El sector immobiliari denuncia el fracàs de la reserva del 30% per a habitatge social de Colau

Demanen a l’Ajuntament que publiqui quantes llicències incorporen la polèmica mesura, que consideren un fracàs

El sector immobiliari ha engegat un nou embat contra la reserva del 30% de l’obra nova i de les grans rehabilitacions per fer-hi pisos socials, una mesura molt polèmica de la qual encara no se sap quins resultats ha produït sobre el mercat de l’habitatge de Barcelona gairebé dos anys després de la seva aprovació, segons denuncien diverses associacions. També recorden que, de moment, la modificació del Pla General Metropolità (PGM) només ha produït efectes negatius, com la pèrdua de valor dels solars.

L’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya (APCE), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, el Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona i Lleida, el Col·legi d’Agents de la Propietat Immobiliària de Barcelona, i l’Associació d’Agents Immobiliaris de Catalunya han fet un front comú per reclamar que es “facin públiques les dades de sol·licitud de llicències d’obra a Barcelona que incorporen la reserva del 30%”, que han reclamat sense èxit en diverses ocasions.

També critiquen l’Ajuntament de Barcelona perquè mai ha arribat a posar en marxa la comissió de seguiment que havia d’avaluar l’impacte de la modificació del PGM i de la reserva del 30% sobre el mercat barceloní, ja que un dels principals objectius era aconseguir que les promotores i les constructores privades contribuïssin a ampliar el parc d’habitatge protegit i assequible de la ciutat.

Reclamen més pisos públics

El sector immobiliari considera que l’Ajuntament de Barcelona va aprovar la normativa “sense tenir en compte que a Barcelona no es disposa de sol”, ja que a la ciutat només queda un miler de solars per edificar, dels quals 187 són de propietat municipal. També acusen el govern municipal de no construir prou habitatge públic perquè al mateix PGM s’indica que als terrenys de l’Ajuntament es podrien construir gairebé 7.000 pisos, la majoria de protecció oficial, sobretot a la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc) i a les Casernes de Sant Andreu.

Una vegada més, han defensat que el problema de l’habitatge a Barcelona se soluciona fent més pisos i mirant cap l’àrea metropolitana com a destí per a les famílies que no poden pagar els preus de la capital catalana. “Les grans tensions que registra l’accés a l’habitatge per a una gran part de les famílies tenen per origen el greu desequilibri entre una oferta molt reduïda respecte d’una demanda creixent, i l’absència de polítiques públiques ben dissenyades i dotades econòmicament, així com d’una paràlisi de la gestió de les administracions públiques”.

Pèrdua de valor

Una altra de les crítiques del sector immobiliari està enfocada en les conseqüències econòmiques de la reserva del 30%, que ha devaluat els solars i els edificis ja existents. Segons els seus càlculs, des de l’entrada en vigor de la mesura el valor patrimoni urbà de les promotores s’ha reduït un 26% de mitjana, la qual cosa suposa un problema important per als balanços de les empreses, que consideraven els solars com un valor refugi que podien posar com a garantia per obtenir préstecs o vendre a preus estratosfèrics en cas de falta de liquiditat.

La reserva del 30% també ha tingut efectes sobre les grans rehabilitacions –obres de reforma amb un cost igual o superior al 50% del valor d’una obra nova–, que estan afectades per la mesura si l’edifici té més de 600 metres quadrats i les fa “inviables” econòmicament. “L’anàlisi d’operacions concretes de rehabilitació integral d’edificis existents mostra que la nova normativa comporta que la rehabilitació deixa de ser viable tant per a la propietat vertical com per a l’horitzontal”, insisteixen.

Nou comentari