“Ara que el barri perd bona part de les seves fàbriques, els seus solars estan abocats a ser objecte de plans fantàstics sense cap mena de participació dels veïns que han patit i estimat un barri deteriorat. […] El preu de l’habitatge ha augmentat enormement, mentre un bon nombre de veïns viuen en habitatges precaris i humils, que ara es poden veure afectats per plans urbanístics sense haver estat consultats. El contingut d’aquests planejaments engegats amenaça la condició econòmica i el caràcter del Poblenou, impedirà la renovació del teixit social fill del mateix barri i propicia l’encariment de la vida”. Aquest fragment és part del manifest que van publicar desenes d’entitats del Poblenou l’any 1992, preocupades aleshores per la cara B dels Jocs Olímpics. Podria semblar una declaració obsoleta, però des del barri mantenen que el text “és molt vigent”. L’Associació de Veïns del Poblenou reconeix que els Jocs van situar el barri, fins aleshores un espai fabril i degradat, en el mapa, però remarca que “no va ser tan idíl·lics com es ven”. L’entitat insisteix que les preocupacions d’aquella època continuen vigents, ara amb l’arribada d’altres plans, i que el barri té previst reunir-se, de nou, per defensar allò que ja demanaven l’any 92 sota el lema “Volem seguir vivint al Poblenou”.
Aquell manifest es va publicar dos mesos abans de la inauguració de Barcelona 92 per mostrar un “sentiment de desconfiança amb el tipus d’iniciatives que es volien portar al barri”. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes del Poblenou, Joan Maria Soler, activista des d’aquella època, recorda que, en el seu dia, ja es va avisar que “allò iniciava una dinàmica especulativa que s’estendria per tot el barri”. “Va ser una anàlisi que després hem vist que s’ha anat complint”, insisteix. L’activista veïnal reconeix que l’activisme està “en hores baixes”, però creu que aquell esperit perdura entre les associacions.
Un exemple el trobem al mateix barri del Poblenou, on les entitats estudien com agrupar-se per crear una Coordinadora pel Dret a l’Habitatge del Poblenou. “La idea és engegar-la al setembre, després de la festa major. Esperem que les entitats s’uneixin i que puguem crear múscul, que ara en falta una mica. Tenim la referència del manifest del 1992, quan totes les entitats es van unir per defensar l’habitatge, encara que no fos la seva lluita principal. Tothom en aquell moment era conscient que l’habitatge afectava tothom. Així que fem una crida a unir forces i tornar a posar l’habitatge a primera línia”, comenta Soler.
La iniciativa ja suma bastants adeptes. La formadora del Sindicat d’Habitatge del Poblenou, Maria Dolors Flores, remarca la necessitat d'”unir forces” per “generar consciència” de la “gravetat” del problema de l’habitatge. “El que passa al Poblenou es diu gentrificació, parlem de desnonaments invisibles. Veïns de tota la vida estan marxant”, relata. Flores explica que la iniciativa de crear una nova coordinadora neix d’una taula rodona del passat dos 2 de juliol, just un dia després que una família del Poblenou amb dos menors hagués de marxar de casa. “Tenien adjudicat un habitatge social, però amb les coses de palau val més asseure’s, que diuen, i des de la propietat, una entitat religiosa, no van voler esperar”, explica. Pocs dies abans, dues germanes van suïcidar-se a Navas perquè no podien assumir el lloguer, fet que va accelerar encara més el procés per crear la nova estructura activista.
Per ara, una trentena de persones s’han apuntat al que hauria de ser l’assemblea fundacional de la nova entitat –que serà la segona quinzena de setembre. Hi ha representants d’altres entitats rellevants com el Sindicat de Llogateres o la Taula Eix Pere IV. Aquests últims, amb força activitats socials al barri, remarquen al TOT Barcelona que es tracta d’una iniciativa “molt nova” que es refrendarà en aquesta trobada de setembre. La idea, insisteixen, és “coordinar accions conjuntes” per defensar l’habitatge “a escala de barri”, però matisen que “tot just s’està construint” i que encara s’ha de determinar “qui o com seran els referents del moviment”. Les entitats remarquen que un dels objectius serà reclamar els 2.000 habitatges socials i escaig que es van prometre amb el pla 22@.
De Barcelona ’92 al 22@
La radiografia que fan aquestes entitats és similar. En Joan Maria Soler remarca algunes de les coincidències entre les dues etapes històriques: el 1992 ja preocupaven els plans urbanístics que s’estaven dissenyant. “Les entitats encara teníem molt fresc tota la lluita que va haver-hi amb el pla de la Ribera [lluita veïnal en contra del pla de 1965 que renovava del Port al riu Besòs] i el pla de la Vila Olímpica coincidia en molts aspectes. Hi havia certa suspicàcia que totes les coses no serien tan bones com es deia. El lema dels jocs de ‘Barcelona dona la cara al mar’ va ser el mateix lema que se’ns va vendre amb el Pla de la Ribera”, detalla Soler, que també recorda expulsions de veïns per fer la Diagonal o, més tard, la resta del Front Marítim. “La companyia Catalana de Gas –diu d’exemple– va ser un dels impulsors del canvi a la costa. Hi havia instal·lacions de gas que van desaparèixer amb el pla del Front Marítim, que a la pràctica va suposar la privatització de molts terrenys”, apunta el veí del Poblenou.
