El cas del Fran i l’Alpha, una parella de llogaters de Sant Antoni que es van trobar amb un cas d’assetjament immobiliari i intent d’expulsió per part d’un gran propietari, barreja tota mena de situacions excepcionals. Des que van començar la seva lluita —primer, individual, i després, amb el Sindicat de Llogateres— han anat sumant diferents victòries. Ara, però, s’han trobat amb una querella criminal per haver format part d’una protesta a l’Institut de Bellesa Francis tres anys enrere. De fet, el cas afecta tant els dos inquilins com un dels portaveus del Sindicat de Llogateres, Jaime Palomera. A més, una de les principals sorpreses d’aquest procés és que la fiscalia reclama penes de presó més contundents que les que planteja la mateixa companyia denunciant. Mentre la propietat demana 21 mesos de presó per als tres acusats, el ministeri fiscal apuja la petició a tres anys per a cadascun d’ells. Un total de 9 anys de presó per haver ocupat un institut de bellesa —propietat de la mateixa empresa— per reclamar la negociació d’un lloguer social.
“És un cas claríssim de criminalització de la protesta”, apunta l’advocada de la causa, Anaïs Franquesa, que també troba xocant el paper de la fiscalia. I és que, concretament, el que ha fet el ministeri fiscal és apujar la petició de les penes de presó perquè considera que es va produir un delicte de coaccions de manera “continuada”, atribuint la persistència a les publicacions que es feien a les xarxes socials. Aquest detall, en canvi, l’acusació particular no el contempla, que deixa els delictes denunciats en “coaccions” i “violació del domicili de persona jurídica” en referència a la protesta presencial que es va produir l’any 2018 a l’institut de bellesa.
Multes “pioneres” per assetjament immobiliari
Anteriorment, l’Alpha i el Fran havien estat lluitant durant anys perquè la propietat complís els seus deures i fes habitable el pis que llogaven, situat al número 92 del carrer Floridablanca i pel qual van arribar a pagar més de 800 euros mensuals. “Hem begut aigua amb plom durant més de sis anys. Hem tingut canonades d’amiant trencats permanentment. Hem tingut plagues de tèrmits”, enumerava avui la llogatera. Com els titulars de l’immoble no complien, però, aquesta parella va fer un pas pioner i van tramitar “la primera denúncia per assetjament immobiliari” a través de l’Ajuntament de Barcelona, expliquen.
Aquest exemple va inspirar també la resta de veïns, que tenen el mateix propietari, i es va interposar una denúncia col·lectiva dels habitants de sis pisos més pels mateixos motius. Jaime Palomera ho ha considerat un moviment “sense precedents en la història de Barcelona”. Poc després, el govern municipal entomaria el repte, estudiaria la documentació aportada pels afectats i engegaria dos expedients sancionadors contra la propietat.
En aquest sentit, la regidora d’Habitatge de l’Ajuntament, Lucía Martín, ha anunciat que efectivament els tècnics encarregats de fer la valoració del cas van trobar “falta de manteniment i convservació que afectava greument la salubritat dels habitatges”. I que, per tant, es van incoar dos expedients que sumen unes multes de 180.000 euros que la propietat ja ha pagat. Entremig, els serveis municipals han intentat negociar amb la família propietària perquè fes “les reparacions necessàries” però sempre s’han trobat “un mur” i la negativa a la negociació, destaca la regidora. Ara, a més, els amos de la finca han recorregut les sancions al contenciós-administratiu.
Sobre les peticions de penes d’un total de 9 anys de presó per als membres del Sindicat de Llogateres, Martín ha considerat “una barbaritat” i un “sensesentit” que “les persones que han estat patint assetjament immobiliari durant anys siguin denunciades per protestar” contra aquestes pràctiques. Tot seguit, els ha mostrat tot el suport del govern municipal.
Els llogaters reclamen una compensació
La situació que havien viscut els anys previs, però, havia desgastat tant l’Alpha i el Fran que, a més, juntament amb el Sindicat de Llogateres, van decidir fer un pas més enllà i interposar una denúncia per danys i perjudicis contra la família propietària. Aquest altre procés judicial encara està en marxa. Segons ha explicat l’advocada dels inquilins, el peritatge encarregat pel jutge que porta el cas ja hauria conclòs que el pis d’aquests llogaters va estar en una situació inhabitable mentre ells hi vivien i pagaven el lloguer. Així doncs, l’esperança dels denunciants és que s’acabi compensant econòmicament els llogaters alhora que s’envia un missatge al sector immobiliari perquè aquestes pràctiques d’abandonament de les finques deixin d’estar tan “esteses” com fins ara, ha apuntat Palomera.
Alhora, des del Sindicat de Llogateres consideren aquest cas el paradigma de la urgència per canviar les lleis d’habitatge pel que fa a la renovació dels contractes de lloguer. L’Alpha i el Fran, quan es van queixar per primera vegada i van demanar solucions a la propietat, es van trobar l’anunci que no els renovarien el contracte i que havien de marxar. Però ells van decidir quedar-se i resistir. Jaime Palomera, però, defensa que les renovacions dels arrendaments quan finalitzen han de ser automàtiques, en el cas que els inquilins hagin complert totes les seves obligacions i la propietat no tingui una necessitat acreditable i sobrevinguda. “I no és una utopia. A França, el país veí, és impossible que algú expulsi el llogater de casa seva sense justificar-ho degudament”, ha reblat l’activista i doctor en antropologia.
Ara per ara, però, la preocupació més immediata dels protagonistes de la roda de premsa és el judici de dilluns vinent en què s’arriben a reclamar tres anys de presó per a cadascun dels investigats. Anaïs Franquesa ha destacat també que el jutge ha rebutjat inicialment algunes de les proves que consideren rellevants per a la defensa, com els testimonis de periodistes presents durant la protesta a l’Institut de Bellesa Francis, però que tornaran a proposar-les el dia del judici i que esperen que es puguin acabar incorporant al procediment. De moment, Palomera considera que les acusacions de la fiscalia i la propietat formen part d’un “muntatge judicial” i d’un “acarnissament” que pretén criminalitzar la “protesta típica i pacífica del moviment per l’habitage”.
