“Parla-li en català, que t’entendrà millor”, se sent des de l’altra punta de la taula. És el consell de l’Alseny, i es refereix al noi ucraïnès que no s’acaba el seu plat de llegums i a qui costa arrencar-li les paraules. L’adolescent es diu Mark, va fer els 15 anys fa uns dies i li van fer una festa a la Casa de Cadis, on viu com un més dels ocupants, amb els seus pares, el seu germà gran i la seva germana petita, des de fa tres setmanes. Lagarder Danciu, l’impulsor del projecte de convertir l’antiga delegació gaditana en un alberg per a sensesostre, els va acollir després de trobar-los fent nit al carrer. Ja fa un any i mig que són a Barcelona, explica el Mark en un català correcte, però se’ls va acabar la solució habitacional que havien enllaçat des que van arribar. Ell té clar que vol quedar-se a viure aquí, perquè “no fa el fred que fa a Donetsk”, i que vol acabar allistant-se a l’exèrcit. La seva germana, Miroslava (13), té més dubtes sobre el futur. Danciu, mentrestant, els ajuda a buscar una solució urgent perquè la família pugui tenir un habitatge únicament per a ells.
La situació de la família ha arribat a l’alcaldessa, Ada Colau, que assegura que l’equip de govern coneix el cas i que està en contacte amb la família. “Si bé no podem aportar solucions definitives de manera immediata”, explica que sempre s’ofereix un recurs temporal. El Mark sap que els seus pares parlen sovint amb els serveis socials de l’Ajuntament, però que, de moment, les solucions no acaben d’arribar.
Pel que fa a la resta del projecte Welcome Sense Sostre, que va iniciar-se amb l’ocupació de la Casa de Cadis fa un mes i mig i que dona allotjament a 24 persones en risc d’exclusió social, l’alcaldessa reconeix que “no segueix personalment els detalls d’aquest cas en concret”, però que en les situacions de finques complexes, com aquesta que fa 10 anys que està abandonada, “s’ofereixen els serveis de mediació de l’Ajuntament, així com els de les oficines d’Habitatge i es busquen solucions a cada cas”. Tanmateix, fonts de les regidories de Drets Socials, Habitatge i districte de l’Eixample asseguren a aquest diari que no tenen res a dir perquè la finca “no és propietat de l’Ajuntament”. Per Lagarder Danciu això mostra la “falsedat del govern de Colau” i de la mateixa alcaldessa, que “ha aprofitat el seu passat com activista en defensa de l’habitatge, per viure de rendes i girar l’esquena als sensesostre”.
El dormitori més gran aplega nou matalassos / D.C.
L’estratègia d’ignorar el projecte Welcome Sense Sostre és molt diferent de la que acostuma a seguir en altres casos el mateix equip de govern municipal, sensible a les reivindicacions socials. Als blocs ocupats de Travessera de Gràcia 154-156, coneguts com Ca la Trava o la Janhela, així com a les casetes centenàries del carrer Encarnació 13-17, el govern s’ha posat a negociar entre les reclamacions dels ocupants i el dret dels propietaris, tot i que aquests, en tots els casos, eren privats.
Tanmateix, en el cas de l’antiga delegació gaditana, el govern de Barcelona en Comú ha decidit mantenir-se al marge. Un fet poc usual, tenint en compte que el propietari de l’immoble és l’Ajuntament de Cadis, governat per Podem i amb José María ‘Kichi’ Rodríguez al capdavant, especialment després que l’anomenat ‘govern del canvi’ gadità hagi interposat una denúncia davant del jutjat d’instrucció número 25 de Barcelona per desallotjar els sensellar i refugiats que fan vida al seu local. Una situació que l’advocat dels ocupants, Bernat Barceló, va poder comprovar la setmana passada i va explicar al TOT Barcelona.
L’alberg per a sensesostre es consolida
L’activista pels drets dels sensesostre, Lagarder Danciu, assegura que no marxaran “passi el que passi” i insisteix a dir que el seu objectiu és que no mori més gent “perquè no han trobat mai un lloc on quedar-se a viure”. La segona tinent d’alcaldia, Laia Ortiz, va xifrar les defuncions de les persones sense sostre a Barcelona durant el 2018 en una quinzena.
Per convertir el que era un local abandonat des del 2007 en un alberg autogestionat per a persones en risc d’exclusió social, Danciu ja fa prop de dos mesos que hi treballa des de ben aviat al matí, explica. “Cada dia els he de despertar a tots. I quan ens posem en marxa, cadascú ja té clar el que ha de fer”. Ho tenen organitzat a una pissarra, col·locada al centre del menjador, que divideix les tasques del dia en dos torns, matí i tarda, i cada ocupant de la casa sap de què ha de fer-se càrrec a cada moment. El Javier les finances, el Manolo les obres, el Diego la biblioteca, etc. I així han arribat a acollir concerts, com el de rap de la setmana passada, o un dinar popular pel dia de Nadal, on van apropar-se una trentena de veïns, expliquen els ocupants. Fins i tot, entre ells, van poder fer-se regals. “A mi em van tocar uns guants, perquè sóc molt fredolica”, apunta la Juana.
Però la gestió no és fàcil, concreta Danciu, ja que han de decidir a qui es pot oferir un lloc de manera permanent segons el seu grau d’emergència. “De moment, prioritzem les dones, ja que molts cops queden invisibilitzades, i volíem que fos un alberg paritari”, senyala el líder del projecte. Fa poc han sumat una nova família a la Casa de Cadis, formada per tres persones que van fugir de Líbia, una d’elles “amb un grau discapacitat alt”, recull Danciu.
També han entrat a viure recentment dues persones amb un gos, que és un altre dels aspectes que complica l’estada dels sensesostre a les solucions municipals.“Però la gràcia és que com ja som més de 20, entre tots ens podem ajudar davant qualsevol petit problema”, celebra l’activista. Per seguir la idea de convertir l’espai en un alberg consolidat, Danciu recorda que encara necessiten roba d’home, productes d’higiene personal i estenedors de roba. Per part de l’Ajuntament, l’únic que desitja és que almenys deixin d’arribar notificacions de la Guàrdia Urbana, com la de la setmana passada, que els sancionava per fer obres a les dutxes sense llicència.
