A tocar de la plaça de Sants, s’obren diversos carrerons que encara conserven algunes casetes baixes. Un d’aquests és el carrer de Salou, una via pacificada que sembla escapar del bullici de la carretera que connecta amb Collblanc. Algunes de les finques com la que s’erigeix al número 7 es remunten fins al segle XIX. Concretament, segons indica el mateix forjat de la porta d’entrada, fins al 1877. En aquest edifici de tres plantes, set pisos i un local hi viuen actualment sis famílies, almenys tres de les quals des de fa tres dècades. És el cas de la Rosa Rosa, una dona de seixanta-quatre anys que encara conserva el contracte de lloguer que va signar el gener del 1993 per unes 360.000 pessetes l’any. Des d’aleshores, la inquilina ha viscut als baixos de l’immoble sense tenir pràcticament cap contacte amb el propietari històric del bloc, la família Punsola. “Aquí només van entrar operaris un cop que es van embussar les canonades. La resta de reformes i manteniment l’hem anat fent nosaltres a poc a poc al llarg dels anys”, explica. Fins a tal punt va arribar la desconnexió entre arrendador i llogaters que, fins fa uns mesos, la finca encara no tenia aigua corrent i funcionava amb uns dipòsits que hi havia instal·lats al terrat.
Tot va canviar el 6 de setembre del 2023. Rosa va rebre una carta dels hereus del primer propietari informant-la sobre la finalització del contracte i oferint-li la possibilitat de prorrogar-lo amb una pujada d’uns 120 euros. Fins aleshores, el lloguer s’havia anat renovant automàticament sense que hi hagués cap contacte entre ambdues parts. La dona va sospitar en un primer moment, però va retornar signat el document acceptant la proposta. La Yolanda Vidal, de setanta-dos anys i una altra de les veïnes fa tres dècades que viu a l’edifici, va rebre un missatge idèntic i també va donar el seu vistiplau a l’augment. Un any després, arribava una nova comunicació de la propietat, aquest cop per anunciar que la companyia Aleric seria l’encarregada de gestionar a partir d’aquell moment el lloguer. A principis d’aquest 2025, comencen les primeres visites de representants dels nous gestors als inquilins. A alguns es presenten com a nous propietaris, a altres com a administradors, però en tots els casos el missatge era el mateix: volien que a finals d’any estigués l’edifici completament buit. La notícia agafa a contrapeu els llogaters, que feia poc més d’un any que havien signat la pujada. El següent pas va ser l’enviament dels burofaxos a dues de les famílies del bloc informant de la no renovació de contracte i donant un termini màxim per a l’entrega de claus.
Obres i manca d’alternatives reals
Després del xoc inicial, els veïns van decidir començar a mobilitzar-se i van trobar en el Grup d’Habitatge de Sants l’assessorament que buscaven. Gràcies a això van descobrir que la companyia Aleric no només portava la gestió dels lloguers, sinó que havia comprat l’immoble a la família Punsola per després vendre’l el passat mes de març al fons Second House, un entramat empresarial fundat el 1994 que és propietari de més d’una desena de blocs de pisos repartits per la capital catalana. Els nous propietaris fa temps que estan en el punt de mira d’entitats com el Sindicat de Llogateres pel seu modus operandi, que consisteix precisament en l’adquisició d’edificis sencers amb l’objectiu de buidar-los, renovar-los i vendre’ls revalorats. Com amb els altres dels seus actius immobiliaris, el fons ha tirat pel dret amb les obres de reforma de l’immoble, substituint el sistema de dipòsits per aigua corrent i amb treballs a la façana posterior, on els operaris han instal·lat uns baixants i una gran bastida que la cobreix sencera. També han remodelat completament l’únic dels pisos que ja estava buit. Malgrat l’avenç que suposa el canvi en el subministrament, els llogaters alerten que encara no han posat els comptadors i denuncien que la propietat es nega a informar-los de tots els treballs que pretenen dur a terme a la finca.
