Paquita Jiménez va trepitjar per primer cop Barcelona l’any 1968. Ho va fer amb 22 anys, sense saber llegir ni escriure i després de més d’una dècada treballant com a jornalera recollint olives per cinc pessetes al dia a la seva Baeza (Jaén) natal. Instal·lada amb la seva família en un pis de la Via Júlia, va començar a treballar en una empresa tèxtil, on feia jornades de dotze hores i perdia el cabell a causa dels fums que desprenien els tints. El seu periple per fàbriques barcelonines va continuar amb la Harry Walker, la companyia automobilística que tenia una planta al barri de la Prosperitat i la seva primera presa de contacte amb els moviments reivindicatius, participant activament en protestes pels drets dels treballadors i veient-se obligada a passar temporades fora de casa per burlar el control franquista.
“Cadascú tenia un nom de guerra per evitar ser descoberts. El meu era Ana i em dedicava a repartir pamflets abans d’iniciar la jornada laboral. Els noms reals i les adreces només els teníem apuntats en una llista que algun cop vaig haver de posar-me de compresa perquè no la trobessin”, explica Jiménez, que recorda aquella època amb una barreja de por i melangia. La seva militància li va permetre conèixer el seu exmarit, un capellà del barri que ajudava els treballadors revoltats i amb qui es va casar al cap de poc temps. Després de passar uns anys a Lleida, va tornar a Barcelona l’any 1974 després de la mort dels sogres en un accident de trànsit i es va instal·lar en el pis familiar ubicat en el bloc del número 31 del carrer de València, a l’Esquerra de l’Eixample.
És en aquest barri on ha fet vida els darrers cinquanta anys. Aquí van néixer els seus dos fills, es va separar del seu exmarit i entre les quatre parets del menjador de casa seva es va fundar la primera associació de veïns de la zona. Tota una trajectòria vital que també ha estat molt lligada a l’escola Joan Miró, on va exercir de monitora del menjador fins a la seva jubilació, i més recentment a l’Espai Nur, un veritable oasi verd gestionat pel veïnat. Jiménez és sens dubte part de la història de l’Esquerra de l’Eixample, un barri que ara podria veure’s forçada a abandonar amb 77 anys a causa d’un problema administratiu.
Viure sense les condicions mínimes
El seu cas es remunta a l’any 2018, quan després d’un temps donant-li voltes va decidir finalment sol·licitar un habitatge social. Jiménez viu en pis de lloguer de renda antiga -només paga 453 euros al mes- que es troba en unes condicions especialment precàries. No té aigua potable perquè l’òxid de les canonades fa que surti marró, de manera que ha d’anar uns quants cops per setmana a omplir garrafes d’aigua a la font per poder beure, netejar-se i rentar la roba. Escalfar la casa a l’hivern és una missió impossible perquè no té calefacció i les finestres no tanquen bé, així que es tanca en una de les habitacions i es cobreix de mantes per no passar fred. La paret del bany cau a trossos a causa de la humitat i la instal·lació elèctrica en alguns punts com la cuina fa feredat.
Aquests són només alguns exemples d’una situació agreujada pels problemes de mobilitat que té aquesta veïna, que malgrat viure en una finca amb ascensor ha de salvar una desena d’empinats esglaons cada cop que es vol moure del seu domicili, ja que l’aparell para a mig camí entre els dos pisos en comptes de just davant de la seva porta. Amb aquest panorama, la dona va assabentar-se de la promoció municipal de 47 habitatges dotacionals amb serveis per a gent gran de l’espai Germanetes, a pocs metres de casa seva, i va omplir el formulari amb l’objectiu de poder accedir a un d’aquests pisos. Jiménez va renovar aquesta sol·licitud en quatre ocasions de manera presencial fins que ara fa un any va acabar participant sense saber-ho en el concurs per adjudicar aquests habitatges, quedant en la posició 114, per tant, fora de les places atorgades.
