La vida no ha estat fàcil durant els darrers dos anys al número 84 del carrer de Tarragona, conegut com a Bloc Tarragona. Veïns com l’Enric Núñez, que va arribar a aquest edifici del barri de l’Esquerra de l’Eixample l’any 2000, quan el lloguer no arribava als 400 euros, han hagut de conviure aquest temps amb fins a 35 pisos turístics a la comunitat. Ell en té un just a sobre, al pis de dalt, i un altre al costat, porta amb porta al mateix replà. Les incidències són contínues: sorolls, festes o altres incidents, com ara que els turistes que s’allotgen en aquests pisos arribin borratxos de matinada, truquin a altres timbres o vomitin en espais comuns de l’edifici, com les escales o el celobert. “Un soroll, una portada, crits… insuportable”, assegura en declaracions a l’ACN. Malgrat les molèsties contínues i que en aquestes gairebé tres dècades ha vist com es triplicava el seu lloguer, marxar no sembla una opció. “Quan se m’acabi el contracte tindré 86 anys. Si no me’l renoven, on aniré?”, lamentava fa un any en un reportatge al TOT Barcelona.
En paral·lel a aquest particular martiri, la pugna judicial continua entre l’Ajuntament de Barcelona i la propietat del bloc, la immobiliària Gallardo, que vol convertir els seus 120 habitatges en pisos turístics. De fet, segons les darreres dades revelades aquest dissabte per l’ACN, actualment consten 10 sentències favorables al consistori i 7 contràries i tant el consistori com la propietat han recorregut contra les sentències que no els són favorables. Enmig d’aquest torcebraç trobem el Sindicat d’Habitatge de l’Esquerra de l’Eixample, que dona suport els veïns afectats i demana la renovació de tots els contractes de lloguer que hi ha ara al bloc, tot exigint la revocació de les llicències turístiques.
Víctimes d’una escletxa judicial
Cal recordar que el calvari d’aquests veïns de l’Esquerra de l’Eixample va començar l’abril del 2023, quan es van assabentar que, gràcies a una escletxa judicial, un jutge havia donat permís a la immobiliària Gallardo per obrir els 120 pisos turístics. En concret, es van aprofitar de l’anul·lació per part del TSJC per un defecte de forma l’any 2019 del Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) impulsat pel govern de Colau i que limitava aquesta tipologia d’usos. Més tard, l’Ajuntament va aconseguir suspendre 78 llicències i, per tant, van quedar-ne 42 per a usos turístics. El febrer del 2024 hi havia 33 pisos turístics actius, llogats per uns 3.000 euros la setmana, tres en obres i sis més en un estat que aleshores desconeixien. Aquesta xifra s’ha incrementat fins als 35 habitatges d’ús turístic (HUT) en poc més d’un any.
Aquests pisos amb llicència són els que no han pogut encara ser revocats perquè el consistori, en les diverses inspeccions fetes, no va poder demostrar que, entre el moment de la vigència del comunicat d’HUT i els tres mesos posteriors, no s’havia iniciat l’activitat turística. En els altres casos sí que es va produir la declaració d’ineficàcia dels comunicats i es van poder iniciar els expedients de revocació perquè l’habitatge no es va destinar a lloguer turístic durant aquest termini de tres mesos que marca la Llei de facilitació de l’activitat econòmica.
