La Josefa Viu va ser desnonada el passat 2 de juny a Sants. Molts la recordaran per l’ampli ressò mediàtic que va tenir el seu cas: una dona de 80 anys amb més de 45 cotitzats, que no troba res al mercat de lloguer per 800 euros, el preu que li permet pagar la seva pensió, i que acaba forçada a abandonar la que havia estat casa seva durant l’última dècada. La Pepi -com se la coneix al barri de la capital catalana- és una de les persones que no va tenir més remei que fer ús del servei d’allotjaments d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona. Va ser reubicada temporalment en un hostal del número 55 del carrer de Balmes, a gairebé quatre quilòmetres del domicili anterior. L’alternativa era quedar-se al carrer. “No està malament, però no és un lloc per estar-m’hi el que em queda de vida. He hagut de deixar la majoria de coses en un traster perquè no m’hi cabien a l’habitació, que té una tauleta, un armari i poc més. Tampoc puc planxar ni cuinar…”, assenyalava resignada l’octogenària el mateix dia del seu llançament.
Dues setmanes després del desnonament, la Pepi continua instal·lada en aquest hostal. S’hi podrà estar almenys dues setmanes més, però aquest termini podria allargar-se encara més si no troba una alternativa, sigui en el mercat lliure o a través de la borsa de lloguer social, que s’adeqüi a les seves necessitats, donat que té problemes de mobilitat. Segons ha pogut saber el TOT Barcelona, la dona ha estat inscrita en el sorteig públic dels pisos assequibles de l’Illa Acer, al barri de la Marina del Prat Vermell. La previsió és que l’adjudicació dels domicilis d’aquesta promoció -la segona d’habitatge protegit més gran de la ciutat- tingui lloc durant el quart trimestre d’aquest d’any, de manera que l’entrega de claus hauria de fer-se efectiva a principis del 2026. Això implica que l’octogenària, en cas de ser una de les beneficiàries, no podria accedir al seu nou pis almenys fins d’aquí a sis mesos, havent de fer ús amb tota probabilitat d’aquest allotjament d’urgència fins aleshores.
El cas de la Pepi és un exemple força paradigmàtic de la realitat que viuen molts usuaris d’aquest servei d’habitatge d’emergència. Segons les darreres dades del Grup de Treball de Serveis Socials del Consell Municipal de Benestar Social, un 74% de les persones que utilitzen aquest recurs tenen estades en els allotjaments superiors als sis mesos, un topall que l’Ajuntament plantejava marcar per limitar la temporalitat i evitar l’eternització d’algunes situacions. De fet, el temps d’estada més freqüent és d’entre un i dos anys (27,3%) i d’entre dos i tres anys (15,2%) i en una anàlisi de l’abril del 2024 es va constatar que de mitjana hi havia mensualment fins a 48 persones que esperaven per poder accedir al servei. Aquest és l’escenari que ha portat la Sindicatura de Greuges de Barcelona a demanar aquest dimarts una reforma “profunda i inajornable” del model que dota d’alternatives temporals d’habitatge a persones vulnerables. La demanda, però, no és ben bé nova. L’ens ja va incloure aquesta petició entre les recomanacions finals de l’informe anual del 2023. “Aleshores ja alertàvem que hi havia moltes mancances i dèficits que s’havien de cobrir. Per això, el juliol del 2024 vam decidir obrir un grup de treball per buscar un ús eficient dels recursos públics que estem abocant en aquest servei, que en són molts”, apuntava aquest matí en roda de premsa el síndic David Bondia.
Un nou sistema metropolità de qualitat basat en la prevenció
L’eficiència és un dels pals de paller del nou model que plantegen des de la Sindicatura, que neix a partir de les conclusions de l’informe Allotjaments Temporals d’Urgència: Millores inajornables i reptes transformadors. “El drama de moltes persones és no poder pagar un lloguer, però moltes vegades estem quadruplicant amb aquests allotjaments temporals el preu pel qual no van poder continuar al seu pis i van acabar desnonades“, reflexionava Bondia, que subratllava el problema afegit que suposa que els recursos disponibles estiguin lluny de les que fins ara han estat les seves llars, com precisament en el cas de la Pepi. “Buscar aquestes alternatives fora dels seus barris és allunyar els afectats de qualsevol xarxa de suport que tinguin en una situació complicada en la qual són extremadament vulnerables”, insistia. L’abordatge que proposa l’ens té dos vessants diferenciats, una a curt termini una altra a llarg. El Síndic defensa que, tenint en compte la crisi de l’habitatge que assola la ciutat i la seva àrea metropolitana, aquest servei és necessari avui dia i que és difícil canviar d’un dia per l’altre com es gestionen aquests allotjaments, que actualment estan en mans de companyies privades escollides per concurs públic.
