Les incomoditats que causen pisos turístics on alguns hostes abusen sovint de la paciència del veïnat es viuen també a la rodalia de Barcelona. El barri de la Catalana és una zona residencial d’edificis construïts en l’última dècada i mitja a Sant Adrià de Besòs, a tocar del límit amb Barcelona i a uns sis quilòmetres del centre de la capital catalana, fàcils de recórrer en pocs minuts en transport públic. Allà, en un sol bloc, es contabilitzen 22 pisos turístics, 21 d’ells en la mateixa escala, destinada de dalt a baix a allotjaments per a gent de pas per Barcelona. Sense que ningú les controli ni les pugui frenar, es munten amb freqüència festes fins a altes hores de la matinada als domicilis, segons es queixen residents de la zona.
“És un hotel encobert. Tot i que no es pot dir que ho sigui, perquè un hotel té regles, i aquí, si en tenen, són massa flexibles”, critica José Caparrós, membre de l’Associació de Veïns de la Catalana. Tot i que també hi ha famílies que hi fan estades, Caparrós recalca que sovint abunda el “turisme de borratxera” de joves que volen sortir de festa per Barcelona i que s’alberguen per uns dies al barri, en una escala farcida d’apartaments turístics dins d’un immoble amb altres tres comunitats on viuen veïns.
“Molts són francesos i belgues, però hi ha de tot. Han vingut grups nombrosos que han fet festes descomunals. Fins i tot feien festes en plena pandèmia, quan la gent no podia trobar-se. La cridòria era terrible“, recorda Caparrós. “Ha anat cada cop a pitjor -continua relatant-. N’hi ha que defequen, orinen i vomiten al carrer, no deixen dormir, llencen les escombraries fora dels contenidors, alguns s’entretenen tirant objectes a gent que hi passa o tirant ampolles pel balcó… També han arribat a trencar mobiliari dins de l’edifici. És una situació desagradable”. “Hi ha manca de control. En teoria hi hauria d’haver algú vigilant l’escala dels pisos turístics, però mai no he vist ningú”, confessa Gregorio Arriaga, que viu al mateix bloc on es concentren els allotjaments per a viatgers.
Companyia internacional
La propietària dels 22 habitatges és Olala Homes, dedicada a llogar apartaments per a turistes arreu del món. La companyia oferta els habitatges de Sant Adrià a un preu que oscil·la entre 82 i 164 euros per nit. El cas exemplifica com una població de la perifèria i mancada d’atractius turístics acaba resultant d’interès per a inversors internacionals, atesa la seva proximitat i ràpides connexions amb Barcelona. S’hi ha sumat un possible trasllat del fenomen des de la capital atès que, a partir de 2016, Barcelona va imposar limitacions a l’obertura de nous apartaments per a viatgers, restrigida per zones i supeditada al compliment de certes condicions.
Fa dos anys, hi havia 155 domicilis que es declaraven turístics a Sant Adrià. “Però no hi ha hagut massificació ni demanda perquè amb la Covid s’ha aturat. Fins i tot, al 2019 vam tenir alguna petició de baixa”, assegura la tinent d’alcalde de Territori, Ruth Soto.
Consultat pel TOT Barcelona, Olala Homes admet un “augment de casos de soroll per part d’alguns clients” als allotjaments que acumula al bloc situat a les portes de Barcelona. Ho associa a les “limitacions a l’oci nocturn” per les prerrogatives sanitàries contra la Covid-19 i a un cert canvi del perfil del client durant la pandèmia. En tot cas, la propietat declara que actua de seguida avisant la policia i que, últimament, ha optat per mesures “encara més estrictes”, diu, com la instal·lació de sonòmetres a cada pis i “la presència de guàrdies”.
“Creiem que aquestes mesures i la recuperació de la normalitat turística postpandèmica millorarà molt aquesta situació”, confia la companyia. “Es va comprometre a posar seguretat privada, però la policia s’ha trobat que alguns caps de setmana no n’hi havia”, puntualitza Soto.
Retirada de llicències?
Farts pel que descriuen com una escalada d’incivisme i de disbauxa, veïns de la Catalana han sortit al carrer a protestar en els últims dies contra els apartaments. “Volem que els retirin totes les llicències. Aquest no és el barri que ens van oferir. Quan hi vaig arribar fa 10 anys, ens van dir que era una zona tranquil·la dins de la ciutat”, subratlla Caparrós.
Soto adverteix que treure els permisos no resulta fàcil. Segons la tinent d’alcalde, consten 23 sancions contra turistes per diferents actes incívics i dues multes contra la societat titular dels domicilis per dues infraccions molt greus en dos pisos diferents, insuficients per iniciar un expedient per desprendre’l d’autoritzacions. “Per retirar-ne una, ha d’haver comès tres faltes molt greus d’un sol tipus en un mateix pis durant un any”, indica Soto, que sosté que l’Ajuntament -sense una limitació pròpia de moment a la proliferació d’allotjaments per a viatgers- està lligat per la normativa del Govern català. “Tant de bo haguéssim pogut negar-nos a donar els permisos, però està reglat per la Generalitat. Si haguéssim pogut vetar i regular aquestes 22 llicències, ho haguéssim fet”, afirma.
Les llicències que s’apleguen al mateix immoble es van atorgar el 2018, just després que finalitzés la moratòria d’un any que l’Ajuntament de Sant Adrià va dictar per no concedir autoritzacions. La localitat té pendent des d’aleshores que entri en vigor una modificació del planejament urbanístic, que ha de servir per restringir que nous allotjaments se sumin als existents.
Soto apunta a la Generalitat pel retard en ratificar un topall propi per al municipi, que ha de prohibir que més d’un 20% dels habitatges d’una mateixa finca es dediquin a usos turístics, comenta la regidora. Precisament, la limitació es va estudiar arran del cas de l’immoble de la Catalana. Quan s’implanti, impedirà que es reprodueixi en un altre edifici, però no permetrà desmuntar l’escala que aplega una multitud d’apartaments turístics.
Els veïns desconfien dels arguments del govern municipal del PSC. No entenen com és que la companyia ho tingués tan fàcil per obtenir permisos i ara resulti tan complicat revertir-los. “No és normal que s’aixequés una moratòria i a l’endemà hi hagués 22 peticions de pisos turístics. Per què no van fer una pròrroga?”, es pregunta Caparrós. Al veïnat també preocupa que, sense que s’hagin resolt les molèsties pels apartaments, es prevegi la pròxima construcció d’un aparthotel de cinc plantes al barri.
El detonant que ha fet enrabiar els veïns va esclatar fa un parell de caps de setmana, quan un grup d’hostes als pisos de curta estada va excedir-se amb una festa: van començar a fer bullici un divendres a la nit al baix de l’edifici i no es va interrompre fins a les 8.30 hores de l’endemà. “Era un grup de 10 persones. Van venir la policia local i els mossos a cridar-los l’atenció, però van continuar amb la festa”, narraa Caparrós.
“Vam contactar amb la propietat per avisar-los que s’havia arribat a un punt crític, perquè portem moltes setmanes amb festes i baralles. Ens van dir que els rescindien de seguida el contracte. Dues persones de l’empresa van venir i els van dir que havien de marxar-s’hi, però s’hi van negar. Deien que havien pagat per estar-s’hi cinc nits. No van marxar i aquella nit van tornar a fer festa. Aleshores la gent es va afartar i va baixar a fer una cassolada al carrer. Ens van increpar. Fins i tot, un d’ells va tenir la barra de fer gestos demanant que els deixéssim dormir. Va provocar que alguns s’emprenyessin encara més”, reconeix.
