Dos membres del Sindicat de barri del Poble Sec i una veïna hauran d’anar a judici i enfrontar-se a penes de 2.880 euros cada un. Els fets? Haver aturat el desnonament d’una família vulnerable amb menors a Barcelona ara fa tres anys. Aquesta és la situació en la qual es trobaran aquest dimecres aquests tres veïns del barri del Poble-sec. La Fiscalia els acusa d’un delicte de resistència i desobediència greu als Mossos d’Esquadra, ja que durant el desnonament hi havia agents dels antiavalots. Després de la mediació, entre altres, d’alguns dels encausats, la jornada va acabar amb un acord entre la propietat i els inquilins del pis, que vivien en situació d’ocupació.
Era el 16 novembre de 2018. Aquell dia l’Esteve Clavell i el Xoan Vázquez van rebre una notificació al seu mòbil. El missatge, escrit per veïns de la zona, deia que els Mossos d’Esquadra volien executar un desnonament de forma il·legal. Il·legal perquè no hi havia ordre de desnonament, asseguren encara avui els dos acusats, membres del sindicat de barri del Poble-sec. Tot va quedar en res, menys per a ells.
Repressió policial, diuen
No hi ha condemna possible, defensa l’advocat d’aquests dos acusats, Eduardo Cáliz. “Perquè hi hagi delicte de desobediència cal fer ús de la força i els mateixos agents ja admeten a l’escrit redactat per la Fiscalia que això no va passar”, afirma en conversa amb el TOT Barcelona. “Estaven fent servir drets fonamentals com el dret a la reunió i el dret a la manifestació”, argumenta Cáliz.
Els acusats consideren que tot respon a una voluntat de repressió. De fet, asseguren que un dels agents els va admetre que els volien identificar per conèixer qui eren els membres del sindicat de barri del Poble Sec. Des de Mossos d’Esquadra no han volgut fer cap mena de valoració d’aquella jornada ni del judici d’aquest dimecres. En aquell desnonament hi havia aproximadament 25 persones concentrades.
“Si has facilitat una entesa, com pot ser que després ens denunciïn?”, es pregunta Clavell. Encara el judici, que considera una injustícia, amb tranquil·litat. “L’únic objectiu dels Mossos és intentar atemorir la gent”, diu. Pensa el mateix Vázquez. “No demanarem ni permís ni perdó per defensar el dret a l’habitatge i que tothom tingui un sostre”, assegura.
El presumpte delicte, pel qual els demanen gairebé 3.000 euros de multa, es fonamenta a partir de l’acta que van fer d’aquell dia els agents dels Mossos, on deien que els acusats van intentar impedir-los identificar les persones que ocupaven el pis. Per això seran citats quatre agents, així com els tres acusats i la propietària de l’immoble, com figura a l’escrit d’acusació, al qual ha tingut accés el TOT Barcelona.
204.000 euros de multes a activistes
“Han augmentat els casos d’identificació de les persones que aturen desnonaments, els casos es judicialitzen i les penes són elevades“, sosté Anaïs Franquesa, advocada a Baula Advocacia. Des del 2019 s’han imposat 364 multes per un valor total de 204.000 euros, segons denuncien la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH), el Sindicat de Llogateres i Alerta Solidària.
Al juliol va haver-hi un judici polèmic, perquè es pretenia condemnar a tres anys de presó el portaveu del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera, i una parella, el Fran i l’Alpha, per una protesta a l’interior d’un establiment, propietat de la mateixa persona que llogava el pis als dos últims acusats. Reclamaven millores estructurals a l’immoble i denunciaven que estaven patint “assetjament immobiliari”, com va ratificar l’Ajuntament de Barcelona. Tot va quedar en no res. Els van absoldre.
