La llista d’espera per a accedir als pisos d’emergència social de Barcelona està totalment col·lapsada. La situació fa anys que dura, però lluny de reduir-se, el 2025 les xifres han anat clarament a l’alça i aquest juliol passat 749 veïns esperaven un habitatge d’emergència social a la ciutat. Es tracta de ciutadans o famílies -en situació de vulnerabilitat o davant la possibilitat de perdre de manera imminent el lloc on viuen- als quals ja se’ls ha aprovat l’expedient i estan a l’espera que se’ls adjudiqui un pis. Si es quantifiquen els expedients que s’estan tramitant i els nous que van entrar al juliol, a la quantitat anterior en cal sumar 789 més. En el moment de publicar aquesta informació, l’Ajuntament no havia atès els requisits informatius d’aquest mitjà.
El Consorci de l’Habitatge de Barcelona, un ens públic creat a l’empara de la Carta Municipal del qual formen part la Generalitat i l’Ajuntament, és qui s’encarrega de gestionar els pisos d’emergència a través de la Mesa d’Emergències Socials de Barcelona. Amb els socialistes governant a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, la llista d’espera no s’ha reduït. Quan Jaume Collboni va ser nomenat alcalde, el juny del 2023, esperaven un habitatge d’emergència 718 persones o unitats familiars. Ara en son 749. El balanç tampoc és gaire positiu per al president de la Generalitat, Salvador Illa. Va prendre possessió del càrrec l’agost del 2024 i en dotze mesos l’entrega dels pisos d’emergència social a la capital de Catalunya ha crescut notablement, passant de 673 casos el setembre de l’any passat als 749 del juliol d’enguany. D’ençà que Collboni és al capdavant de l’Ajuntament, la xifra més baixa de ciutadans pendents de rebre un habitatge d’emergència social va ser l’octubre passat, 667. En el moment de publicar aquesta informació, l’Ajuntament no havia respost els requisits informatius d’aquest mitjà.
La xifra més alta de la darrera dècada
Des de la tardor passada, aquestes quantitats han anat cap amunt. El novembre del 2024 esperaven un habitatge d’emergència 680 veïns; el desembre, 682; el gener del 2025, 689; el febrer, 702; el març, 710; l’abril, 727, el maig, 743, i el juny, 747. La xifra de 749 del juliol és la més alta des d’octubre del 2015, segons les dades que es poden consultar a la pàgina web del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, quan només eren 15 els ciutadans amb l’expedient aprovat pendents que se’ls adjudiqués un pis d’emergència.
El desembre del 2016, la llista d’espera va incrementar-se fins als 57 casos. El desembre del 2017 n’eren 232. Un any després, el desembre del 2018, la xifra quasi es va duplicar, arribant als 442. A finals del 2019, la llista es va incrementar fins a les 598 persones. El desembre del 2020, en plena pandèmia, es va reduir fins als 567 casos. El desembre del 2021, l’increment es va disparar fins als 668 expedients valorats favorablement per adjudicar-los un pis. El desembre, la xifra no va canviar gaire i eren 671 els ciutadans en llista d’espera. I a finals del 2023, esperaven un habitatge d’emergència social 701 veïns. Entre el 2015 i el 2023, l’alcaldessa de Barcelona va ser Ada Colau (Barcelona en Comú) i els presidents de la Generalitat fins a arribar a Illa han estat Artur Mas (CiU), Carles Puigdemont (Junts pel Sí), Quim Torra (Junts per Catalunya) i Pere Aragonès (ERC).
ERC demana potenciar la Borsa d’Habitatge i el lloguer social públic
Fonts d’ERC a l’Ajuntament subratllen que els 789 expedients que hi havia al juliol són la xifra més alta registrada des del 2015. “L’any 2019 estàvem al voltant dels 500, i des de llavors la xifra no ha parat de créixer. Això demostra que ni el govern anterior ni l’actual han sabut donar-hi resposta”, diuen en referència als governs locals. Els republicans opinen que cal potenciar la Borsa d’Habitatge, “oferint garanties als propietaris que volen posar el seu pis a lloguer social. Cada cop els ho posen més difícil, amb tràmits burocràtics feixucs i amb un Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona que compta amb un personal excepcional, però absolutament sobresaturat”. Recentment, el TOT ha informat del cas d’una propietària que ha volgut recuperar el pis que havia llogat a través de la Borsa d’Habitatge i ha acabat als tribunals perquè els inquilins s’han atrinxerat a la casa i l’Ajuntament és incapaç de resoldre la situació.
En opinió del grup que a l’Ajuntament encapçala Elisenda Alamany, el govern municipal aposta per cedir més terrenys als privats per construir habitatge social, però la veritable solució demana apostar fermament pel lloguer social públic. “És l’única via que pot donar resposta als casos de la Mesa d’Emergència. Encara avui l’Ajuntament envia famílies senceres a pensions, trencant la seva xarxa de suport i impedint-les d’accedir a la llar que necessiten per sortir de la vulnerabilitat. Aquesta hauria de ser la prioritat, però no ho ha estat ni ho és ara. Cal un gir de timó”.
“És la punta de l’iceberg” del problema de l’habitatge
Des de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB), el seu president, Miquel Borràs, sosté que això només “és la punta de l’iceberg” del problema de l’habitatge. “Si associem aquestes dades al nombre de desnonaments executats, a la quantitat de diners que es gasta l’Ajuntament en pensions per a recol·locar ciutadans i a l’augment de persones sense sostre a la nostra ciutat, veurem que les administracions (no només l’Ajuntament) han subestimat aquest problema durant anys. Forma part d’un problema més gran que va creixent: la possibilitat d’accedir a un habitatge adequat als recursos econòmics reals de la població”. A parer de la FAVB, aquest problema té conseqüències múltiples per a tota la ciutadania. “Són joves que no podran formar-se, adults que no podran mantenir una feina i s’hauran de buscar la vida com pugui o gent gran que empitjorarà la seva salut física i mental. En conjunt, degrada les condicions de convivència a tots els barris”.
🚨🚨La mesa d’emergència a Barcelona més col·lapsada que mai
— PAH Barcelona (@PAH_BCN) June 17, 2025
⚠️ Al mateix temps que augmenten els desnonaments a la ciutat, les polítiques de Collboni a favor dels especuladors, han disparat els casos pendents de taula d’emergència a nivells històrics
✅ https://t.co/wn0FFo69OP
“Una crisi d’especulació consentida”
Aquest juny passat, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual Colau va ser portaveu abans d’entrar en política, va posar el crit al cel per la situació de “col·lapse” de la Mesa d’Emergència Social. En aquell moment, la llista d’espera era de 743 ciutadans, agafant com a referència les xifres del mes de maig. “Aquesta dada brutal evidència la crua realitat d’una ciutat que segueix sense garantir un dret bàsic: el dret a un sostre”, va dir la PAH. I assegurava que era “la conseqüència directa d’unes decisions polítiques que estan afavorint el negoci d’uns pocs a costa dels drets de la majoria”. La PAH culpava de la cronificació de la Mesa d’Emergència a l’Ajuntament perquè “no aplica amb la contundència necessària” la llei 24/2015, aprovada pel Parlament de Catalunya, “de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”. Segons l’entitat, la llei permet mobilitzar habitatges buits de grans tenidors i ampliar de manera immediata el parc de lloguer social. “L’arrel del problema: no és una crisi d’habitatge, és una crisi d’especulació consentida“, afirmava la PAH.
