“Farà dos anys que es van acabar de construir els pisos i si ens haguessin avisat que trigaríem tant a poder entrar al nostre, no l’haguéssim comprat segurament”, assevera Benito Cabeza. És un dels compradors dels habitatges de protecció oficial del carrer Cal Cisó 50-58 (Marina del Prat Vermell). Ell i la seva parella van avançar prop de 30.000 euros per una llar que no acaba d’arribar. Els han allargat per enèsima vegada el termini per donar-los les claus de casa seva: fins al juny, el mes en què es compliran dos anys de la visita al pis recent acabat. Des de llavors diversos embolics burocràtics els han fet la vida molt complicada.
Els últims mesos Cabeza ha hagut de pagar un lloguer cada cop més car en un pis que no li “agrada gens” i que, juntament amb una plaça de pàrquing, li suposa més de 1.000 euros mensuals. Un greuge que al juny acumularà uns 25.000 euros d’inversió imprevista. “Ja podria haver pagar la meitat de la hipoteca i, en canvi, encara no hem pogut fer cap tràmit amb el banc”, explica el frustrat propietari.
El que encalla els habitatges és que no se’ls ha pogut inscriure en el Registre de la Propietat durant quasi dos anys. I el promotor de l’obra, el Consorci de la Zona Franca (CZF), encara avui assegura que “tot està en marxa però no és possible dir un termini concret per procedir al lliurament dels habitatges”. Segons han explicat fonts del consorci a aquest diari, “són temes molt tècnics”, que barregen des dels drets de les finques adjacents a un desajustament en les mesures dels pisos que constaven al cadastre i les del Registre de la Propietat. “Ens han plantejat una sèrie d’esmenes”, apunta el consorci.
L’accés als edificis ha quedat protegit per tanques i per personal de seguretat. / D.C.
“Ho diuen com si el Registre de la Propietat fes esmenes sense solta ni volta, però això fa pudor a nyap”, protesta Cabeza. A més, recorda, el govern d’Ada Colau està en la mateixa situació que ells perquè es van reservar 32 dels pisos de la promoció per destinar-los a habitatge social. No entén com no han col·laborat més les dues administracions per agilitzar els tràmits. “Nosaltres som un parell de famílies que donem la tabarra que podem i no tenim força, però l’Ajuntament va comprar els pisos i tampoc no n’ha fet res“, es desespera.
Fonts municipals han subratllat al TOT Barcelona que es tracta d’una situació “excepcional” i que els tràmits corresponen al CZF, tot i que de manera institucional Ada Colau és la presidenta del plenari de l’ens. La part executiva, en canvi, la designa l’Estat i ara la seva màxima responsabilitat està en mans de Pere Navarro, exsecretari del PSC.
Entrega ‘sine die’
Els problemes, però, no són només pel retard en l’entrega d’uns pisos que en teoria ja serien aptes per viure-hi, sinó que els quatre compradors individuals també han patit un tracte deficient del Consorci, segons denuncien. “Diuen que ens han mantingut informats en tot moment, però no és veritat: hem hagut d’insistir nosaltres i sempre se’ns ha respost amb incerteses”, critica Benito Cabeza. “Mai ens han avisat de la situació de mutu proprio, els hem perseguit”, insisteix.
Han signat 7 pròrrogues de 3 mesos cadascuna. Primer se’ls va dir que el setembre-octubre de 2017 haurien de poder donar-los les claus, però un inconvenient amb els subministraments van endarrerir-ho. Un cop es va solucionar, se’ls va dir que l’entrega es faria l’estiu del 2018 i la nova data tampoc es va complir. Les petites pròrrogues els dificulten fer plans a llarg termini. “A més, sempre ens afegien la cua de ‘i si no voleu renovar podeu recuperar els diners'”, recorda la Itxaso, la parella del Benito, que considera que la institució els estava convidant a desistir.
Després de la inscripció al registre, faltarà la qualificació definitiva d’habtitatge protegit i activar els subministraments
Reconeixen que les últimes setmanes han mirat altres pisos perquè encara no tenen data ferma d’entrada a casa seva, però que tot el que han trobat és massa car. L’increment del valor de l’habitatge a Barcelona i l’àrea metropolitana ha disparat els preus i ha enfonsat les possibilitats d’adquirir un habitatge de les mateixes característiques per un preu similar. Ni a Cerdanyola, ni a Molins de Rei, ni enlloc. El Benito i la Itxaso van reservar-se el de la promoció del carrer Cal Cisó per 163.000 euros més IVA i no han trobat res de similar. El pis té més de 80 metres quadrats, dret a traster i plaça de pàrquing. “Ara bé, tothom ens deia que estàvem bojos venint a la zona de les antigues cases barates”, puntualitza l’home.
No tenen clar quan podran entrar-hi a viure, però saben que no serà ràpid. Encara s’han de resoldre els misteris burocràtics que s’arrosseguen des de fa més d’un any al Registre i després caldrà fer la inscripció definitiva com a habitatge de protecció oficial davant l’Agència de l’Habitatge de Catalunya –que pot allargar-se unes setmanes més– i activar els subministraments. “Si ho acabem aconseguint, serà la primera mudança que farem sense mandra”, resol Benito Cabeza.
