1.718.149 barcelonins. El padró més alt de la història de la ciutat. Aquests eren els resultats del darrer estudi del cens del Departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament que es van fer públics a mitjans del passat mes de gener. L’informe recollia un increment de població de l’1% respecte a les xifres de l’exercici anterior i també confirmava que els residents a la capital catalana nascuts a l’estranger s’havien multiplicat per set en poc més de dues dècades, arribant als 573.000 ciutadans. Ara bé, entre les dades facilitades n’hi havia una en concret que realment preocupava els especialistes: l’augment desmesurat dels empadronats sense domicili fix. El consistori ja feia un temps que anava darrere d’aquestes estadístiques, després de constatar que des del 2015 s’havien multiplicat per dotze les persones registrades sota aquesta tipologia, assolint el sostre de 45.913 residents aquest darrer any.
Amb la voluntat d’aprofundir una mica més en aquests números i identificar les dinàmiques que expliquen aquest creixement exponencial, l’executiu encapçalat per Jaume Collboni va encarregar a la companyia KSNET un estudi enfocat des del vessant de les prestacions socials i del seu impacte en el padró municipal. Les conclusions d’aquesta investigació -basada en les dades administratives i complementada amb informació obtinguda tant dels diferents serveis i oficines municipals com d’entitats del tercer sector- s’han presentat aquest dilluns en una sessió específica a la seu de l’Institut Municipal de Serveis Socials i permeten identificar tres causes principals que han contribuït en diferent mesura a aquest augment: la crisi de l’habitatge, un efecte crida cap per a ciutadans d’altres municipis de l’àrea metropolitana on s’estan posant traves per empadronar-se i un desajust entre la situació residencial real dels barcelonins i els registres de padró. La raó de fons que engloba les tres és la precarietat i, concretament, la por a perdre d’una manera o altra l’accés a prestacions socials, sigui a la capital catalana o a la localitat on aquestes persones tenen el seu domicili en realitat.
22.000 barcelonins als llimbs
Una de les dades més clarificadores d’aquesta disfunció que existeix amb el padró la trobem en el darrer informe del cens d’habitatge a la ciutat, que es fa cada deu anys i que data del 2021. En aquell estudi, es va constatar que a Barcelona hi havia un total de 671.178 llars. Tanmateix, aquesta xifra era superior a la del nombre d’habitatges principals que figuraven al registre, que era un 3,5% inferior. Això implica que, ara fa quatre anys, prop de 22.000 ciutadans censats o bé compartien pis o bé directament no residien a la capital catalana. Per entendre el perquè del primer supòsit, l’estudi de l’Institut Municipal de Serveis Socials ha constatat que l’augment sostingut dels preus del lloguer i la crisi entre l’oferta i la demanda han provocat un empitjorament en la situació econòmica de moltes famílies, ja que la ciutat no té prou solucions assequibles per al gruix d’afectats. De fet, si analitzem el mercat immobiliari barceloní, només el 15% de l’oferta de lloguer és inferior als 1.000 euros al mes, mentre que més del 60% supera els 1.400. Aquest escenari força els afectats a cercar alternatives que molts cops són incompatibles amb els requisits i criteris exigits per empadronar-se en un domicili, de manera que opten per l’opció de fer-ho sense un lloc fix.
Pel que fa als censats al padró barceloní que no residien a la ciutat, l’informe reconeix que la capital catalana posava fins ara més facilitats per acreditar aquesta vinculació amb el territori, tot permetent l’empadronament a persones tot i que no hi visquessin perquè poguessin “accedir als ajuts i acreditacions necessaris”. Això es va traduir en una espècie d’efecte crida per als ciutadans de municipis de l’àrea metropolitana on s’estan posant traves a l’empadronament, tot i que aquest està garantit per Llei com un dret de la població. Només en dos anys, des del 2022 fins al 2024, 4.832 persones de la demarcació barcelonina van demanar formar part del cens de la capital catalana, la majoria dels quals provinents de ciutats on les polítiques amb el padró han aixecat polseguera i denúncies per part de diverses entitats socials.
Inspeccions, múscul municipal i una carta als Reis
Amb l’objectiu de poder aconseguir aquesta foto fidedigna del nombre de persones que viuen al municipi, les àrees d’Acció Social i Drets Socials de l’Ajuntament van decidir incorporar ara fa un any i mig tota una sèrie de modificacions en els criteris per a l’obtenció de l’informe de coneixement de residència (ICR), un document que efectivament acredita que la persona viu a la ciutat. Es va optar per ampliar el nombre de revisions i inspeccions, que fins aleshores eren aleatòries i van començar a ser obligatòries. Quan es va començar a introduir els canvis sobre el terreny, un 70% dels controls de domicili acabaven amb resultat negatiu, és a dir, que no es podria comprovar que la persona inscrita vivia en el lloc indicat. Aquest percentatge s’ha aconseguit reduir des d’aleshores fins al 40% del total d’inspeccions, una davallada substancial, però que encara té recorregut per millorar.
En paral·lel, el consistori va apostar per ampliar el circuit destinat a facilitar l’empadronament habilitant fins a 48 centres de serveis socials on es poden fer aquests processos. Tot plegat per garantir que ningú hagi d’esperar més de dos mesos i mig per obtenir un certificat ICR, siguin persones sense llar o sense domicili fix. Pel que fa als ciutadans que per raons diverses constaven al registre com si visquessin en un local o establiment de la ciutat, l’executiu fa un temps que els ha començat a donar de baixa del padró per regularitzar la seva situació, un fet que diverses entitats del tercer sector han denunciat per l’allau de tràmits que suposa i la situació d’extrema vulnerabilitat en la qual queden alguns dels afectats mentre no se’ls torna a censar. L’administració nega la major en aquest cas, assenyalant que s’estan posant tots els esforços per garantir que aquest temps d’espera no sigui superior a aquests tres mesos.
Més enllà d’aquestes mesures, l’Ajuntament treballa també per homogeneïtzar la terminologia que s’utilitza per accedir a certes subvencions, donat que s’ha detectat que “moltes persones podrien estar optant per empadronar-se sense domicili fix perquè segons com estigui conceptualitzada una determinada ajuda pot no estar recollida la situació d’exclusió residencial en què es troben”, remarca Sonia Fuertes, comissionada d’Acció Social del consistori. Per això, consideren que és molt important diferenciar el que és una unitat de convivència, d’una unitat econòmica o una unitat familiar a l’hora de determinar qui pot rebre una determinada prestació. Sobre el bloqueig a l’accés al padró que es dona en altres municipis metropolitans, Fuertes assegura que Barcelona “té un compromís claríssim en fer efectiu aquest dret” i disposa dels “circuits per garantir-lo al màxim possible”, però puntualitza que “seria desitjable” que altres poblacions del voltant seguissin aquest exemple per poder acabar d’una vegada per totes amb aquestes disfuncions.
2 
