El govern municipal d’Ada Colau afronta el primer aniversari de l’entrada en vigor de la reserva del 30% de sostre protegit en promocions privades amb pocs o cap resultat immediat i confia que els primers fruits arribin a partir de 2021. L’oposició ha pressionat a l’uníson a la regidora d’habitatge, Lucía Martín (BComú) aquest dimarts a la comissió de Drets Socials, demanant-li quants pisos exactament s’han obtingut per aquesta via i quins efectes col·laterals ha tingut en el mercat immobiliari.
Aquesta mesura, promoguda per diverses entitats socials, obliga al sector privat a cedir al parc públic d’habitatge un 30% del sostre generat per noves promocions i rehabilitacions integrals. Només queden exempts els immobles de menys de 600 m2 de sostre o aquells que demostrin una clara inviabilitat econòmica a causa de la cessió. En aprovar-se, el govern Colau va estimar que aquesta via permetria incorporar al parc d’habitatge assequible uns 330 pisos cada any.
Aquest agost el govern Colau avançava al TOT Barcelona que estava estudiant 19 llicències susceptibles d’estrenar la mesura. Des de la seva aprovació, el sector privat ha alentit la seva activitat a la ciutat, diu l’oposició, i la reducció de l’oferta podria haver causat efectes no previstos com l’encariment de les compravendes i lloguers a la ciutat.
Els diferents partits de l’oposició han burxat Lucía Martín perquè admetés que la mesura no havia ofert cap nou pis públic en el primer any de vigor, però la regidora no ha donat el braç a tòrcer. Ha avisat que la construcció d’un nou immoble privat sol necessitar entre 2 i 3 anys i per tant ha calculat que “els habitatges protegits que obtindrà la ciutat” a través de la reserva del 30% “arribaran a partir del 2021”. “No és una mesura que doni resultat a curt termini, és una mesura que ha vingut per quedar-se i canviar les regles del joc”, ha dit.
Això sí, Martín ha accedit a convocar a curt termini la comissió anual de seguiment que ja preveia l’aprovació de la mesura del 30%. Hi han fet especial incidència ERC i JxCat, que van aprovar la mesura després d’un estira-i-arronsa amb la conselleria de Territori i que ara s’obren a fer retocs i modificacions a la mesura si els efectes que s’observen al cap d’un any no són els esperats.
“Hem de saber fins a quin punt les coses que fem ajuden o empitjoren, no diem en absolut que la culpa sigui del govern però hem de fer seguiment de les mesures per si cal introduir millores”, ha dit Eva Baró (ERC). Neus Munté (JxCat) ha recordat el suport del seu grup al govern “en tot el que fossin mesures d’accés a l’habitatge” però ha demanat avaluar resultats per “corregir externalitats negatives si cal”.
Eva Parera (BpC), que és qui havia demanat la compareixença de Martín, ha acusat el govern de fer “demagògia amb els fons voltors”, no dialogar amb el sector i escatimar a l’oposició les dades actualitzades d’habitatge públic. “Des que s’aprova el 30% de reserva, la construcció ha caigut un 68% i els visats un 47% i la conseqüència és que el parc de lloguer és escàs i pugen els preus”, ha defensat.
Celestino Corbacho (Cs) ha reclamat a Martín si mantenia la seva promesa electoral de 1.500 habitatges anuals nous aquest mandat i destinar el 80% a lloguer. Per la seva banda, Òscar Ramírez (PP) ha recriminat al govern que “durant el mandat Colau és quan més s’ha disparat la preocupació ciutadana per l’habitatge”, segons els successius baròmetres. Com fa habitualment, el PSC –representat a la sala per la regidora de Nou Barris, Marga Marí-Klose– ha preferit no intervenir i concentrar la posició dels dos socis del bipartit en una sola veu.
