“El barri cau a trossos i no tenim alternatives”. Clara i contundent, Teresa Pardo avisa que l’endarreriment del programa de regeneració urbana del Besòs-Maresme pot tenir conseqüències “molt greus”. L’activista veïnal, membre de la plataforma SOS Besòs, viu en un bloc altament degradat per l’aluminosi. L’Ajuntament va incloure la seva finca en una de les 10 a reformar de forma “prioritària”, però cinc anys després encara espera que comencin les obres. La prova pilot al Besòs, que inclou prop de 200 habitatges, té un grau d’execució molt baix. Només hi ha una finca -carrer de Messina, 11- completament reformada i dues més -Prada, 12 i Marsala, 6- estan en marxa. Les altres sis encara no han començat les obres. Havien de començar entre octubre del 2024 i el març de 2025, però els veïns continuen esperant: en quatre finques afectades, l’inici d’obres ara es preveuen entre abril i maig, i les altres tres encara no tenen les obres licitades.
En una conversa amb el Tot Barcelona, Pardo resta credibilitat a les noves dates. “Fa dos anys que ens van endarrerint l’inici de les obres”. La veïna critica la gestió de l’Ajuntament, sobretot perquè aquests endarreriments posa en perill l’arribada dels fons europeus Next Generation. La llei consensuada entre el govern espanyol i Brussel·les dicta que, per acollir-se a aquest ajut, cal tenir la reforma completada abans del 30 de juny de 2026. Cap dels sis blocs que encara esperen compliran aquest requisit. Fonts municipals apunten al TOT que l’Ajuntament ha demanat al govern espanyol un canvi que inclogui també totes aquelles finques que hagin començat les obres abans de 30 de juny, un fet que permetria, aleshores sí, acollir-se a l’ajuda europea. “Fa temps que els advertim que anàvem molt justos. Ens han informat que demanaran una pròrroga, però, què ha respost el ministeri? Això ja no ho sabem”, es queixa Pardo.
El govern municipal treu ferro a la situació, remarcant que el programa de regeneració urbana “tindria continuïtat més enllà del finançament dels fons Next Generation”. “És un tema molt important per a l’Ajuntament”, apunta. Però els veïns temen -de fet, asseguren- que la demora de les obres afecti la seva butxaca. “Els fons Next Generation, per a aquest tipus d’ajudes, no tributen, però si es perden i es vehicula la reforma a una altra subvenció, sí. Que s’hagin endarrerit les obres farà que hàgim de pagar més”, sentencia la veïna afecta. Encara més, des de SOS Besòs exposen que el projecte s’ha encarit un 20% des que es van planificar i que dues empreses se n’han arribat a retirat perquè els preus licitats pel consistori van caducar. “Ja no els sortia a compte”. El 2023, el cost total del projecte es valorava en uns 30 milions d’euros. Això suposa una despesa de 89.500 euros per habitatge, en els casos que la reforma és integral. Europa n’assumia el 16% (15.000 euros), l’Ajuntament el 70% (63.000) i els veïns el 14% restant (12.000). En el cas en què la reforma només requeria una adaptació energètica, la contribució europea permetia cobrir el 45% de la despesa.
“Mig barri” pendent de ser reformat
L’embolic amb la prova pilot del Besòs és res comparat amb el conjunt d’edificis amb problemes. “Mig barri està afectat”, avisen les plataformes veïnals. L’Ajuntament ha inclòs en el programa de regeneració 54 comunitats de veïns més del Besòs, el que equival a poc més d’un miler d’habitatges, però no està previst licitar cap d’aquestes obres aquest mandat. De totes elles n’hi ha 38 comunitats, les que es consideren més prioritàries, que hauran d’esperar al 2027. Les altres encara no tenen data. “L’Ajuntament minimitza el risc, però tenim informes dels Bombers que l’acrediten. Hi ha hagut gent desallotjada i pisos apuntalats que no veuran llum fins a la pròxima legislatura”, lamenta Pardo.
Una finca del carrer Catània n’és un dels exemples. Els Bombers de Barcelona van actuar el novembre de l’any passat per unes filtracions d’aigua. Ja aleshores apuntaven que el soterrani està apuntalat “des de 2019”. L’informe, que ha pogut consultar aquest diari, resumeix les actuacions d’aquella tarda. “Valorat el risc de col·lapse parcial/total del sostre de diferents estances, [l’habitatge] s’apuntala amb 13 puntals de la cuina, la sala d’estar i una habitació situada entre el lavabo i el dormitori”. L’informe també detalla que els Bombers i la Urbana van informar els propietaris “del risc de col·lapse del sostre i de la recomanació d’allotjar-se en un altre habitatge o a través del CUESB”. Aquesta finca és una de les que l’Ajuntament ha posposat fins al 2027, insisteix Pardo. “No hi ha data ferma per a la reforma i molta gent tampoc té cap pla B”, sentència la líder veïnal.
Front comú a l’oposició per demanar responsabilitats
Aquesta situació ha unit tota l’oposició contra la gestió del govern de Collboni. Junts i Barcelona en Comú han demanat la convocatòria d’una comissió d’urbanisme extraordinària per “reprovar” la primera tinenta d’alcaldia i responsable d’urbanisme, Laia Bonet. “Les operacions de regeneració de barris sempre són operacions amb terminis amplis, o t’hi poses per donar qualitat de vida o la gent se’t mor pel camí”, ha assenyalat amb duresa el ‘juntaire’ Damià Calvet. Acompanyant-lo, la presidenta de BComú, Janet Sanz: “Ens trobem en una situació inèdita en què Collboni i la tinenta Bonet deixen tirades les veïnes del Besòs. Necessiten un compromís clar i polític, però també de recursos i de feina, que sàpiguen quan podran veure les seves cases sense risc d’enfonsament”.
Els dos principals grups de l’oposició admeten que haurà de ser Madrid que negociï amb Europa l’ampliació dels Next Generation, però insisteix que hi ha una qüestió de gestió municipal que afecta directament la regidoria d’urbanisme. El grup municipal d’ERC també critica la gestió socialista, però l’amplia a l’anterior govern d’Ada Colau, que tenia Janet Sanz, ara crítica amb Bonet, com a titular d’Urbanisme. “L’actuació per no perdre aquesta inversió europea ve del mandat passat, per tant, n’és igual de responsable el govern actual com l’anterior”, apunten fonts republicanes consultades per aquest diari. En la mateixa línia s’ha expressat el líder popular, Daniel Sirera. “La situació actual és oblit històric dels diferents governs municipals perquè ni Trias, ni Colau ni ara Collboni s’ho han pres de debò”, ha comunicat.
El barri del Besòs-Maresme és ara en el punt de mira, però no és l’única zona crítica de la ciutat. L’oposició ha situat el que es viu en l’eix Besòs en el centre del debat polític, però la situació també és crítica a Trinitat Vella, l’altre barri que es va incloure de forma prioritària al pla de regeneració. Les finques afectades són més i els nivells d’execució no gaire millors. Amb l’oposició collant als consells plenaris de Sant Andreu, l’executiu de Collboni mira de controlar la situació i va reunir-se la setmana passada amb els afectats per actualitzar la situació, també complexa. Tothom pendent de què diu Europa.
