L’Ajuntament de Barcelona s’ha compromès posar fi a les traves burocràtiques i la lentitud que envolta la tramitació de les llicències de grans rehabilitacions d’edificis, una demanda llargament reivindicada per arquitectes i demés professionals del sector. El govern municipal ha pactat amb el grup municipal de JxCat la creació d’una unitat especialitzada que treballarà per reduir a la meitat el temps mitjà de tramitació d’aquestes llicències, que actualment és de set mesos i que en el futur hauria de ser de poc més de tres.
La tinent d’alcaldia d’Urbanisme, Janet Sanz, ha reconegut que fins ara el servei de tramitació estava desbordat i tenia força mancances, com “l’excés de tramitacions, la falta de personal i la gestió de consultes”. Per això una de les primers coses que farà és destinar més personal a la nova oficina, que treballarà colze amb colze amb el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), l’Observatori de la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA) i els diferents col·legis involucrats per recollir les seves demandes i necessitats.
La rehabilitació és el futur
“L’aposta per la rehabilitació és fonamental per l’emergència climàtica, l’eficiència energètica, l’impuls a l’economia circular, la producció d’energia, la gestió dels residus i, també, per l’activitat econòmica”, ha explicat la portaveu de JxCat, Elsa Artadi. La nova unitat, que estarà formada per arquitectes, economistes i advocats, segons ha detallat la degana del COAC, Assumpció Puig, centralitzarà els projectes, les consultes i totes les gestions relacionades amb la tramitació de llicències.
Segons el COAC, a Barcelona el 70% dels edificis són anteriors al 1980 i necessiten una actualització urgent perquè la “normativa ha canviat molt”. Es considera una gran rehabilitació qualsevol actuació que pretén “actualitzar un edifici antic perquè passi a complir les mateixes normatives a les que estaria subjecte un d’obra nova”, en especial en matèria d’accessibilitat, eficiència energètica o prevenció d’incendis.
Es tracta de projectes complexos perquè es fan sobre immobles ja existents. “Cada edifici és diferent i l’aplicació de les normatives sempre té un component subjectiu que requereix que hi hagi un consens” entre els professionals que promouen l’obra i els tècnics municipals que l’han de validar, ha afegit Puig. Amb la nova unitat, la relació entre les dues parts serà molt més fluïda i hauria de millorar l’eficiència de la tramitació de les llicències. “En sis mesos ja es podran veure millores”, ha assegurat Janet Sanz.
Recursos limitats
A mitjans de setembre el Consorci de l’Habitatge de Barcelona va obrir una convocatòria d’ajudes a les rehabilitació per valor de 20,5 milions d’euros per millorar l’eficiència energètica i crear ocupació de qualitat –el consistori calcula que cada milió invertit activa 50 llocs de treball especialitzats–. Una xifra molt semblant a la que ha invertit la ciutat en els últims anys, però que és 30 milions inferior a la que el govern municipal va pactar amb ERC i JxCat quan es van fer els pressupostos del 2020, abans de la pandèmia.
Davant les crítiques d’ERC, la tinent d’alcaldia d’Urbanisme ha recordat que la Covid-19 ha provocat una forta caiguda d’ingressos per les arques municipals i ha defensat que el consistori ha fet “un esforç econòmic molt important per mantenir la xifra de 20 milions anuals”, que a més és el “màxim esforç que pot fer la ciutat en solitari i deixant de fer altres coses”, ha insistit. En aquest sentit, Sanz ha confiat que els fons europeus per a la reconstrucció disposin d’una partida específica per la rehabilitació d’edificis i que aquesta arribi directament als ajuntaments.