L’activista assenyala que molts d’aquests plans han portat amb ells aspectes contradictoris. Per exemple, el “cinturó del litoral entrava en contradicció amb lema d’obrir Barcelona al mar”. “Desapareixia les vies del tren, que trencava la connexió del Poblenou amb el mar, però la gent va veure que farien les rondes on hi havia les vies”, comenta. La lluita dels veïns del Poblenou va aconseguir que es creés el que ara coneixem com a parc del Poblenou, que tapa la ronda del Litoral en el seu tram per la rambla.
Més tard, les entitats han criticat la cara fosca d’altres plans urbanístics, sent el 22@ el més criticat els darrers anys. L’Ajuntament defensa que és un dels actius principals de creació d’ocupació, sobretot dins del sector tecnològic, però Soler remarca que són feines “no adreçades al barri”. En aquest sentit, creu que el Poblenou “ha perdut part de la seva identitat” perquè aquesta sempre ha estat “fonamentada en la relació llocs de treball-habitatge”. Primer parla de treballadors de fàbriques que “feien vida al barri” i després de tallers artesanals ubicats a la zona i regentats per veïns. “Un dels acords que es va aconseguir és que futur 22@ donaria alternatives als llocs de treball que es tancava, però l’acord no es va complir. Can Ricart és segurament el conflicte més important: més de 30 tallers van haver de tancar. Es va ajuntar la demanda laboral amb la percepció del veïnat que es perdia indret d’un valor històric i arquitectònic molt important. Al final es va declarar BCIN”, comenta Soler.
L’activisme del Poblenou ha denunciat, durant les darreres dues dècades, que el districte tecnològic que es pretén crear al Poblenou –així es descriu el 22@– suposa un augment “indiscriminat” d’oficines en contra de l’habitatge. L’Observatori de Barris del Poblenou assegura que quatre de cada deu oficines estan buides. Consultores especialitzades en el sector immobiliari, com Savills, admeten aquesta situació, però rebaixen la xifra al voltant del 20%. En un dels darrers informes, Savills apunta, en tot cas, que l’activitat d’oficines al centre de Barcelona “ha guanyat rellevància”. Ara bé, no tot sembla perdut per als veïns que defensen un plantejament urbanístic diferent. L’última modificació del pla “obre una porta a l’esperança”, diu Soler, que confia en els últims acords amb l’Ajuntament. “El problema és que, més de vint anys després, només s’han fet la meitat dels 4.000 habitatges que s’havien de fer. Ara, la previsió és que es facin més de 7.000 habitatges públics. Això hauria de ser una gran oportunitat per revertir la fugida de la gent del barri”, apunta optimista Soler.
El turisme engreixa la llista de problemes
Els plans urbanístics que van començar-se a fer a partir dels Jocs Olímpics no són l’únic punt de conflicte. Les entitats apunten que ara hi ha un element que no existia el 1992: el turisme. “Els canvis i el creixement turístic de Barcelona ha provocat que molts habitatges del Poblenou es transformin en habitatge d’ús turístic. L’atractiu del Poblenou, amb les seves platges, l’han fet destí turístic i ha impactat en el preu de l’habitatge”, apunten des de l’associació veïnal. Aquesta dinàmica no és exclusiva del Poblenou, però els veïns tenen la sensació que els seus carrers –segurament també els de Gràcia, creuen– són, lluny del centre, els que més pateixen la gentrificació. “La rambla del Poblenou ha deixat de ser un espai amable per als veïns, que abans s’hi trobaven i socialitzaven. Ara tothom l’intenta evitar. Passa una mica el mateix que ha passat a la Rambla de Barcelona. Els establiments que es posen són dirigits al turisme, les cartes estan en anglès… La gent del barri ja ho intenta evitar”, apunta Soler.
Ara, la lluita dels veïns del Poblenou es reformula amb els nous ingredients que hi ha a taula i s’encara sense l’incentiu de deixar de ser un dels barris més degradats de Barcelona, com així ho era els anys noranta. De les fàbriques es va saltar a la tele –protagonitzant fins i tot una de les sèries més populars de TV3– i de la televisió catalana al panorama internacional. Ara bé, anys més tard d’aquella primera gran transformació, el temor de morir d’èxit s’ha estès, la voluntat de seguir vivint al Poblenou continua i els activistes no parlen de danys col·laterals sinó d’un problema de base. L’apunt final és de Soler: “Els canvis urbanístics no tenen la finalitat de millorar el barri sinó canviar-lo”.
