Dos col·lectius d’advocats porten els desnonaments oberts al Constitucional

L'Observatori DESC i el Col·legi d'Advocacia volen que el tribunal es pronunciï per primera vegada al respecte

L’Observatori DESC i la Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocacia de Barcelona (ICAB) portaran al Tribunal Constitucional els desnonaments oberts. Ho faran a través d’un recurs d’empara per un cas concret. L’advocat Sixte Garganté ha considerat aquest dilluns “d’extrema importància” actuar davant d’aquestes pràctiques, perquè les actuacions judicials, ha dit, han d’incloure “obligatòriament” el dia i l’hora del desnonament. En aquest sentit, les entitats han celebrat que el govern espanyol hagi aprovat un decret llei que, entre altres qüestions, modifica la Llei d’enjudiciament civil precisament per acabar amb els desnonaments oberts.

Segons Sixte Garganté, “les circumstàncies permeten tenir esperança” sobre aquest recurs, però ha matisat que tampoc “posaria la mà al foc”. L’advocat ha assegurat que el recurs té rellevància constitucional, però ha recordat que no hi ha hagut cap pronunciament constitucional sobre els desnonaments sense data i hora.

[r:1]

La directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, ha explicat que en el recurs al TC han desgranat diferents vulneracions de drets: la vulneració a una tutela judicial efectiva, en tenir una resolució sense data i hora; la vulneració del dret a la intimitat personal i familiar; la vulneració del dret a la inviolabilitat del domicili, i també de la integritat moral i física. 

Escorihuela ha comentat que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha considerat en algunes ocasions que “hi ha risc de patir tractes inhumans i degradants si un es queda sense casa”. Així mateix, també ha apel·lat al principi de seguretat jurídica i a la protecció dels menors. 

Des de la PAH han explicat que durant el 2018 tenen registrats 60 desnonaments oberts, però que hi poden haver més perquè que no tots “estan documentats ni són coneguts per l’administració”. 

Escorihuela ha afegit que no saben realment quants n’hi ha perquè només coneixen les dades a través de l’Ajuntament de Barcelona i no pels jutjats. Les entitats també han alertat que aquesta pràctica s’està estenent i generalitzant a altres ciutats catalanes.

Més informació

Nou comentari