Fins al darrer minut del partit, la proposició de llei de mesures urgents en matèria de contenció de rendes en els contractes d’arrendament d’habitatge ha penjat d’un fil. Però finalment, amb la retirada de sis de les vuit esmenes presentades per JxCAT, que eren l’escull per l’acord amb ERC, la CUP i els Comuns –a més del Sindicat de Llogaters-, i l’acceptació de dues esmenes clau per als junters, la normativa que ha de protegir els llogaters catalans dels abusos en el preu dels propietaris ha aconseguit la llum verda de la cambra catalana. “Una llei que ha de rebaixar les ganes d’especular i les ganes d’abusar dels que no tenen propietat privada”, han definit molt gràficament els Comuns.
Fruit de la incorporació de dues esmenes de JxCAT, la proposició de llei tindrà en compte les despeses dels propietaris en la rehabilitació dels immobles i exclourà els petits tenidors en situació de vulnerabilitat, és a dir, amb uns ingressos inferiors als 2.000 euros mensuals incloent les rendes. Una de les esmenes proposava l’exempció de l’aplicació de la normativa en el cas que el propietari fos una persona física amb ingressos inferiors a 5,5 vegades l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), i aquest índex ha quedat en el 2,5%. Una altra de les esmenes plantejava que les parts contractants poguessin acordar un increment del preu de referència en el cas que el propietari hagués fet obres de millora de la conservació, la seguretat, el manteniment, la confortabilitat i l’eficiència energètica de l’habitatge en els últims cinc anys. Serà un increment del 5% per cada reforma important, amb un màxim del 20%.
Amb el vot en contra del PSC, el PP, Cs i els 4 diputats del PDeCAT que encara formen part de JxCAT, la regulació tira endavant, però se li augura una curta vida. Tan curta com vulgui el Tribunal Constitucional. I és que aquest agost, el Consell de Garanties Estatutàries –de caràcter consultiu per a la Generalitat- va apuntar que l’article 1, del 6 al 13, les disposicions addicionals primera i quarta i les transitòries primera i segona no troben empara en l’article 129 de l’Estatut i contradiuen la competència de l’Estat sobre les bases de les obligacions contractuals. El dictamen qüestionava tots els articles i disposicions que fan referència a la contenció de preus i a la seva limitació en base a l’índex de preus de referència de la Generalitat.
I al ganxo del Consell s’agafen els partits que s’hi han oposat per intentar guanyar davant la justícia la batalla que no han guanyat en el terreny polític. En el mateix debat al Parlament, els han anunciat que demanaran empara a l’alt tribunal espanyol per parar els peus al Govern i impedir que es pugui limitar el preu dels lloguers a Catalunya.
