Els jardins de Ca l’Aranyó és el punt d’inici d’una ruta crítica que aquest diumenge es fa al districte tecnològic del 22@. El 22@ “no funciona” i necessita un replantejament que inclogui les necessitats del veïnat, diuen els organitzadors de la ruta, que aquest diumenge fan passar els assistents per l’Edifici Diagrama, al carrer de Pere IV, per Almogàvers, 214 o Àlaba, 111; tres espais que formen gairebé 33.000 m² d’edificis en desús al Poblenou. Aquesta dada és només un tastet del darrer informe de l’Observatori dels Barris del Poblenou, que alerta que quatre de cada deu oficines del 22@ estan buides. Una xifra que els impulsors de l’estudi creuen que augmentarà en els pròxims anys. I és que actualment només s’ha executat una tercera part del 22@ dissenyat l’any 2000. “Si no hi ha empreses per assumir l’espai actual, imagina’t quan estigui tot construït”, avisa en conversa amb el TOT l’arquitecte i portaveu de l’Observatori, Albert València.
Des de la plataforma apunten que els resultats de l’informe qüestionen la viabilitat de crear un ‘Sillicon Valelley català’ en aquesta zona del Poblenou, una idea il·lusionant en un inici, però que ara genera dubtes, també entre els empresaris de la zona. És més, el 22@ Network Barcelona, que agrupa les empreses instal·lades al districte tecnològic, admet obertament que hi ha oficines que han quedat obsoletes i que no compleixen els estàndards de qualitat actuals. Ara bé, com és que s’ha arribat a aquest punt? Segons l’Observatori, les empreses ja no edifiquen per llogar, sinó que simplement hi inverteixen perquè “els és més rendible tenir els diners en un edifici buit que al banc“. “Això les empeny a comprar edificis del 22@ encara que després no en treguin un rendiment econòmic”, apunta València. Un canvi d’estratègia empresarial que ha provocat que actualment hi hagi 336.203 m² d’oficines buides al Poblenou, segons les conclusions de l’estudi. L’augment del teletreball impulsat des de la pandèmia i un “excés d’optimisme” en el plantejament inicial també haurien ajudat a assolir aquesta xifra.
Els darrers cinc anys, claus per arribar a on som ara
L’estudi assegura que 185.753 m², la meitat de la superfície buida total (55%), s’ha construït en els últims 5 anys. Una situació que València vincula a la sobreexplotació d’oficines d’abans de la pandèmia. “Els primers anys costava que s’invertís. Per això hi ha equipaments públics al 22@, perquè va ser l’administració qui va intentar animar el marcat traslladant-se en aquesta zona. Cap al 2016 creix la demanda i el projecte comença a tirar amb la construcció d’oficines a dojo. Però l’any 2019 s’arriba al pic de demanda. I el 2020, la patacada. Ja no hi ha tanta demanda, però l’onada de construccions d’abans de la pandèmia continua fent-se. S’ha anat fent les oficines llavors programades i ara en tenim una sobreoferta”, explica l’impulsor de l’estudi.
Des de l’Observatori lamenten que hi hagués “massa optimisme”, encara que no creuen que a l’altra banda del taulell vegin aquesta situació com un fracàs. “Per als impulsors del 22@ han estat uns anys fantàstics perquè s’ha construït a un ritme molt alt. Però el projecte no s’acaba de veure al carrer; la majoria de solars estan buits, l’altra part no s’ha transformat i el que ja està construït, una gran part està buit”, insisteix València.
I des de l’Associació de Veïns del Poblenou, una de les més antigues de Barcelona, reforcen la imatge que dibuixa València. El president de l’entitat veïnal, Joan Maria Soler, apunta al TOT que “el 22@ era un barri poc articulat i amb poca vida social”. Veu “positiu” que hi hagi oficines i activitat productiva, però recorda que aquesta activitat empresarial “ha d’anar acompanyada de nous comerços, habitatges i més vida, en general”. “El monocultiu d’oficines no dona vida els caps de setmana i empobreix el barri. I si a més estan buides, malament”, sentencia Soler.
La ‘trampa’ de l’habitatge
Segons el resum presentat amb la Modificació puntual del Pla General Metropolità del 2022, fins a l’any passat s’havien construït 1.973 habitatges del 22@ original del 2000, la meitat dels que hi havia previstos. El grau d’incompliment és elevat, però els activistes asseguren que el principal problema del pla original era que “es podia fer molt poc habitatge”. Amb la modificació, els veïns van aconseguir que l’habitatge protegit guanyés pes al 22@. Actualment, per cada set edificis d’oficines que es creïn, tres han de ser habitatges assequibles. Una ràtio 70-30 que afecta, això sí, un percentatge petit del tot el pla i que, malgrat no convèncer del tot el veïnat, es veu com un “mal menor”. Tot i el canvi, els veïns segueixen pensant que l’augment del parc públic d’habitatge al Poblenou és la tasca pendent del 22@, i la crisi de les oficines buides encara els fa estar més convençuts.
Coincidint amb l’informe, les empreses instal·lades al 22@ han obert la porta a convertir algunes oficines buides en habitatges. Una opinió inesperada per a tothom i que ha sacsejat el debat sobre el model. Tant, que el mateix alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha fet una crida a la calma, al·legant que un pla urbanístic no es pot canviar de la nit al dia. “És normal que l’Ajuntament reaccioni amb prudència, però el problema és la quantitat d’oficines que encara estan per fer. Per tant, s’ha de tornar a obrir el debat encara que ja es fes fa poc”, manté València, que admet, en tot cas, que s’ha d’esperar tres anys entre modificació i modificació i que, per tant, caldrà esperar. “Hi ha temps per treballar-la amb calma”, diu l’activista al respecte. I avisa: un futur canvi del pla urbanístic no ha de servir perquè les empreses del 22@ puguin convertir els espais buits en habitatge de lliure mercat.
L’Associació de Veïns també s’oposarà frontalment a un canvi de model que no inclogui més habitatge protegit al barri. “Al Poblenou, la població no pot accedir als preus que hi ha ara al mercat. Són fonamentals aquests espais i el 22@ era una oportunitat per crear-ne. Estem en aquesta lluita”, diu Soler. “La modificació va augmentar la capacitat d’habitatge públic, però també va obrir la porta al fet que hi hagi habitatge lliure. No volem que els inversos aprofitin l’informe de l’Observatori per pressionar de cara a una futura modificació que permeti crear habitatge lliure. Ja han aparegut notícies en aquest sentit i hi estem en contra”, sentencia l’històric líder veïnal del Poblenou.
