L’esperada llei d’habitatge estatal, finalment, s’ha anunciat com una solució encabida entre les sensibilitats contraposades que pressionaven el govern espanyol els últims mesos. L’acord inicial promet rebaixar lloguers situats per sobre del preu de mercat, però no tots. Només els dels grans propietaris. Alhora, estipula el concepte de gran tenidor a partir dels 11 habitatges, però només l’aplica en el cas de les persones jurídiques. Així, salva d’aquesta cotilla els particulars amb molts pisos en cartera. És el resultat de l’estira-i-arronsa entre el PSOE i Unides Podem, segons ha explicat el portaveu de la formació morada al Congres, Pablo Echenique.
Traslladat a Barcelona, el que significa això és que si aquesta nova llei acaba tirant endavant amb aquestes línies mestres, una gran part del parc del lloguer de la ciutat quedaria fora de la regulació dura, almenys d’inici. A l’espera de saber quina aplicació en podrien fer les comunitats autònomes, la rebaixa obligatòria del preu del lloguer s’aplicaria únicament als pisos dels propietaris amb almenys 11 immobles en una empresa o fundació. S’haurien d’ajustar a l’índex de referència de preus que estigui vigent en el moment de l’entrada en vigor de la iniciativa.
Així, també quedarien fora d’aquesta obligació els grans tenidors que siguin persones físiques. Aquests últims s’afegirien als supòsits ideats per als petits i mitjans propietaris, per als quals el govern espanyol preveu unes tècniques menys intervencionistes: la introducció d’incentius fiscals si rebaixen el preu del lloguer i la prohibició d’augmentar la renda. Això s’espera que faciliti la reducció del preu dels lloguers. Ara bé, també és cert que permetria que, si actualment tenen un lloguer alt, el puguessin seguir mantenint. El marge de llibertat per als petits propietaris ha estat una de les línies vermelles del PSOE en les negociacions.
Almenys 1 de cada 4 lloguers tindrà regulació dura
Aquesta distinció entre els que tindrien una regulació més dura i els que no, a Barcelona, deixa un panorama obert. Els dubtes legislatius són diversos. D’una banda, es dona per fet que el Tribunal Constitucional acabarà tombant l’actual llei catalana que regula tots —sense dividir entre petits i grans propietaris— els lloguers. Per contra, es desconeix el moment en què pugui passar. I això es barreja amb el dubte sobre els temps necessaris perquè la llei espanyola entrés en vigor, si finalment tira endavant políticament. Entremig, es plantegen escenaris amb incògnites, com que es puguin tornar a elevar els preus del lloguer en un període sense regulació. Tot plegat fa que, sense saber tampoc si Catalunya podria aplicar una política més restrictiva utilitzant la llei espanyola de paraigua, només es pugui analitzar el plantejament derivat del pacte del govern de Pedro Sánchez anunciat aquest dimarts.
Així, si s’apliqués fil per randa la proposta del govern estatal, a Barcelona quedaria una situació dividida. Ho demostren les dades presentades en l’informe “Estructura i concentració de la propietat d’habitatge a la ciutat de Barcelona”, elaborat per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona a partir de les xifres de l’Incasol. Segons aquest document, el 24,6% dels habitatges de lloguer de la ciutat corresponen a propietaris amb “més de 10 habitatges” amb forma jurídica. En total controlen 52.306 pisos de lloguer a Barcelona. Això significaria, alhora, que 3 de cada 4 habitatges amb contractes d’arrendament quedarien fora de la regulació dura.
Tanmateix, aquestes dades no contemplen totes les variants, ja que només tenen en compte la propietat dels pisos de Barcelona i és possible que hi hagi tenidors amb 10 pisos o menys a la ciutat que, realment, tinguin més propietats en altres punts de l’Estat. Això faria que en aquesta estadística no apareguessin com a grans tenidors però que, a la pràctica, ho siguin. De fet, les dades exactes sobre els propietaris no estan disponible ni en l’àmbit municipal ni autonòmic. L’única administració que disposa d’aquesta informació és l’estatal.
