Dissabte és Nadal, però hi ha qui no celebrarà res. Dos d’ells són el Carlos Berrocal i la seva mare, de 77 anys. Aquest dilluns els Mossos d’Esquadra els han desnonat, per ordre d’un jutge que no ha tingut en compte ni l’informe de vulnerabilitat social dels serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona ni l’escrit de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), que havia demanat a l’estat espanyol aturar el llançament “per evitar possibles danys irreparables”. Malgrat tot, la petició de l’organisme internacional no és vinculant i no obliga a res. A hores d’ara no tenen on anar, després de 25 anys vivint de lloguer al mateix lloc.

L’Ajuntament havia ofert a la propietat el programa Reallotgem, una política social de la Generalitat que consisteix a pagar el lloguer a la propietat a canvi que els inquilins en risc de desnonament es quedin a la llar. Malgrat tot, l’amo del pis i del bloc sencer, un fons d’inversió anomenat Rontzerius S.L., s’hi ha negat, informen fonts municipals. Aquest ha estat l’últim desnonament de l’any a Barcelona, han denunciat el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH) i el Sindicat d’Habitatge de Gràcia.

A les 8.30 hores hi havia un centenar d’activistes al carrer Roger de Flor 209, a l’Eixample, amb l’objectiu d’aturar el llançament. Des del principi hi ha hagut presència policial, que no ha actuat fins passada una hora i mitja, quan agents de la Guàrdia Urbana han començat a tallar la circulació del trànsit en aquella zona. Ha estat en aquell moment quan una desena de furgonetes dels Mossos han ocupat completament el carrer i l’han acordonat, encapsulant a l’interior als activistes. Aleshores han començat a retirar, una per una i a estrebades, les persones concentrades, que feien un acte de resistència pacífica, assegudes a terra, davant del portal, i amb els braços entrecreuats entre elles, amb l’objectiu que els mossos no poguessin fer complir les ordres del jutge que ha autoritzat el desnonament. Agents policials han enregistrat imatges de la jornada i han identificat cadascun dels activistes presents, a més de filmar la premsa que informava sobre el fet.

“La situació és dura. Al principi tenia frustració, després pena, però ara em fa ràbia. Això fa que potser no m’ensorri, però quan penso en el recorregut del meu cas em costa pronunciar les paraules, se’m fan nusos”, explica Carlos Berrocal, que considera que el sistema “falla”: “He treballat 15 anys, tot el que se’m demanava ho feia, legalment vaig complir amb les meves obligacions i ara veig que no es compleixen els meus drets: soc una persona vulnerable, em neguen l’ingrés mínim, l’accés a l’habitatge… alguna cosa no funciona“.

La propietat va canviar i va decidir no renovar els lloguers

El 2017 al Carlos se li va acabar el contracte de lloguer. Allà va saber que l’amo del seu pis havia canviat de mans. Parlant amb veïns va veure que no només no li havien renovat a ell, sinó que tampoc a la resta de persones del bloc, amb l’única excepció dels cinc veïns que encara tenen un contracte de renda antiga i, per tant, indefinit. Segons el seu testimoni, es va rebutjar signar un nou lloguer a 28 pisos. “Ens vam assabentar que la intenció de la propietat era reformar i vendre els pisos“, explicar Berrocal.

La primera denúncia va arribar el 10 de desembre de 2019, per finalització del contracte. “Vam fer molts intents de negociar amb la propietat, però no es va aconseguir res”, diu. Al mateix temps, Berrocal i la seva mare van fer els tràmits per inscriure’s al registre de sol·licitants d’un habitatge de protecció oficial (HPO) i van demanar figurar a la llista de la mesa d’emergència de l’habitatge que té el mateix consistori. L’Ajuntament explica al TOT Barcelona que han parlat amb la propietat per tal de suspendre el desnonament i trobar una alternativa.

En tot aquest procés la majoria de veïns i veïnes del bloc han marxat, cansats de la mala relació amb el canvi d’amos, explica Berrocal. “Hi ha hagut obres, sicaris… què pots esperar de la propietat?”, es pregunta. Des d’aleshores ha patit tres intents de desnonament, que s’han aturat als jutjats, i un que va aconseguir aturar davant la porta mateixa de casa seva, gràcies a l’ajuda dels activistes en defensa al dret a l’habitatge. Aquest dilluns, finalment, no ha estat possible.

És casa nostra. La voluntat de quedar-nos allà és perquè la meva mare té una edat, té un arrelament al barri, els metges els té aquí”, narra l’afectat. “No és que no vulguem marxar, és que no tenim alternativa”, afegeix.

Desnonament d'una família vulnerable aquest dilluns al carrer Roger de Flor 209, a l'Eixample / ESM
Desnonament d’una família vulnerable aquest dilluns al carrer Roger de Flor 209, a l’Eixample / ESM

Van seguir pagant el lloguer

Mai es van negar a pagar el lloguer. Fins i tot negociar unes noves condicions, però la propietat mai va accedir. És per això que ells van decidir quedar-se al pis on han viscut sempre i seguir pagant els 600 euros de lloguer. Malgrat tot, quan va arribar la primera data de desnonament, a finals de 2019, van deixar de pagar, perquè no sabien si l’endemà haurien de marxar de casa. Poc després va arribar la pandèmia i encara va afegir més problemes a la família. “Amb la Covid l’economia familiar va minvar i jo vaig perdre la feina”, diu Berrocal.

Des d’aleshores viu amb insomni. “No dormo. Ho faig al bus, quan m’assec, quan estic esperant alguna cosa…”, admet Berrocal. De fet, abans del desnonament ja havia guardat els objectes importants i necessaris en caixes. I de cara a dissabte, incertesa absoluta. “Ni recordava que era Nadal”, assegura. “Arribarà el dia i en algun lloc estarem, amb la veïna de dalt o amb algú. Els sis que quedem al bloc som un nucli familiar, però de veïns”, explica.

Comentaris

    Jordi Martí Desembre 20, 2021 | 20:43
    Com s'ha de fer??? Tinc una senyora vulnerable al meu pis ja fa 3 anys que no cobro el lloguer, relloga i tothom viu a costa meva. Merda de vulnerables !!!!! Merda de país! Merda de notícies

Nou comentari