Pressió per l’esquerra al govern de la Generalitat perquè aclareixi la postura dels Mossos d’Esquadra en els desnonaments. Com a reacció a la informació del TOT Barcelona que detallava com aquest mes d’agost han arribat desenes de denúncies contra persones que s’havien plantat a la porta de diversos edificis per intentar evitar desnonaments a finals de l’any passat, espais polítics com els comuns i la CUP han reclamat a l’executiu de Pere Aragonès que es desmarqui d’aquesta pràctica.
Els primers a marcar perfil han estat els cupaires, que tant des de la formació barcelonina com des del compte que abraça el conjunt dels Països Catalans han apressat ERC i JxCat a prendre una decisió. “El Govern ha de resoldre urgentment com vol abordar la qüestió de l’habitatge: garantint drets o imposant multes a qui defensa els drets“, ha expressat en un breu comunicat a Twitter la formació anticapitalista. Des d’Endavant Barcelonès s’ha anat més enllà i s’ha reclamat la “retirada de totes les multes” imposades mitjançant la coneguda com a llei mordassa contra aquests col·lectius.
També han barrejat el toc d’atenció parlamentari i municipal els comuns. D’una banda, la diputada Susanna Segovia, d’En Comú Podem, ha etzibat: “Així es com la Generalitat treballa amb els moviments de defensa del dret a l’habitatge”. Des de l’Ajuntament de Barcelona, la regidora d’Habitatge, Lucía Martín, ha estat més contundent i ha assenyalat la “incompatibilitat” de garantir el dret a una llar i la tramitació de sancions per intentar evitar un desnonament de manera pacífica. Per Martín, aquestes sancions “intenten atemorir i fer callar” les persones que cada dia defensen el dret a l’habitatge “al carrer”.
La regidora de Barcelona en Comú ha enviat també el seu suport als col·lectius afectats. Segons ha pogut constatar, actualment, hi ha desenes de sancionats que formen part d’agrupacions com la Xarxa d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, al Sindicat d’Habitatge del Raval, a la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, al Grup d’Habitatge de Sants i a la PAH de Barcelona. Per tot plegat, Lucía Martín ha carregat contra l’executiu d’Aragonès: “És intolerable que el nou govern de la Generalitat apliqui la llei mordassa per multar veïnes que aturen desnonaments pacíficament”.
Si bé els fets denunciats pels Mossos d’Esquadra corresponen als últims mesos de l’anterior govern català, en aquell moment l’executiu el formaven els mateixos membres de la coalició actual, JxCat i ERC. Així i tot, els expedients sancionadors només han fet que començar a caminar, ja que encara estan arribant les notificacions als afectats. En la majoria de casos, els fets descrits per la policia per justificar la denúncia són molt similars. Es tracta d’atribuir “obstrucció a l’autoritat” a les persones que no es van moure d’una porta i que es mantenien amb els braços entrellaçats en el moment que s’intentava dur a terme un desnonament judicial. Finalment, tots ells van ser retirats per antiavalots i es va executar el desnonament. Aquesta tècnica de resistència col·lectiva, que fa anys que els col·lectius antidesnonaments apliquen, fins ara no els havia suposat denúncies per se. Ara, en canvi, s’ha convertit en motiu suficient per aplicar 601 euros de sanció a cada persona que formés part d’aquelles pinyes.