Davant d’aquest marge d’error, el que es pot assegurar és que almenys el 24,6% dels pisos estan en mans de grans tenidors que haurien d’acceptar la nova regulació estatal. De la mateixa manera, tot i no tenir les dades exactes, també es pot remarcar que una gran part del parc del lloguer barceloní quedaria encabit en aquesta segona categoria de propietaris als quals no se’ls forçaria a adaptar-se a l’índex de preus estatals —o català, si així s’indiqués— sinó que rebrien uns incentius fiscals especialment llaminers per reduir la quota mensual fixada als llogaters. En el seu cas, a més, la proposta del govern de PSOE i Unides Podem inclouria la prohibició d’elevar més el lloguer.
A més d’aquesta repercussió sobre els preus del lloguer en zones urbanes “tensionades”, els plans estatals inclourien també la fi dels beneficis fiscals per a les persones jurídiques amb més de 10 propietats. La idea és collar els fons d’inversió i els grans especuladors. Això s’unirà a altres propostes, com la d’habilitar els ajuntaments perquè castiguin amb fins a un recàrrec del 150% en l’IBI dels habitatges buits o la reserva del 30% de les noves construccions per a habitatge protegit.
En el mateix sentit, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat avui la posada en marxa d’una ajuda al lloguer per als joves d’entre 18 i 35 anys. Seria un bo mensual de 250 euros. La condició per accedir-hi, però, é tenir uns ingressos anuals inferiors a 23.725 euros. A més, la seva durada està circumscrita a dos anys, d’entrada.
Reticències, de la Generalitat als implicats
Així, mentre l’alcaldessa Ada Colau ha aplaudit l’anunci de la nova llei, altres veus apunten reticències. El president de l’Associació de Propietaris de Catalunya, Sergi Llagostera, denuncia en conversa amb el TOT Barcelona que els topalls mai són bons per al funcionament del negoci immobiliari. Al seu parer, la reducció dels preus dels arrendaments s’hauria de buscar amb altres vies. Entre elles, l’increment de l’oferta del lloguer social per part de l’administració pública o amb “la bonificació via impostos als propietaris”.
A més, considera que la condició de “gran propietari” a partir dels 11 pisos és esbiaixada. “Que una persona tingui 10 pisos pot semblar molt, però no és tant. Petites empreses patrimonials poden agrupar aquests pisos. A més, poden no suposar molta liquidesa, a la pràctica, pel manteniment i les despeses fixes”, remarca Llagostera. Al seu parer, els grans tenidors haurien de ser els que tenen “25 o 30 pisos com a mínim” i s’hauria d’ampliar la definició del terme per tenir en compte “la recaptació econòmica real” i no només el nombre d’immobles.
A l’altra banda del conflicte, la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Barcelona demana prudència davant un moment encara molt inicial al voltant d’aquesta llei, però alerta d’unes primeres mancances en les informacions sobre aquest acord. “No contemplem una llei d’habitatge estatal que no afegeixi tant mesures d’urgència com polítiques estructurals. Una llei de contenció de rendes i una mínima rebaixa als grans tenidors dista molt del que necessitem per considerar-nos un estat avançat”, apunta Lucía Delgado com a portaveu de la plataforma. En aquest sentit, la PAH espera que es concretin pròximament altres polítiques de fons, que abordin la dació en pagaments hipotecaris o que collin la necessitat d’oferir social per part dels grans propietaris.
Un altre dels dubtes inicials expressats per Delgado, de fet, lliga amb la menció que també ha fet la consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, al voltant de la nova llei. Què passarà amb els desnonaments? El govern espanyol no ha fet menció a cap gran mesura en aquesta línia, en el pacte anunciat aquest matí. Per a la PAH de Barcelona, però, és urgent que es contempli una suspensió efectiva de totes aquestes expulsions judicials de famílies vulnerables. La representant del govern català també ha subratllat que desconeixen si la nova norma espanyola planteja cap solució i ha reconegut que és un dels temes que “més preocupa” l’executiu d’ERC i JxCat.
Sobre el futur de la norma estatal i el possible solapament amb les decisions refermades al Parlament els últims anys, la consellera ha llançat una advertència. “Mirarem amb lupa que aquesta nova llei no envaeixi les nostres competències“, ha dit. De fet, fins i tot ha plantejat portar el cas al Tribunal Constitucional si detecten que es trepitja les atribucions del govern català en matèria d’habitatge.