“Hi dediquem molts recursos, però veiem que el resultat no és òptim. Creiem que la solució a curt termini no ha de ser reactiva, sinó preventiva. S’ha de fer el que sigui pertinent per evitar que hi hagi persones que es quedin en situació exclusió residencial“, assenyalava aquest dimarts en Pep Villarreal, un dels coordinadors de l’informe, que considera que repensar aquest sistema permetria que en molts casos es pogués conservar el domicili en comptes d’haver d’actuar d’emergència per la pèrdua d’aquest. A llarg termini, la Sindicatura planteja directament trencar amb la gestió privada d’aquest servei a través de la creació d’un fons públic metropolità liderat per la capital catalana i amb una capacitat d’intervenció molt més determinant. “És evident que el problema de l’habitatge no és de la ciutat, sinó que és de dimensió general i metropolitana. A Barcelona tenim la sort de comptar amb molts actors que estan intervenint en aquest àmbit, per això, proposem integrar els recursos entitats en forma d’equipaments, treballadors socials i voluntaris sota un mateix un àmbit organitzatiu”, apuntava Villarreal, que creu que això permetria una gestió més eficient tant dels recursos personals i materials com dels econòmics.
Aquest canvi de model organitzatiu també permetria establir un segell de qualitat mínima en els allotjaments d’urgència que en molts casos no s’està complint ara mateix. “No qualsevol pensió i alberg és adient per cobrir una temporalitat. Hem rebut nombroses queixes d’usuaris i de tècnics dels serveis socials i alguns dels casos ja estan judicialitzats”, puntualitzava al respecte Bondia. Entenent que el traspàs de la gestió privada a la pública requereix un debat ampli que podria allargar-se en el temps, sobretot si es vol fer d’àmbit metropolità, proposen que s’apliqui una moratòria del contracte atorgat a la companyia BCD Travel, que just venç aquest 2025, amb el compromís d’encaminar-se a aquest nou model més eficient i participatiu, amb col·laboració publico-social efectiva i una millor qualitat en el servei.
De pisos turístics a allotjaments d’urgència
El Síndic considera que no s’ha de perdre de vista que moltes de les famílies que fa anys que fan ús d’aquest recurs no ho fan per voluntat, sinó perquè no tenen una alternativa a l’abast. El millor exemple d’això és la mesa d’emergència, que -segons alertaven l’any passat entitats com la PAH- té una llista d’espera que supera les 500 famílies i està completament col·lapsada. Per aquest motiu, és especialment rellevant que un servei com aquest vagi acompanyat d’un assessorament professional que permeti sortir-ne com més aviat sigui possible, millorant la situació dels afectats i alliberant una plaça per a persones que puguin necessitar aquest allotjament. En aquesta línia, l’ens ha posat sobre la taula del consistori aquest dimarts una proposta que no ha deixat ningú indiferent: la reconversió d’una part dels prop de 10.000 pisos turístics que té la capital catalana en allotjaments d’urgència.
La iniciativa té la mirada posada en el novembre del 2028, quan l’executiu de Jaume Collboni preveu haver erradicat aquesta tipologia d’habitatges. “Plantegem que aquests pisos destinats a usos no residencials es posin al mercat perquè puguin satisfer les necessitats bàsiques de persones vulnerables que no tenen cobert aquest dret residencial”, afirmava Bondia. La proposta ve acompanyada d’una altra de germana que aposta per destinar una part de la quota de la taxa turística al finançament d’aquest servei d’emergència, deixant en mans del mateix sector la gestió del recurs a través de l’oferiment d’habitacions disponibles.
