La llei catalana de preus de lloguer, tombada pel Tribunal Constitucional aquest abril, va aconseguir efectivament contenir els lloguers a Barcelona ciutat durant la seva vigència. En un any i mig, el preu mitjà mensual dels lloguers residencials va baixar un 3% a la capital, segons constata un informe elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (O-HB). L’eficàcia per atacar un dels principals problemes de la capital catalana, però, no va impedir a la màxima magistratura espanyola anul·lar el mecanisme de control de rendes per considerar que envaïa competències exclusives de l’Estat.
El principal impacte del canvi legislatiu es va produir el primer mes, durant la tardor de 2020, quan els arrendaments van registrar una caiguda de preu del 7,7% a la capital i del 7% a la resta de municipis on s’aplicava. Els preus abans i després de la llei són eloqüents: de 962,75 euros mensuals de mitjana 6 mesos abans d’entrar en vigor la llei va passar a 913,63 euros un any i mig després d’entrar en vigor. La llei va ser una conquesta dels moviments socials, que la van portar al Parlament de Catalunya i van forçar un acord polític in extremis.
L’estudi de l’O-HB, realitzat amb el suport de l’Institut Català del Sòl (INCASÒL), revela com a primer avenç de resultats el descens inicial i el descens mitjà durant la vigència. Recorda, a més, que la resta del mercat de lloguer va mantenir la tendència a l’alça: els preus van pujar un 4,1% durant el mateix any i mig en aquelles poblacions de la demarcació de Barcelona que no estaven regulades per la llei per no considerar-les un mercat de lloguer sota tanta pressió oferta-demanda.
Eficàcia malgrat la pèrdua d’efectivitat
“Malgrat el curt període de vigència de la llei, tot indica que hauria ajudat a moderar els preus als municipis on es va implementar”, conclou l’Observatori, que presideix la reconeguda experta Carme Trilla. “Si bé transcorreguts els primers mesos la norma va perdre efectivitat, l’estudi de l’O-HB constata que al cap dels tres semestres de vigència, el preu mitjà a Barcelona i al grup de municipis on es va aplicar va seguir situant-se en valors inferiors als del moment d’aplicació, tant en termes mensuals com semestrals”, agrega.
Més contractes i pisos
Una altra conclusió de l’estudi és que els contractes no van reduir-se, el que desmenteix un dels principals arguments dels contraris a la llei, que auguraven una pèrdua de contractes pel menor atractiu de posar un pis a lloguer. A Barcelona ciutat hi va haver molta activitat al mercat d’arrendaments, un 31,1% més que el semestre anterior a l’esclat de la pandèmia. De mitjana es van signar 15,3 contractes per cada 1.000 habitants.
El nombre de signatures de lloguers va ser pràcticament la mateixa –proporcional a la població– als municipis subjectes a la llei i els no subjectes. Als afectats, es van formalitzar cada semestre uns 7,5 contractes per cada 1.000 habitants de mitjans, el que de fet suposa un creixement interanual del 6,9%. Als no afectats, amb llibertat de preu, es van signar 7,2 contractes per cada 1.000 habitants, un 7,2% més que l’any anterior.
No només van augmentar els contractes, sinó que també hauria crescut el volum d’habitatges destinat a lloguer. “No va reduir-se durant la vigència de la llei en cap dels àmbits estudiats, sinó tot al contrari: va augmentar en tots ells, i va superar amb escreix els valors previs a l’esclat de la pandèmia”, sosté l’O-HB. A Barcelona ciutat va pujar clarament l’estoc: al març del 2022 hi havia 216.459 habitatges de lloguer vigents, el que representa un increment del 6% en termes absoluts i d’un 6,6% en termes relatius respecte abans de la llei. A la resta de municipis estudiats va augmentar més moderadament, entre un 3% i un 4% segons el cas.