Una qüestió de creuetes
El resultat d’aquest procés, però, va ser una incògnita per a aquesta veïna gairebé fins a l’estiu del 2022. Estranyada per la manca d’informació, va demanar ajuda al grup de veïnes amb qui gestionen l’Espai Nur, que després de moltes trucades i gestions van aconseguir finalment accedir telemàticament al seu expedient. La sorpresa per l’elevada posició que ocupava en aquesta adjudicació va portar les tres dones a investigar el cas i les indagacions van acabar donant un fruit completament inesperat: Jiménez hauria ocupat la primera posició del llistat si aquest hagués reflectit la seva situació real.
Les comprovacions de les veïnes van permetre constatar que en l’expedient de la dona no s’indicava que el seu habitatge no reuneix les condicions mínimes d’habilitat, una condició que li hagués permès accedir a un dels pisos de la promoció i que només s’ha de marcar amb una creueta en el dors del full de sol·licitud d’habitatge social. En les diferents visites que va fer Jiménez des del 2018 tant per presentar la petició com per preguntar en quin punt es trobava el procés, ningú va informar-la que hi havia aquesta opció ni la va assessorar a l’hora d’emplenar el formulari. De fet, la veïna tampoc va rebre mai cap trucada ni correu postal detallant-li les possibilitats que tenia com a demandant, ni tampoc la van avisar que hi havia un període d’al·legacions on podria haver completat el seu expedient.
“El pis seria seu si l’administració hagués fet la seva feina. Que jo sàpiga, no és un delicte no tenir internet“, apunta Annabel Jové, una de les veïnes que ha assessorat la dona en tot aquest procés. Malgrat comptar amb el suport de diferents entitats de la zona com l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample o del Síndic de Greuges de Barcelona, el cas de Jiménez sembla complicat perquè els pisos en qüestió -que encara estan en construcció- ja han estat adjudicats a altres persones. Per la seva banda, des de l’Ajuntament lamenten aquesta situació, però remarquen que la posició que ocupa en el llistat dels pisos de Germanetes és la correcta tenint en compte les dades que constaven en el sistema en el moment d’iniciar la convocatòria de places i precisen que Jiménez i la resta de participants van ser inclosos en el concurs de manera automàtica per motius derivats de la pandèmia.
Croada contra la desinformació
L’expedient ara ja actualitzat d’aquesta veïna de l’Esquerra de l’Eixample fa que tingui tots els números per aconseguir una plaça en el pròxim procés d’adjudicació que obri el consistori. La Marina del Prat Vermell o Sant Andreu són alguns dels barris amb promocions públiques que veuran la llum pròximament. En cas d’acceptar aquestes places, Jiménez es veuria obligada a abandonar el seu barri, una possibilitat que cada cop veu més a prop, sobretot tenint en compte que els pisos de Germanetes ja estan adjudicats. “És molt tard per a mi. Tot i això, portaré el cas fins al final perquè segur que hi ha moltes persones que com jo s’estan quedant al marge per no tenir la informació. Sembla que tots hem de passar pel filtre d’internet. Jo sempre he sigut rebel i aquesta és la meva forma de lluitar contra aquesta realitat”, assenyala.
Ara bé, per molt lluny que hagi de marxar, la dona no es planteja deixar d’acudir com cada dia a l’Espai Nur. “Cada cop que surt una nova promoció el primer que fa és buscar si té bona combinació en transport públic per venir als jardins”, assegura Mireille Maladry, una altra de les responsables d’aquest petit oasi. Tant ella com les altres dues veïnes implicades en el cas no tenen pensat tirar la tovallola i pretenen continuar trucant portes per aconseguir que Jiménez es quedi al barri. “És una persona que ha patit molt i, tot i això, sempre té un somriure a la cara. No ens imaginem un barri sense ella, per això lluitarem”, afirma.
2 
4 