Pel que fa als contractes, una de les veïnes el té vençut des del març i podria rebre aviat la demanda de desnonament, mentre que el de Vidal conclou el pròxim 14 d’octubre. En ambdós casos, la propietat s’ha negat a abordar una negociació conjunta amb tots els afectats i només està oberta a explorar solucions individuals. De fet, després que els veïns pengessin pancartes als balcons i finestres denunciant la situació, el fons va enviar un correu alertant que “no reconeixen com a un interlocutor vàlid cap organització o col·lectiu” i que no prendran decisions “sota pressió pública, mediàtica o activista“. Sobre les alternatives a la no renovació del contracte, els propietaris ofereixen als inquilins la compra del pis “per sota del preu de mercat”, una compensació econòmica per marxar o acompanyament per trobar un nou habitatge. “Estic jubilada i visc amb la meva filla, que sí que treballa, i la meva neta. Si em poguessin donar una hipoteca a bon preu m’ho pensaria, però és que em demanaven 255.000 euros per un pis que encara té el lavabo a la galeria…”, assenyala Vidal, que assegura que la indemnització que li van plantejar era de 5.000 euros i els pisos que li oferien no complien amb els mínims que demanava tenint en compte que té una minusvalidesa acreditada. L’opció d’un lloguer amb dret a compra que els va plantejar la llogatera també va ser rebutjada.
En el cas de Rosa, la vinculació amb el pis on ha viscut mitja vida amb la seva família vencerà el gener del 2026. “Hem estat mirant pisos per mudar-nos, però és inviable. Si haguéssim trobat un que poguéssim pagar, no m’ho hauria pensat. Aquí em veus molt sencera, però la processó va per dins“, reconeix la dona, que, malgrat el desgast de tot plegat, no vol donar el seu braç tòrcer. Tampoc ho vol fer Vidal, que encara el seu particular compte enrere amb una enteresa estoica. “Mentiria si et digués que no he tingut por a un desnonament, però, com que la cosa s’està allargant tant i hem vist que en altres casos s’ha pogut aturar, resistirem fins al final”, sentencia. Més enllà del pis buit, hi ha un altre inquilí d’edat avançada i contracte de renda antiga que dona suport a la causa i a qui fins en dues ocasions li ha caigut part del sostre del seu domicili a causa de les filtracions d’aigua que afecten tot el bloc. També hi ha una veïna més que sembla haver decidit mantenir-se al marge. L’últim dels habitatges fa temps que ha estat denunciat per la comunitat a l’Ajuntament de Barcelona davant les sospites de què es tracti d’un pis turístic il·legal.
Una doble victòria per a l’esperança
Els veïns del número 7 del carrer de Salou han encetat la seva croada particular contra Second House emmirallant-se en el cas dels blocs del carrer de Tapioles i d’en Cortines. Aquests dos edificis ubicats al Poble-sec i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, respectivament, també van ser comprats pel mateix fons amb l’objectiu de buidar-los, reformar-los i revalorar-los. Després de dos anys de lluita, protestes i de patir un verdader calvari amb les obres, els inquilins van aconseguir que la propietat claudiqués a finals dels 2024 i acceptés renovar els contractes de totes les famílies amenaçades, en una demostració del poder de l’agermanament contra l’especulació amb pocs precedents a la capital catalana.
En el cas dels veïns carrer de Tapioles, quatre llogaters van renovar per set anys el seu contracte vençut, una família més ho va fer amb un lloguer social i una altra té garantida la continuïtat quan conclogui el contracte encara en vigor. També es va aconseguir la subrogació indefinida per a una inquilina de seixanta-un anys que havia viscut tota la seva vida en un dels habitatges de la primera planta de l’edifici. Veia perillar casa seva perquè no podia posar al seu nom el lloguer que va signar fa dècades el seu pare, mort des de feia tres anys. Pel que fa al bloc del carrer d’en Cortines, una família va aconseguir un contracte de set anys i també es va signar un lloguer social amb una altra que feia prop de 16 anys que vivia a l’edifici.
1 
