Els veïns del bloc Venus mai havien arribat tan lluny. O almenys mai ho havien fet en unes condicions com aquestes. Les prop de 240 famílies que resideixen en aquest edifici ubicat al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, a escassos metres de la frontera amb Barcelona, s’acosten cada cop més a l’abisme sense saber si aquest serà l’episodi definitiu que acabi amb el promès enderroc o si l’odissea que han viscut durant els darrers 20 anys encara els depara un capítol més.
L’oficina tècnica que ha d’estudiar els casos de cadascun dels inquilins ja ha completat gairebé tres quartes parts de les entrevistes amb els residents, un tràmit que precedirà a la taxació dels habitatges per a la seva expropiació, l’escull que ja va paralitzar la demolició del bloc l’any 2015.
“Això ja és més del que hem tingut mai, però no pensem conformar-nos amb les engrunes que ens deixi el Consorci de la Mina”. Aquestes contundents paraules són de Paqui Jiménez, una de les veïnes del bloc i la portaveu del col·lectiu d’afectats. Jiménez va ser una de les veus que va liderar la lluita per reactivar l’enderroc de l’edifici després d’una dècada de bloqueig i té molt presents els fets ocorreguts ara fa set anys, quan les negociacions entre inquilins i administracions es van trencar per diferències amb la taxació dels habitatges.
“Aleshores només teníem l’opció d’hipotecar-nos i pagar els prop de 40.000 euros que demanaven pel reallotjament o marxar. La cosa ara serà diferent”, augura la portaveu, que confia que les autoritats hagin après dels errors per evitar haver de recórrer a una via judicial que només allargaria l’agonia els veïns.
Venus: 240 casos diferents
Per primer cop en molts anys, la situació del bloc Venus sembla avançar a pas ferm i decidit cap a una resolució. La bona feina de la desena de professionals que conformen aquesta oficina tècnica ha deixat gairebé en un segon pla el fet que es posés en marxa amb un any de retard. Precisament, Jiménez és una de les inquilines que ja ha estat entrevistada per part de l’equip. Si ha de triar, aquesta veïna té molt clar que marxarà del que ha estat fins ara el seu barri. “Jo no vull que em reallotgin a la Mina. No crec en el sistema i ara que tinc la possibilitat de marxar, no la deixaré passar“, assegura.
El cas de la portaveu és un dels 240 diferents que estan analitzant els tècnics. Entre les casuístiques diverses que té sobre la taula l’oficina hi ha per exemple la situació d’una vintena de famílies del bloc que per falta de recursos no han pogut acceptar en herència el pis on actualment resideixen. La complexitat de cada llar fa complicat poder posar una data per a la resolució dels primers casos amb l’arribada de les cartes d’expropiació. Les previsions més optimistes parlen d’una primera tongada d’enviaments el novembre vinent.
Un avís per a navegants
La nova fornada de taxacions serà el punt d’inflexió que pot canviar no només la història del bloc en si mateix, sinó la de tot el barri de la Mina. Després d’anys de litigis i d’un estira-i-arronsa etern entre veïns i administracions, la ratificació de l’enderroc de l’edifici suposaria un reconeixement a la constància i a la importància de l’organització veïnal en una zona on les entitats semblen tenir cada cop menys presència. Tingui el desenllaç que tingui, l’exemple dels residents del bloc Venus serà un avís per a navegants per a la resta del barri, on els veïns d’altres edificis com el Saturn esperen amatents aquest impuls que els permeti millorar les seves condicions de vida.
La via judicial, paralitzada
El resultat de l’anàlisi individualitzat de cada cas marcarà el rumb i també servirà per fixar un calendari que per ara situa els primers reallotjaments a finals del 2023 i la demolició de l’edifici de cara a l’any 2026. Si les discrepàncies per les taxacions dels pisos tornen a aflorar, els veïns es reserven un as sota la màniga que en certa manera és com una assegurança de vida. Parlem de la demanda presentada per una trentena de famílies de l’edifici pels danys morals i els perjudicis provocats per les precàries condicions en les quals s’han vist obligats a viure durant aquests anys.
“Si no hi ha acord, acabarem de posar la denúncia. Aquí seguirem donant guerra fins a l’últim sospir”, avisa Jiménez, que remarca que si s’ha de recórrer un cop més al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) no els tremolarà el pols. Les paraules de la portaveu denoten una tranquil·litat que feia temps que no es veia entre els veïns del bloc, com si sabessin que aquest cop tenen les de guanyar. “Aquí hem viscut situacions molt dures i això no s’oblida fàcilment. Només esperem que aquest cop sigui el definitiu”, sentencia.
