“M’agradaria quedar-me a Sants, és el meu barri“. Amb aquestes paraules s’acomiadava la Josefa Viu de les persones que la van acompanyar quan va ser desnonada el passat 2 de juny, tallant durant més d’una hora el carrer de Sants. Aquesta dona de 80 anys es veia forçada a abandonar la que havia estat casa seva durant l’última dècada després que la propietat es negués a renovar-li el contracte, al·legant primer que el volien vendre i després necessitaven el domicili per a un familiar. El cas de la Pepi -com se la coneix al barri de la capital catalana- va tenir un ampli ressò mediàtic, sobretot perquè l’octogenària, després de més de 45 anys cotitzats, no trobava res al mercat de lloguer per 800 euros, el preu que li permet pagar la seva pensió.
Després d’entregar les claus, la dona va ser reubicada temporalment a través del servei d’allotjaments d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona en un hostal del número 55 del carrer de Balmes, a gairebé quatre quilòmetres del pis anterior. Allà s’hi va estar prop d’un mes i mig i fins aquest divendres, quan es va poder instal·lar al seu nou domicili, també a Sants i sota un contracte de lloguer de cinc anys prorrogable cinc anys més. Però anem a pams. Com ha aconseguit finalment un habitatge al mateix barri? Aquesta intrahistòria amb final feliç arrenca la mateixa setmana que la Pepi va ser desnonada. El Grup d’Habitatge de Sants -l’entitat que l’ha acompanyat en tot aquest procés- va rebre dos missatges de propietaris d’un pis que complia amb el que buscava l’octogenària: amb un lloguer de com a molt 800 euros i que tingués dues habitacions a ser possible, ascensor -té problemes de mobilitat- i un plat de dutxa.
Una de les opcions no va acabar de quallar pel preu, que era més elevat del que pot pagar la dona, però l’altra sí que encaixava amb els requisits. La propietària vivia a l’estranger i s’havia assabentat del cas de la Pepi a través de la premsa. Tot i que tenia altres candidats per a l’habitatge, va accedir a entrevistar-se amb ella per veure si encaixava. Els integrants del Grup d’Habitatge de Sants van optar per mantenir les negociacions en secret fins al moment de la trobada per no crear-li falses expectatives a l’octogenària i evitar que es divulgués el procés. La reunió va ser tot un èxit i després d’uns dies de reflexió, l’arrendadora els va comunicar que la Pepi era l’escollida i van formalitzar el contracte. “Quan m’ho van dir no m’ho creia i encara ara em costa d’assimilar. Tenia esperances que després de tota la moguda sortís algú amb una mica de cor i em llogués un pis, però em va sorprendre la seva empatia, mai m’havia trobat una propietària així”, reconeix la nova inquilina en declaracions al TOT Barcelona.
Anonimat i missatge dirigit als propietaris
Divendres, alguns membres de l’entitat prohabitatge encara estaven ajudant la dona amb els darrers preparatius abans de passar la primera nit al domicili, que està molt a prop de l’antic. Després de l’arribada dels electrodomèstics que faltaven, l’octogenària ara només espera que des del consistori li permetin accedir al traster municipal on va guardar part de les seves pertinences durant el temps que va estar reubicada a l’hostal. El nou pis té balconet, un bany i dues habitacions. La finca té ascensor i el preu total és de 650 euros. “Estic molt contenta, puc anar a comprar al mateix supermercat i a la plaça. Tothom se n’ha alegrat molt. Ja em sento com a casa”, assegura la Pepi, que es mostra profundament agraïda d’haver pogut conèixer el Grup d’Habitatge de Sants, als que va estar buscant presencialment i sense internet durant un mes, i del suport que ha rebut des que es van posar en contacte només tres setmanes abans del llançament. “Hi ha desnonaments que tenen més temps, però el meu cas era contra rellotge”, insisteix.
Pel que fa a la identitat de la propietària, des de l’entitat indiquen que prefereix mantenir-se a l’anonimat, però sí que revelen que és una persona que està “molt en contra d’especular amb l’habitatge” i que no vol sortir a l’esfera pública perquè considera que no està fent res extraordinari amb aquest gest, sinó que, oferint-li un contracte a la dona, s’estan ajudant mútuament. “Trobar-se amb un arrendatari així no sol passar i amb la Pepi ha passat”, apunten. “Als propietaris que puguin estar a la mateixa situació, els diria que fossin més humans. Mira que he viscut la postguerra i he treballat després molts anys, però veurem així a la meva edat… El que he passat aquests dos anys no li desitjo a ningú”, afegeix l’octogenària, que podrà celebrar el seu 81è aniversari aquest agost ja instal·lada en el nou pis.
Una solució municipal que no arribava fins a principis del 2026
Cal recordar que el que li havien ofert des dels serveis socials municipals era inscriure-la al sorteig públic dels pisos assequibles de l’Illa Acer, al barri de la Marina del Prat Vermell. La previsió és que l’adjudicació dels domicilis d’aquesta promoció -la segona d’habitatge protegit més gran de la ciutat- tingui lloc durant el quart trimestre d’aquest d’any, de manera que l’entrega de claus no s’hauria fet efectiva fins a principis del 2026. Això implica que l’octogenària, en cas d’haver estat una de les beneficiàries, no hauria pogut accedir al seu nou pis almenys fins d’aquí a sis mesos, havent de fer ús amb tota probabilitat de l’allotjament d’urgència fins aleshores.
Aquest cas, doncs, és força paradigmàtic de la realitat que viuen molts usuaris d’aquest servei d’habitatge d’emergència. Segons les darreres dades del Grup de Treball de Serveis Socials del Consell Municipal de Benestar Social, un 74% de les persones que utilitzen aquest recurs tenen estades en els allotjaments superiors als sis mesos, un topall que l’Ajuntament plantejava marcar per limitar la temporalitat i evitar l’eternització d’algunes situacions. De fet, el temps d’estada més freqüent és d’entre un i dos anys (27,3%) i d’entre dos i tres anys (15,2%) i en una anàlisi de l’abril del 2024 es va constatar que de mitjana hi havia mensualment fins a 48 persones que esperaven per poder accedir al servei. Per aquest motiu, la Sindicatura de Greuges de Barcelona va tornar a posar sobre la taula ara fa un mes la necessitat d’entomar una reforma “profunda i inajornable” del model que dota d’alternatives temporals d’habitatge a persones vulnerables.
