retornada a tots. Quan aquest diari ha plantejat l’opció d’acreditar-ho documentalment, la mateixa subarrendadora ha assegurat que els hi va entregar “en efectiu”. Els denunciants insisteixen a negar-ho.

En referència a les pressions denunciades pels excompanys de pis, algunes les obvia i d’altres les relativitzava: “No ho recordo. Però posar música al matí no és gaire estrany, no? I si l’escalfador s’apaga, es pot tornar a encendre”. De nou, xoc de versions. Els que hi vivien expliquen que era com el gat i la rata. Quan ells intentaven fer una cosa, els feien la guitza, insisteixen. “No trigava gens a apagar-lo si l’enceníem”, defensa Iñaki Martínez.

Denúncies i amenaces

En el fet que hi ha consens és que la situació es va tornar especialment complicada a partir de l’agost en aquest pis, situat a la finca del número 151 de la Travessera de Gràcia. Martínez reconeix que havien mogut mobles de lloc, però apunta que més enllà d’això, no hi havia hagut problemes. La tensió va créixer quan la llogatera, indignada, va instal·lar-se al pis amb el seu germà. Tant l’Iñaki com el seu company van anar a denunciar a la comissaria del carrer Marina dels Mossos d’Esquadra aquesta situació. Consideren que s’estava produint un assetjament immobiliari que anava des de les referències perquè marxessin contra la seva voluntat a generar un clima de convivència incòmode. Segons menciona l’Iñaki, diverses vegades van haver de recórrer als veïns de baix per dutxar-se en condicions o treballar amb Internet.

“Després van començar a venir al pis altres persones que ens intimidaven. Un dia vaig tornar de vacances i em va aparèixer, per darrere, un home sense samarreta demanant-me que quan me n’aniria, que era el cosí de la llogatera i que ella volia llogar la seva habitació ja mateix”, rememora l’home que s’ha quedat sense pis. També el van amenaçar, explica. Van trucar a la policia, però els agents van explicar-li que no podien fer-hi res perquè l’home tenia un paper de la llogatera que l’habilitava a estar-se al pis.

Davant d’aquella situació de tensió, Iñaki Martínez i el seu company alemany –els dos únics inquilins que estaven al pis aquell dia– van decidir marxar-ne “per por”. Quan van tornar, es van trobar un altre home desconegut amb una actitud molt semblant, diu. Aquest els va dir que si posaven un cadenat a la seva habitació, per protegir les seves pertinences, els “arrencaria el cap”, va declarar Martínez en una denúncia policial.

Finalment, van decidir buscar-se la vida per passar uns dies fora del pis i anar-hi a recuperar les seves possessions al cap d’un temps prudencial. Però una vegada més, anaven tard. Segons el relat de l’Iñaki, un veí els va alertar que els nous habitants del pis havien empaquetat els seus objectes personals i se’ls estaven enduent. Va tornar a la comissaria i el món se li va ensorrar: “El caporal em va dir que això pintava que aniria per llarg i em va recomanar que me n’anés a comprar roba”. Finalment, però, els afectats van reclamar i després d’insistir per diverses vies se’ls va acabar revelant on eren les seves coses: entaforades en un traster. A aquestes alçades la pel·lícula, a més, la llogatera ja havia canviat el pany.

La sospita dels antics habitants del pis és que els homes que els haurien intimidat havien arribat a un acord amb la llogatera per expulsar-los. La dona, per contra, assegura que “mai no faria res així” i que simplement eren “coneguts seus” que anaven al pis. En un vídeo gravat d’amagat al qual ha tingut accés aquest diari, a més, s’aprecia un d’aquests homes alterant-se i assegurant que l’Iñaki i els seus companys havien de marxar perquè la llogatera així ho havia decidit. A més, el mateix individu assegura que ha llogat tot el pis ell sol i que la subarrendadora és, en veritat, la propietària de l’immoble –un fet que aquest diari ha comprovat que no és cert.

Les complicacions en els pisos rellogats

Sigui com sigui, el que evidencia aquest cas és que si l’accés a l’habitatge a Barcelona s’ha convertit en un calaix de sastre de paranys i situacions extraordinàries en el mercat regulat, el panorama en els pisos subarrendats encara és més embolicat. El TOT Barcelona, de fet, va explicar algunes situacions de pressions i expulsió durant els pitjors moments de la pandèmia en pisos rellogats. El cas de l’Iñaki i els seus companys de pis, però, encara podria tenir remei. O almenys aquesta és l’aspiració que tenen. Des que van contactar el Sindicat d’Habitatge de Gràcia, tenen l’esperança d’aconseguir negociar amb la propietat perquè els permetin tornar al pis on estaven empadronats i on guardaven totes les seves pertinences abans que els deixessin al carrer.

No han aconseguit contactar amb la propietat, però sí amb l’empresa que administra la finca. I van tenir una gran recepció inicial. Quan van exposar els fets que havien viscut en un correu electrònic, el responsable d’aquest immoble a Managering Catalana Administració de Finques els va respondre que els considerava les víctimes i que posarien fi a la relació contractual amb la llogatera oficial per incomplir les condicions d’arrendament, explica Martínez i ha comprovat el TOT Barcelona. Entre altres motius, exposava que trobaven excessiu que la dona arribés a cobrar gairebé 2.000 euros mensuals per un pis que havia llogat per 900 euros. Concloïen, en definitiva, que la subarrendadora tenia dret a compartir el pis, però no a fer negoci amb ell.

Davant d’aquella resposta, es van esperançar. Amb el pas dels dies, però, les noves comunicacions van començar a ser cada vegada menys compromeses, fins a la renúncia final. Finalment, el gestor els acabaria argumentant que estava lligat de peus i mans i que no podia fer-hi res. “Acabes esgotat”, remuga l’Iñaki. Ara, però, ha entrat un nou actor en l’equació. Els activistes pel dret a l’habitatge de Gràcia volen donar la volta a la truita i pressionaran perquè els antics habitants d’aquell pis hi puguin tornar. “O almenys per recuperar la fiança”, insisteix el denunciant més actiu.

Nou comentari